Entrevista a Xevi Gamero

XEVI GAMERO, DELS PRIMERS EN FER CANYOS AL BISBAL BÀSQUET!

Xevi Gamero
 

La meva etapa esportiva en el món del bàsquet comença als 8 anys jugant amb l’Escola Cor de Maria on després de 3 anys vam passar al Patronat Municipal d’Esports de la Bisbal juntament amb l’equip que venia del Joan de Margarit.  Un cop vaig ser cadet vaig passar a formar part del BC La Bisbal fins que el 1991 es va crear l’Atlètic Bisbalenc i la totalitat de l’equip vam canviar de club. Al 1994 es fusionen els dos clubs en un de nou el Club Esportiu Bisbal Bàsquet en el qual hi jugo fins el 2008 que és l’any que no es fa equip sènior  a la Bisbal. Aquell any marxo a jugar al Jovent Pals en el qual hi estic fins al 2011. En l’actualitat m’he incorporat a la disciplina dels veterans del club.

1.       Explica’ns com recordes el bàsquet a la Bisbal quan vas començar a jugar?

Recordo el bàsquet a la Bisbal molt semblant a l’actualitat  però alhora molt diferent. Jo vaig començar a jugar a 6è de primària  i també es feia bàsquet a les escoles, ( Joan de Margarit i Cor de Maria) però la diferència amb l’actualitat és que la coordinació del bàsquet d’iniciació la gestionava el Patronat Municipal d’Esports de la Bisbal  directament fins a la categoria infantil.  Un cop passaves a la categoria cadet, entraves a formar part del club.

Va ser una etapa molt enriquidora i en la qual vaig fer amistats que encara duren en l’actualitat. L´últim any, quan érem infantils, l’equip en el que jugava vàrem quedar campions de Girona i ens vam classificar per anar a jugar els Campionats de Catalunya de la categoria infantil a Tremp.

2.       Les anècdotes diuen que el teu pare et donava 1000ptes per cada triple. Quin dia va haver de pagar més?

Quina anècdota, ja no me’n recordava. El meu pare era un fidel seguidor del nostre equip i tot va començar com una petita juguesca a casa.  Ah, per poder cobrar s’havia de guanyar el partit.

El dia que va haver de pagar més va ser un partit a casa que vaig fer-ne 7. A partir d’aquell dia es va acabar la juguesca! Jejeje!

 3.       En Marc Nieto, en Jordi Ferrer i tu vàreu posar de moda els canyos com a gest tècnic amb identitat bisbalenca. Com ho entrenàveu?

Jo ho vaig aprendre quan jugava a l’equip de la Universitat i ho vaig trobar curiós i alhora divertit ja que era una solució tècnica diferent.  Si es pot entrenar o no, crec que si no ho practiques als entrenaments difícilment ho aplicaràs en un partit. T’has de trobar en la situació i moment adequat per utilitzar-lo, igual que quan utilitzes un revers, un canvi per sota les cames o un canvi per darrera.

4.       També, juntament amb en Jordi Ferrer, vas ser el capità i una peça clau al vestidor pel sènior maculí A en els anys d’Or del Bisbal Bàsquet. Què aportaves a l’equip? T’imaginaves que presenciaries tants d’èxits com a jugador? Explica’ns alguna experiència d’aquests anys.

L’única cosa que intentava és que cada un dels jugadors de l’equip se sentís bé i que hi hagués bon rotllo entre tots. Procurava que els nous jugadors que arribaven a la plantilla es sentissin com a casa. Aportava el meu granet se sorra a l’equip perquè tota la dinàmica de grup anés de la millor manera possible. Ningú em va encomanar aquesta tasca però és la meva manera d’entendre el treball en equip. Si tothom està content i a gust, tot és molt més senzill.

Pel que fa als èxits aconseguits, és un tema que mai ens havíem plantejat. El que fèiem era anar partit a partit i fer la feina ben feta.  Si fas un bon treball, tard o d’hora obtens la teva recompensa. I si al treball hi afegeixes la mescla de veterania i la joventut, el talent dels jugadors i entrenadors i la qualitat humana de cada un d’ells, obtens l’excel·lència.

Pel que fa a les experiències viscudes, te’n podria dir moltes però em quedo amb el millor, les celebracions dels èxits aconseguits, els concursos de triples els divendres al final dels entrenaments per veure qui pagava el sopar, els tions al gimnàs del pavelló, els sopars  i les partides a dards del muntanya… Uf, quins records!!!

