“Estar a Copa Catalunya sempre és una festa major”

“L’objectiu i el somni seria fer història i poder aconseguir la permanència a la categoria”

Un cop acabada la 1a volta, el Sol Gironès Bisbal Bàsquet ocupa la 12a posició, amb un balanç de 5 victòries i 10 derrotes. Els bisbalencs, que tornen a la màxima categoria del bàsquet català es troben ara mateix en zona de promoció de descens, a una victòria dels equips que marquen el tall de la salvació. Arribats a l’equador de la competició, parlem amb el tècnic bisbalenc, Lluís Feliu, per conèixer de 1a mà l’estat de l’equip i fer un balanç de la 1a meitat de la temporada.

10 anys després el Sol Gironès Bisbal Bàsquet torna a Copa Catalunya. Quines són les sensacions en aquest retorn?

Estar a Copa Catalunya sempre és una festa major. La sensació és de privilegi per poder competir en aquesta categoria

Després d’una bona pretemporada, amb el triomf al Mateu Pell, va començar la realitat de la Copa Catalunya. Com valores l’inici de l’equip a la lliga?

Doncs sí, vam topar ràpidament amb la realitat… Cal fer moltes coses bé per guanyar un partit i, durant l’inici de temporada han estat força partits en els quals, per algun aspecte o un altre, se’ns escapaven partits molt igualats. Per força jugadors de l’equip aquesta ha estat la seva primera experiència en la categoria i, per tant, ha calgut una fase d’adaptació.

LLuís, i en general, com valores aquesta primera volta?

Crec que ha estat una primera volta millorable. Ens quedem amb la sensació de que, excepte en 2 partits, hem tingut opcions de victòria en tots ells. Però 10 derrotes són moltes i, com deia abans, se’ns han escapat partits que teníem gairebé guanyats en els últims 2-3 minuts de partit, la majoria jugats a casa. Donem per acabada la fase d’aprenentatge i adaptació, i ara toca demostrar que hem après dels nostres errors.

Quin és l’objectiu de l’equip després d’aquesta primera volta?

L’objectiu i el somni seria fer història i poder aconseguir la permanència a la categoria. Ara mateix tenim la salvació en un marge d’una victòria de diferència, però el primer que hem de fer és allunyar-nos de les dues places de descens directe i, si ens toca, jugar la fase de promoció amb la idea de que el premi estarà a tocar.

Enguany hi ha hagut tres noves incorporacions al 1r equip, com ha anat la integració dels nous fitxatges?

Sempre costa integrar nous jugadors, però el nivell i la predisposició d’en Guillem, en Roger i en Monti han fet que sigui més fàcil aquesta tasca. Tot i això, encara considero que els podem integrar més en el joc i crec, en aquest sentit, que encara veurem una millor versió de tots tres en aquesta segona volta.

Quina ha estat l’evolució de cadascun d’ells?

En Guillem ha anat de menys a més. Ha anat agafant mica en mica el protagonisme en atac que volíem que tingués. La seva lesió de més d’un mes va fer que aquesta adaptació a l’equip s’estronqués, però el treball que ha fet per retornar a bon nivell ha estat molt meritori i ara comencem a veure el millor Guillem.

A en Roger li està costant més l’adapatació a nivell defensiu, però la seva mobilitat i la seva actitud de rebot ens estan ajudant molt per desplegar el nostre joc ràpid de transició. També crec que la seva millor versió la veurem aquesta segona volta.

En Monti és un jugador amb unes condicions extraordinàries i ja les ha demostrat des de bon començament de temporada. Sí que és veritat que estem treballant per que el seu joc directe de penetració encaixi el millor possible amb les opcions de recolzament que ofereixen els companys. Hem anat creixent en aquest aspecte durant la primera volta, i crec que ho podrem anar veient en els següents partits.

Molts jugadors de l’equip (Soler, Xató, Mitjà, Arnau, Dídac,…) són novells a Copa Catalunya. Com en valores la seva adaptació?

Sempre que es debuta a una categoria tan exigent com aquesta cal ser pacient amb els debutants. La veritat és que els veig a tots amb el seu rol ben agafat en relació al que els demanem. Evidentment que tots han d’anar aprenent de la categoria i que han d’anar millorant individualment, però estic orgullós de tots ells. Es van guanyar el dret de jugar a Copa i ara l’estan patint i disfrutant alhora. El que és segur és que el pas per la categoria els farà millors jugadors sí o sí…

Vau començar molt irregulars a casa i l’altre dia vau poder trencar la ratxa de quatre derrotes 

consecutives amb la victòria davant l’Artés. Quina importància té el Pavelló Vell per aquest equip?

Per a tots els equips és difícil jugar fora de casa. La nostra pista és de les calentes, però encara no li hem tret tot el profit que podríem. Això sí, sempre que hi hem jugat, hem tingut opció real de victòria. Ara falta que sapiguem tancar millor els partits.

Poc a poc sembla que torna a omplir-se el Pavelló Vell. Què li demanaries a l’afició de cares a la 2a volta?

