ENTREVISTA A LLUÍS FELIU, ENTRENADOR DEL PRIMER EQUIP DEL CE BISBAL BÀSQUET

Un cop finalitzada la 1a volta, entrevistem a Lluís Feliu, perquè ens faci un anàlisi de la situació de l’equip, dels jugadors i del club.

Amb un balanç d’11 victòries i 4 derrotes, els bisbalencs es situen a la part alta de la taula classificatòria, empatats amb CB IPSI, CB Sant Narcís i CB Ciutat Vella i amb només una victòria d’avantatge del 5è classificat, el CB Santa Coloma.

Mr, com valores aquesta primera volta?

 

Bé, si a principi de temporada m’haguéssiu preguntat si firmaria aquest balanç, sens dubte que hauria dit que sí, i més tenint en compte el nivell que hi ha en l’actual 1a catalana en comparació amb la temporada passada. Per tant, puc dir que molt satisfet.

 

Aquesta és la teva tercera temporada al capdavant del primer equip del Bisbal Bàsquet, què té de diferent aquesta temporada de les altres dues?

 

La diferència pot ser que hi ha hagut quatre noves incorporacions a la plantilla i això sempre suposa una tasca més o menys llarga d’adaptació, tant pels nous com pels que ja hi eren. L’altra diferència que es palpa, és que l’equip és exigent amb ell mateix i sempre volem una miqueta més… Crec que l’arribada de nous jugadors (i contrastats) ens fa més competitius a tots els nivells, tant en els partits com en els entrenaments.

 

Quin és l’objectiu de l’equip després d’aquesta primera volta?

 

Ja queda poc per arribar a les famoses 15 victòries i poder gaudir d’un any més de 1a catalana. Aquest és el primer pas. A partir d’aquí, doncs home… A mi em faria gràcia estar en posicions d’honor i que el Bisbal Bàsquet quedés ben situat en el mapa basquetbolístic català. I crec que als jugadors també els faria gràcia estar en aquestes posicons de privilegi, i més sabent que l’any passat ens hi vam quedar a només un partit. Es tracta d’anar creixent sempre, tot i que sabem que serà molt difícil.

Feliu donant instruccions abans de l'inici d'un partit
Feliu donant instruccions abans de l’inici d’un partit

 

Enguany hi ha hagut quatre noves incorporacions, com ha anat la integració dels nous fitxatges?

 

La veritat és que sembla que és ara quan podem dir que hem aconseguit que totes les noves peces ja estan integrades dins la maquinària que ja venia funcionant des dels darrers anys. A la pista sempre és costós integrar quatre peces noves de cop, però val a dir que, a fora la pista, la integració ha estat molt ràpida des del començament. A part de bons jugadors, estem contents per haver acollit a bona gent que ha entès a la perfecció quina dinàmica té aquest equip.

 

Quina ha estat l’evolució de cadascun d’ells?

A en Marc Macau li ha tocat adaptar-se a una plantilla més extensa que la que tenia a Figueres i assolir un rol més de distribuidor de joc que no pas de finalitzador. Té molta qualitat i experiència i això fa més fàcil que acabi desenvolupant qualsevol rol que se li demani. En tot cas, el que continuem treballant és que no oblidi aquest rol previ de gran finalitzador que ja tenia i ens ajudi a “desembussar” els partits en aquells moments que sembla que manquen idees.

 

L’Edu Vilà va arribar amb una experiència contrastada en equips de 1a i Copa, per tant sabíem que era una aposta segura. Els seus bons fonaments tant en atac com en defensa el fan un jugador que ens complementa molt bé la plantilla. Vam començar utilitzant-lo més com a especialista defensiu però, mica en mica, ens ha anat demostrant en els entrenaments i partits el seu gran tir exterior. Per això, ara l’estem utilitzant més en aquesta faceta d’anotador, tot i que esperem que ens continui aportant en defensa. Sembla que ho té tot controlat, dins i fora la pista…

 

L’Arnau Frau està anant clarament de menys a més. Nosaltres volíem que fos un jugador important a prop de l’anella i des de la seva arribada hem treballat per donar-li protagonisme en el joc. I ell està responent molt bé a aquesta confiança. Ens aporta en defensa i cada cop més en atac. En els últims partits està mostrant un nivell de joc molt alt.

