Lluís Feliu s’incorpora de nou al seu club d’origen. Aquest cop com a Director
Tècnic. Feliu, professor d’educació física de professió i Entrenador Superior de
Basquetbol s’afegeix a l’organigrama del club per donar un plus de qualitat a l’àrea
esportiva i marcar les directrius tècniques dels equips del club.
El seu bagatge basquetbolístic passa per diferents etapes. Una primera com a àrbitre
durant sis anys (fins 1a catalana). Ja com a entrenador, va estar cinc anys
entrenant equips base del CE Bisbal Bàsquet, inclòs un any de sènior “B” d’aquí a
Tercera Catalana. Més endavant va marxar per entrenar al FD Cassanenc durant 2
anys ( júnior femení aconseguint el campionat provincial i sènior masculí a 2a
catalana). Ja per últim, la seva etapa més brillant com a entrenador, tres anys
Palamós aconseguint dos ascensos consecutius, des de 2a Catalana fins a Copa
Catalunya.
1. Després d’uns anys fora del club, com és que prenguessis la decisió de
retornar al Bisbal Bàsquet?
Després d’acabar un cicle molt important a Palamós, molt cansat per cert, tenia
ganes de viure el bàsquet a prop dels amics i dels jugadors que he vist créixer.
No he volgut continuar treballant fora de La Bisbal perquè no hi havia ofertes
prou interessants a l’horitzó com per seguir fent l’esforç de fer kilòmetres i
arribar tard a casa… També crec que ara és el moment ideal perquè uns quants
tornéssim a casa després d’uns quants anys i posar el nostre gra de sorra per fer
créixer el bàsquet del nostre poble.
2. Els membres de la junta han apostat per la figura de Director Tècnic
Esportiu per reforçar l’àrea esportiva. Explica’ns com ho valores i com
penses desenvolupar la teva tasca dins el club i què creus que pots aportar?
Els clubs de certa entitat (com és aquest) necessiten aquesta figura, algú que
vetlli perquè tots els equips del club remin en la mateixa direcció. Això ha de fer
que el nivell de bàsquet del nostre club augmenti a mitjà termini. Evidentment,
estic encantat de que el club hagi apostat per mi. Sempre m’ha agradat poder
ajudar a la formació dels entrenadors i, a més, em permet seguir vinculat al món
del bàsquet però sense haver de ser jo qui s’assegui a la banqueta… (necessitava
un descans).
Crec que puc aportar els coneixements que he anat adquirint al llarg de més de
15 anys de formació, i també l’experiència que he anat recollint pel camí en les
diferents etapes com a entrenador, àrbitre i professor d’educació física als
instituts.
3. Com veus estructuralment el club després d’uns anys fora i quin futur
pronostiques?
Doncs sincerament l’he vist molt bé. Crec que hi ha una molt bona estructura per
poder desenvolupar-hi una bona tasca basquetbolística, que és el que en el fons
ens interessa. El futur? Vull pensar que vinc a treballar perquè els millors anys
del club encara hagin d’arribar.
4. En què creus que el club ha de millorar?
Hi ha un tema que no depèn del club però que és bàsic per a seguir millorant el
bàsquet, que és el famós tema de les instal·lacions. Més i millors espais esportius
per als entrenaments són sinònims de millora de la pràctica basquetbolística. A
nivell de club, intentarem que puguem millorar el nivell dels nostres equips
procurant un treball de qualitat en les categories de base.
5. La decisió de canviar les banquetes per la de Director Esportiu com ha
estat? Tens previst tornar a entrenar novament?
Com ja he comentat abans, al final de la temporada passada vaig tancar un cicle
com a entrenador a Palamós, però que en realitat era la culminació a una etapa
d’entrenador que ja va començar al Bisbal Bàsquet fa 9 anys. El treball dia a dia
com a entrenador ja se’m feia feixuc i necessitava una pausa per retrobar la
motivació i per poder viure les setmanes d’una altra manera. La feina de director
esportiu satisfà el meu desig de seguir vinculat al bàsquet però sense haver
d’entrenar. Vull ajudar el club des d’una altra faceta. Ara mateix no et sé dir si
tornaré a entrenar, però tinc la sensació de que si segueixo treballant a prop de
les pistes com estic fent ara, és més que probable que sí…
6. Ens pot fer un petit balanç de com veus els equips durant aquests primers
mesos? Com estant entrenant? Com veus els equips sèniors, etc...
La veritat és que portem poc temps com per fer valoracions molt precises. Hi ha
un nombre important de jugadors i jugadores, la qual cosa ja ens dóna una bona
base per treballar. Però també veig que ens queda molta feina per davant per
poder arribar als objectius que hem plantejat per a cada etapa. El treball de costat
amb els entrenadors ens ha de portar cap a la consecució d’aquests objectius.
Els dos equips sèniors (masculí i femení) ara mateix mostren uns nivells
d’entrenament i de joc molt satisfactoris. Són un molt bon mirall per als equips
de base. En el cas del sènior masculí, els queda una temporada per davant que
s’entreveu que serà dura, però on els aprenentatges per a una plantilla tan jove
com aquesta són impagables.
7. Moltes vegades la filosofia esportiva d’un club no acaba de ser entesa per
alguns pares. En aquest sentit quina creus que ha de ser la filosofia del
club? Quin ha de ser el paper dels equips sèniors? I com s’ha de treballar
per arrelar aquesta filosofia?
Hem marcat com a filosofia de club treballar progressivament els equips de la
base perquè, en un futur proper, puguem gaudir dels millors equips sèniors
possible. El camí és de llarg recorregut, i en aquest camí hem d’anar formant el
jugador i la persona. No hi ha pressa, però cal treballar dia a dia. Són els tècnics
els que han de procurar per aquesta formació i són els pares els que ens han de
dipositar la confiança per aconseguir-ho.
Volem que tots plegats entenguem el club, no com la suma d’equips per separat,
sinó com a conjunt. Defensem la mobilitat dels jugadors cap a equips de
categories superiors, defensem que els jugadors juguin més d’un partit el cap de
setmana. Tot això suma, i molt, en la formació del jugador.
I, sobretot, volem despertar les ganes de bàsquet en els jugadors, així com cuidar
especialment aquells que mostren passió per aquest esport.
Els equips sènior han de representar el nostre club dins el mapa del bàsquet
català. Han de jugar al màxim nivell possible i mostrar tot el que s’ha treballat al
llarg de tants anys de formació. I també han d’esdevenir un mirall per als nens i
nenes de la base, dins i fora de la pista.
La millor manera de treballar tot això és fent que els nens i nenes s’enganxin al
bàsquet. S’ho han de passar bé quan venen al pavelló i, mica en mica, els hem de
fer estimar aquest esport (entrenant, jugant, veient partits d’altres equips, a la
tele, en actes socials…).
8. Per concloure, segur que en tots aquests anys has seguit i admirat a molts
jugadors. Pots dir-nos dos, un a nivell professional i un altre en àmbit més
amateur?
La veritat és que, com a entrenador, em fixo més en el joc col·lectiu que en les
individualitats. El bàsquet ha donat tants grans jugadors que dir-ne un em resulta
difícil… Sempre m’ha encantat veure jugar a Steve Nash i, a nivell amateur… en
Nieto i l’Escri són molt bons! jejeje
Li desitgem molta sort en aquesta nova etapa que tot just acaba de començar. De
ben segur que el club en sortirà beneficiat amb aquesta nova incorporació.