Doncs que continuï omplint el pavelló com en aquesta darrera jornada a casa i, si pot ser, que se senti més soroll des de la pista… Sóm un equip petit que necessita de totes les ajudes possibles per treure aquest gran repte endavant. I, si se’m permet un consell, que no deixin passar la oportunitat de venir a cada partit que juguem a casa. No passa cada any que es pugui veure un partit de Copa Catalunya al nostre poble.

Acabeu la 1a volta amb una gran victòria, a la prórroga, davant l’Artés. Què va passar pel teu cap al final del partit? Pot ser aquest un punt d’inflexió?

Em penso que pel meu cap passava el que a molta gent que ens sol venir a veure… Ja hem vist massa partits aquest any que entrem guanyant als últims 4 minuts i… Aquest cop no va ser així i vam treure una victòria treballadíssima. No espero que sigui un punt d’inflexió. Cada partit és diferent i només espero seguir treballant amb determinació per fer créixer l’equip setmana a setmana.

Quina creus que pot ser la clau de la 2a volta?

La primera clau serà que ens respectin les lesions i que puguem treballar tots junts amb continuïtat. L’altra, sens dubte, seran els duels directes amb els equips de la part baixa. Necessitarem que les emocions no ens superin i fer el millor joc del que som capaços. Aquí sí que no ens podem permetre tenir un mal dia.

Parlant ara una mica de forma global de la Copa Catalunya, com veus la categoria? Quins són els principals canvis respecte la 1a Catalana?

Està essent una categoria molt maca. Hi ha molt nivell, però alhora és molt igualada. Les diferències entre equips de baix i de dalt s’escurcen molt respecte a 1a Catalana. I sobretot, la diferència principal és la contundència amb que es castiguen els errors. La categoria és un aprenentatge constant, cada petit error és un aprenentatge més… I, és clar, està farcida de jugadors amb passat LEB, EBA, … Tot un luxe!

Aquesta és la teva quarta temporada al capdavant del primer equip del Bisbal Bàsquet, què té de diferent aquesta temporada de les altres  tres?

La principal diferència és que aquest any ens toca conviure amb més derrotes que victòries. Això sempre és difícil, però per sort l’equip toca de peus a terra i es manté ferm per aconseguir l’objectiu final de la salvació. L’altra diferència és el nivell d’exigència a que sotmetem els jugadors per tal d’assolir el nivell de la categoria.

Enguany el club ha estrenat noves equipacions? Com les valores?

Molt maques! I no ho dic només jo. Són bastants els entrenadors de la categoria que no se n’han pogut estar de dir com els agrada la samarreta de l’estelada… Tot un honor anar-les passejant per pistes històriques del bàsquet català.

Mica en mica, jugadors de l’equip de 2a Catalana van entrant en dinàmica del 1r equip. Quin ha de ser el paper dels jugadors del B?

Els jugadors del B estan fent una temporada formidable i molts tenen nivell per estar amb el primer equip. Sí que és veritat que el salt de categoria és molt important, però obro les portes a que els que realment tinguin ganes d’ajudar el primer equip i poder viure l’experiència de jugar a Copa ho puguin fer. Tenim 10 fitxes A i sempre hi ha alguna lesió. Per tant, m’agradaria comptar cada setmana amb els 2-3 que en millor forma estan.

Ja has anunciat, que passi el que passi, no seguiràs a la banqueta del 1r equip la propera temporada. Com creus que ha d’afrontar el club el teu relleu?

Personalment m’agradaria que fos com últimament, és a dir, buscant un relleu de la casa, amb segell Bisbal Bàsquet. I estic molt tranquil perquè tenim nivell d’entrenadors per a fer-ho més que de sobres.         

Quin serà el paper de Lluís Feliu en el futur del Bisbal Bàsquet?

La temporada que ve, i espero que el president em comprengui, faré un any en blanc a tots els nivells… bé, excepte d’aficionat del Bisbal Bàsquet, que seré el primer en venir a animar l’equip. Però la família creix i crec que em tocarà estar fent “entrenaments intensius” a casa… Després d’aquest període suposo que em tornaré a oferir per ajudar el club en la faceta on em considerin més necessari, compaginant-ho amb les obligacions familiars, és clar.

Anem acabant amb una sèrie de preguntes curtes, que només pots contestar amb una paraula o frases molt curtes.

El millor moment de la 1a volta ha estat?

La 1ª victòria a Copa (a la pista de Boet!!)

El pitjor moment?

Duríssima derrota a casa contra Vic (i lesió dels 2 bases)

El millor partit que heu jugat aquest any?

A Terrassa, vam disfrutar jugant.

El pitjor?

A Castellar, dolent a tots els nivells.

Defineix amb tres paraules el teu equip?

Lluitador, emocional i… ben parits!

Un somni a final de temporada?

Poder retirar-me deixant l’equip a Copa Catalunya.

Moltes gràcies, mr! Molta sort i molt treball per aquesta segona volta!

Moltes gràcies! De ben segur ens caldran les dues coses…