 

A en Carles Ramírez li ha portat més temps l’adaptació a l’equip per motius laborals. Tots sabem de la seva qualitat i de la seva experiència a aquest nivell i, per tant, sabíem que amb una certa continuitat en els entrenaments, no li costaria massa començar a sumar coses importants per a l’equip. I sembla que aquest moment ja ha arribat. Esperem que pugui seguir amb aquesta continuitat perquè ell té ganes de mostrar tot el seu poder ofensiu i que tant necessita l’equip.

 

Vau començar molt forts a casa i l’altre dia vau poder trencar la ratxa de dues derrotes dures i consecutives com a locals. Quina importància té el Pavelló Vell per aquest equip?

 

Guanyar partits sempre és difícil, a casa o a fora. Però val a dir que el Pavelló Vell, amb el nou parquet, s’ha convertit en una pista de joc molt agradable. A part d’això, ja ens estem acostumant a tenir un públic fidel i que gaudeix i pateix amb l’equip, i que així ens ho transmet. No es veuen pavellons de 1a catalana amb tant de públic i amb aquest ambient. Per tant, només podem estar agraïts i intentar donar sempre la millor imatge possible per tal de que l’afició s’ho passi bé i se senti orgullosa de l’esforç d’aquests jugadors.

 

Sembla que les lesions als dits (Jordi Miralles i Jordi Mitjà) estant essent els principals maldecaps de l’equip. Com evolucionen els lesionats? Per quan es preveu la seva tornada?

 

Sí, aquesta és la part més negativa del que portem de temporada. Sembla que la lesió d’en Jordi Miralles s’està allargant més del que teníem previst, i és una llàstima perquè havia començat la temporada essent el jugador més brillant durant les cinc primeres jornades. Sembla que cada vegada falta menys per a la seva recuperació i esperem que en menys d’un mes ja pugui tornar a ajudar l’equip.

Pel que fa a en Jordi Mitjà, la seva lesió està en fase inicial perquè va ser ara fa just una setmana, però coneguent-lo, esperem que en 2-3 setmanes ja el tinguem a punt per donar guerra altra vegada des de dins la pista. El més destacable però, és que l’equip s’ha fet fort malgrat aquestes lesions de jugadors tan importants i ha fet pinya per mostrar-se com un bloc que manté la competitivitat tot i els entrebancs.

 

Enguany també estreneu un nou model de preparació física. Com està funcionant aquest model i quin és el grau d’importància que està tenint en el bon moment que travessa l’equip?

 

Aquesta és una altra de les claus importants del bon rendiment de l’equip. En Perico és un grandíssim preparador físic i ens està fent un treball molt novedós per a nosaltres i, alhora, molt específic. Els jugadors estan responent amb motivació a aquest treball “extra” i tot això, evidentment, suma. A nivell personal meu, estic aprenent molt dels seus mètodes de treball i intento aplicar-los als entrenaments dels dimarts. Tan de bo poguéssim comptar amb ell més sovint…

 

Comenceu la 2a volta amb un calendari duríssim, amb la visita del líder invicte i la visita al camp d’un dels 2ns classificats. Què n’esperes d’aquests propers partits?

 

De la visita del líder, doncs és un partit que tots tenim moltes ganes de jugar. És un plaer poder jugar contra un equipàs com és el Roser, no només per plantilla, sinó també pel nivell de joc que mostren. Espero que el públic vingui a gaudir de l’espectacle i ens vingui a donar tota la força que necessitarem per poder estar al nivell. Nosaltres esperem deixar-ho tot a la pista i jugar-los de tu a tu. El Pavelló Vell ha de ser un fortí més que mai i a veure què passa…

El derbi amb el Sant Narcís serà d’aquells partits que valen doble, amb victòria i average en joc contra un rival directe i del nostre nivell. S’estan mostrant a un molt bon nivell, però esperem donar una gran imatge a l’històric Palau Sacosta i a veure si som capaços de fer un pas ferm cap amunt.

En el vestuari local, bunker dels secrets bisbalencs
En el vestuari local, bunker dels secrets bisbalencs

 

Parlant ara una mica de forma global de la primera catalana, com veus la categoria aquest any?

 

Com he dit abans, sembla una categoria amb un nivell global més alt que l’any passat. Cada jornada hi ha resultats molt igualats (excepte el Roser…) siguin quins siguin els emparellaments. Hi ha jugadors de renom a tots els equips, amb experiència en categories superiors a la nostra i això fa que s’hagi de jugar a un nivell molt alt per sumar victòries contra qualsevol rival. Personalment m’agrada que hi hagi igualtat en la competició.

 

Quina és la teva opinió que equips de la categoria fitxin americans i altres estrangers per competir en el bàsquet català?

