La pista on jugava l’Adepaf Figueres estava molt a prop de casa seva i va decidir inscriure’s i jugar a bàsquet. Va ser jugador dels dotze als vint-i-vuit anys.

Com a jugador  va ser campió provincial tres anys seguits amb l’equip júnior i tot seguit debutaria al primer equip a Primera Catalana fins a la seva retirada als vint-i-vuit anys. Un cop penjades les botes, s’iniciaria la seva etapa com a entrenador d’equips base a l’Adepaf Figueres. Llavors per temes de feina es va traslladar al  Baix Empordà i va fer una etapa com entrenador del júnior a Palamós, més tard a Begur i finalment al Bisbal Bàsquet.

 1.      Explica’ns una mica com vas entrar dins del club?

Aquesta ja és la cinquena temporada. Vaig entrar com un pare i espectador més, arrel que el meu fill Guillem va començar a jugar al Bisbal Bàsquet. En aquells moments era una persona molt crítica amb la gestió del club, però conscient que hi havia una dèficit d’entrenadors em vaig oferir a entrenar l’equip on jugava el meu fill.

2.      Explica’ns això que eres molt crític als inicis. Ara que portes un cert temps dins del club, quina comparativa podries fer des de que vas entrar fins ara? Creus que ha canviat en algun aspecte?

Abans, quan veia els toros des de la barrera, era molt fàcil ser crític amb la gestió del club. I més, sense conèixer les nostres pròpies misèries. Una vegada vaig entrar a dins i em vaig començar a implicar més, vaig ser conscient de la manca d’instal·lacions adients per a la pràctica esportiva i els pocs mitjans amb que el club pot comptar. El gran grup humà que hi ha a l’organigrama del club, va fer canviar la meva opinió radicalment. Vaig ser conscient que m’havia equivocat del tot en la visió global que tenia d’ells. He vist molta millora en la organització interna i aquesta temporada concretament, una aposta clara per l’àrea esportiva amb la incorporació del nou director tècnic.

 3.      Com valores la incorporació de Lluís Feliu com a director tècnic?

És el millor fitxatge de la temporada. Ha de ser un referent pels entrenadors del club, tant pels joves com pels més experimentats.

 4.      En què creus que el club ha de millorar?

Potser s’hauria de buscar més fonts d’ingressos, tot i el gran esforç que fa el patrocinador oficial, el club ha de buscar altres maneres d’autofinançar-se degut al gran nombre d’equips i a l’enorme despesa que genera un club amb aquestes característiques. Sota el meu parer, encara no entenc com el club pot tirar endavant amb el poc ajut econòmic que tenim per part de les institucions.

 5.      Moltes vegades parlant de tu, se t’ha definit com un home de club, disposat a col·laborar en tot allò el que faci falta. Concretament durant la temporada passada, a més de portar el cadet masculí, vas ajudar a en Joan Ferrer com a segon entrenador. Com valores el rol de segon entrenador?

Estic a disposició del club, per a tot allò que necessitin de mi. En aquest sentit crec que amb en Joan fem un bon tàndem. Senzillament perquè el segon entrenador no té cap intenció de ser el primer. És a dir, estic aquí per ajudar-lo i per aprendre de la seva experiència i no per prendre-li el lloc. El que veig que no m’agrada a la pista li dic, i ell ho valora i decideix.

 6.      Ara que estàs més a dins del grup, com veus el primer equip masculí? I quin futur pronostiques?

Un equip de futur, amb una mitjana d’edat molt jove i amb molt de nivell. D’aquí uns anys aLa Bisbalhi haurà bàsquet de qualitat degut al treball que s’ha fet durant molts anys i que en un mitjà termini es recolliran els fruits d’aquest treball.

  7.      La darrera temporada vas aconseguir amb el cadet masculí el campionat provincial. Segurament va ser un dels moments més memorables com a entrenador, és així?

Un dels millors anys com a entrenador, però no perquè assolíssim el campionat, sinó per la manera com es va aconseguir: amb molta intensitat als entrenaments, molt compromís per part dels jugadors i amb un gran grup de persones.

 8.      La pregunta obligada, secció veteranes. D’on surt la idea, com és que vas decidir entrenar-les i en quina situació es troba actualment aquesta “exitosa” nova secció del club?

Al maig passat una reunió informal entre el club, un grup de mares del club i jo mateix, vam decidir tirar endavant aquesta secció. En cap moment vam pensar que seria una de les seccions amb més èxit del club. Estic convençut que som l’únic club de la província amb dos equips a la secció de veteranes. Actualment hi ha vint jugadores, amb una llista d’espera per poder entrenar. L’èxit és degut al bon ambient que es respira dins el grup i  també perquè les primeres mares van engrescar a la resta de mares.

 –        Un jugador de referència: Drazen Petrovic.

–         Posició on jugaves: Que no veus l’alçada que faig…Base, és evident! Què pensaves, que feia de pivot?

–         Cinc inicial ideal del Bisbal Bàsquet: Pau Soler, Jordi Pujadas, Jordi Hidalgo, Guillem López i Joan Seguí.

–         Un lema: Sense sacrifici no existeix la victòria. Ni al bàsquet, ni a la vida!

–         Una afició: Bàsquet i les motos.

–         Un somni: El Bisbal Bàsquet novament a Copa Catalunya.

–         El millor moment: La final Mateu Pell entre el Sant Josep (EBA) – Adepaf Figueres. Tot i perdre, el més curiós és que a la crítica del Punt Diari es parlava de l’Adepaf com un gran equip que va disputar un gran partit i mostrar un bon joc. També, es parlava d’un jove júnior (Paco López) que va dirigir molt bé al seu equip i vaig acabar fent 12 punts. Personalment crec que va ser el millor partit com a jugador.

–         El pitjor: El dia de la meva retirada.