SOL GIRONÈS BISBAL BÀSQUET A 53 – CB ADEPAF FIGUERES 51
Puntuació local: Clara 5, Cinta 6, Magalí 8, Mireia 9, Alba 4, Laia 1, Marina 4, Lídia 8, Aïna 2, Montse 6.
Bon partit de les noies bisbalenques contra el setè classifica, l’Adepaf de Figueres.
El partit va començar amb defenses individuals pels dos equips i durarien pràcticament fins al final del partit.
Les noies bisbalenques no van començar massa intenses i els hi va costar agafar el ritme del partit. El primer quart, va acabar amb un parcial de 6-11 a favor del visitant.
Ja al segon quart, les noies d’en Pere va començar a funcionar amb més fluïdesa. Una de les claus va ser la bona direcció de joc de la nova incorporació d’aquest any, la Cinta Diez. En aquest quart, van anotar fins a vuit jugadores locals diferents i va servir per advertir l’equip rival que si es volia endur la victòria hauria de suar de valent. El segon quart va acabar amb un empat a 13 punts. Quedaven 20′ per jugar i decidir el partit.
El tercer quart l’equip bisbalenc va mostrar la seva millor versió, en atac cal destacar la inspiradíssima Megalí Adarnius i la continuïtat de la bona direcció de joc de la Cinta. L’equip, impulsades per la Clara Ferrer, es va mostrar molt sòlid defensivament. Gràcies a aquesta bona defensa va provocar moltes recuperacions i facilitar a l’equip bisbalenc a fer contraatacs, marcant un parcial de 16-0 que va sorprendre a l’equip alt empordanès i va quedar una mica “tocat”. El parcial d’aquest període va ser de 23-11 a favor de les noies locals.
Amb una avantatge de set punts començava el darrer i decisiu quart. L’equip figuerenc va saber aprofitar el descans i, lluny de rendir-se, es va tornar a ficar dins del partit amb bones accions ofensives. Van aconseguir posar-se a un punt per sobre a l’electrònic del pavelló Vell de a Bisbal a manca de dos minuts per acabar el partit.
Durant aquests dos minuts hi va haver un intercanvi de cistelles i s’arribava amb un resultat d’empat a 51 quan faltaven 29 segons per acabar. Temps mort demanat per l’equip bisbalenc per asserenar els nervis, dissenyar un últim atac i poder sacar des de mig camp. L’equip rival va aprofitar el temps mort per plantejar un zona 2-1-2, la Cinta va saber llegir el canvi de defensa i va saber fer jugar a l’equip per tal de que la Mireia rebés la pilota en molt bones condicions i, amb tota la seguretat del món, pogués anotar dos punts (53-51). Encara quedaven deu “llarguíssims” segons, però una bona defensa sense faltes va aconseguir recuperar la pilota i …final del partit.
Molt bon partit de totes les jugadores que van jugar amb concentració i intensitat.
Leave a Reply