És un fet insòlit a la categoria, i que fa que ens hàgim d’adaptar a estils de joc que no estàvem acostumats. Bé, tot fa créixer i millorar… Tot i que no em sembla bé que les plantilles d’aquests equips vagin “modificant-se” tant durant la temporada. Arriba un moment que no saps contra quina plantilla t’enfrontaràs i això fa més difícil preparar els partits. Personalment, preferiria que els equips de la categoria mostressin plantilles més estables durant la competició. En certa manera, crec que jugadors estrangers que es mostren molt desequilibrants durant els partits, els hauríem de patir tots els equips per igual, i no pas ara sí i ara no depenent de la jornada. Crec que la 1a catalana és un categoria prou “amateur” que no requereix aquests tipus de fitxatges.

La gran majoria d’equips visitants destaquen l’afició bisbalenca com la millor de la categoria. Què li demanaries a aquesta afició de cares a la 2a volta?

 

Doncs sí, és tot un plaer i un orgull jugar davant d’aquesta afició. Què els demanaria? Bé… sembla que encara queda algun seient lliure cap al fons… jejeje! Doncs això, que si la gent s’ho passa bé, que miri d’engrescar algun parent o amic més i que li faci descobrir que a La Bisbal s’hi juga a bàsquet. I que cada quinze dies ens venen a visitar equips que val la pena venir a veure com juguen. Esperem que l’afició sigui una peça més de l’equip i que ens empenyi durant els partits, que ja sabeu que no ens sobra res…

 

Des de fora es destaca el gran ambient de vestuari del grup que entrenes. Quines són les claus d’aquest bon ambient?

 

Aquest gran ambient va associat a tot plegat, rendiment dins la pista inclòs. La clau és senzilla: tenim bona gent a la plantilla. Jugadors que tenen clar on són i que el bàsquet és una excusa per a passar-nos-ho bé; jugadors que han vingut a jugar amb nosaltres perquè buscaven això, independentment de les ganes que tenim tots de fer-ho el millor possible a l’hora de treballar dins la pista.

 

No només el primer equip està realitzant una gran temporada, el Sénior B també ha realitzat una molt bona primera volta. Quin ha de ser el paper dels jugadors del 2n equip per entrar en dinàmica de 1 a catalana?

 

Bé, ja estem entrenant amb força jugadors del sénior B des del principi de la temporada. El sénior B ha de ser el lloc on han de demostrar el seu nivell de joc, però les portes del primer equip sempre són obertes. De fet, són molts els jugadors que ja han entrat en la rotació del sénior A en el que portem de temporada. Es tracta de que siguin constants en el treball i, alhora, ambiciosos. Sabem del seu potencial i que els límits només se’ls posaran ells mateixos. Per tant, que continuin picant la porta del primer equip i que em continuïn donant maldecaps a l’hora de fer les convocatòries.

 

Sabem que ets un gran amant de l’scouting i el vídeo. Quina importància tenen en el bàsquet Sénior actual?

 

Actualment ja gairebé tots els entrenadors de la categoria el fan servir, per tant, més o menys estem en igualtat de condicions en aquest aspecte. Importància? Home, sense scouting d’un rival desconegut em sento mig despullat…. No només a l’hora del partit, sinó també durant la setmana d’entrenaments per a preparar el partit. L’scouting dóna sentit al treball setmanal. A més, fa que els jugadors surtin de la rutina de certs exercicis que es repeteixen durant la temporada i es mostrin més atents a les especificitats de cada rival. Fa que cada setmana sigui diferent.

 

Anem acabant amb una sèrie de preguntes curtes, que només pots contestar amb una paraula o frases molt curtes.

El millor moment de la 1a volta ha estat?

El triple d’en Jordi Mitjà sobre la botzina (1a victòria)

El pitjor moment?

La lesió d’en Jordi Miralles

El millor partit que heu jugat aquest any?

Aquest dissabte amb l’IPSI (i 20 minuts gloriosos a Santa Coloma)

El pitjor?

Arbúcies a casa…

Què és el que et posa més nerviós en una pista de bàsquet?

Algú que la vulgui trepitjar sense esforç o sense respecte per l’esforç dels altres.

Un somni a final de temporada?

El Bisbal Bàsquet a Copa

Moltes gràcies, mr! Molta sort i molt treball per aquesta segona volta!

El mr a primera fila el dia de la Presentació d'equips
El mr a primera fila el dia de la Presentació d’equips

 

Deixa un comentari