5.       Vas ser el tresorer en uns anys de bonances esportives però dificultats econòmiques. Afortunadament es va aconseguir tirar endavant després de moltes tardes a la cova buscant qualsevol opció per poder obtenir algun ingrés. Quines solucions es van adoptar? Hi havia gaire implicació per part dels pares del Club?

Aquells anys a la cova van ser fantàstics. Era un època en què en Joan Ferrer i jo disposàvem de molt de temps lliure i ens passàvem hores a la cova intentant engegar noves iniciatives, algunes més encertades que d’altres, per aconseguir ingressos extres pel club.  D’aquí van sortir idees com: la Diada de Bàsquet , el Campus Casal, la macro bandera, l’Himne del Bisbal Bàsquet (que en vaig ser el creador), fer un escut nou pel club ( que és el que tenim a l’actualitat), la Quina,  la barraca de la Festa Major… i algunes idees més que ara no em venen al cap.

 6.       Tu vas encarregar la macro bandera que té el club, que hem passejat per mitja Catalunya. Com va sorgir la idea?

La idea va sorgir a la cova. Ara mateix no recordo molt bé com va sorgir però, si no vaig equivocat, ens va arribar a les mans un catàleg de propaganda d’una empresa que feia aquest tipus de producte. Vam veure que també feien banderes i que les feien de mida extra gran i vam dir de demanar-los el pressupost del que costaria fer-ne una pel club, ja que en el catàleg no hi havia preu. I dit i fet, vam demanar pressupost, vam fer el disseny i la vam encarregar.

Com et pots imaginar, quan la vam tenir vam al·lucinar.

 7.       Juntament amb en Joan Ferrer vàreu engegar el Campus Casal del Bisbal Bàsquet, aquest any ha dut a terme la seva onzena edició. Com va sorgir aquesta idea? T’imaginaves que aquesta iniciativa durés tants anys?

La idea també va sorgir de la cova, com no. La finalitat de la idea era poder donar sortida a aquells nens i nenes que durant l’any practicaven bàsquet en el club i que demanaven que durant l’estiu continués l’activitat. Vam pensar que la millor opció seria fer una campus a l’estiu dedicat al bàsquet però amb la inclusió d’altres activitats diferents ja que així podria ser més atractiva. Per no enganxar-nos els dits, vam fer números amb en Joan i vam fer la proposta en una reunió de Junta Directiva. La proposta va semblar bé i seguidament per assegurar que tindríem gent, vam passar una preinscripció als pares dels nens i nenes del club per si estarien interessats en inscriure-s’hi. La sorpresa va ser que va tenir una gran acceptació. El primer any va ser un èxit total i ja vam veure que la cosa duraria molts anys.

 8.       El Bisbal Bàsquet va ser un dels clubs que va pressionar per la recuperació del bàsquet comarcal en les categories de més petits. Com valores la iniciativa i la salut del bàsquet a la comarca com a Director Tècnic del Consell Esportiu?

La meva tasca com a Director Tècnic del Consell Esportiu és, entre d’altres coses,  fomentar  i promocionar la pràctica de l’activitat física i esportiva en edat escolar. Durant els últims anys, els equips participants a les lligues escolar del consell esportiu havien d’anar a jugar a les lligues del consell esportiu del gironès perquè a la comarca no hi havia suficients equips per tenir una lliga pròpia.

Fa 3 anys, arran d’una reunió, primer amb en Joan Ferrer, i després fent-la extensiva a altres coordinadors d’escoles de bàsquet, vam decidir donar-li un nou impuls al bàsquet escolar comarcal. Des del consell esportiu vàrem convocar una reunió amb els diferents clubs i escoles de la comarca per explicar-los el nou projecte de bàsquet comarcal escolar que plantejàvem. Els va semblar molt interessant i van agafar el compromís de participar en aquestes lligues amb els equips de les categories Prebenjami, Benjamí i Aleví.

L’Evolució d’equips inscrits a les lligues escolars en els últims 3 anys ha estat de 19 equips inscrits el curs 2010-2011,  25 equips el curs 2011-2012 i 30 equips el curs actual.

9.       Tampoc no estàs tant desvinculat del Bisbal Bàsquet, formes part de la secció de veterans. Què n’opines de que el Club ofereixi aquesta possibilitat?

Aquest iniciativa la trobo molt encertada ja que reflecteix la demanda que hi havia d’una sèrie de jugadors que ens trobàvem els dimecres per entrenar una estona, fer un partidet i suar una mica.

Abans de crear la secció de veterans, ens vàrem reunir amb el club per explicar les nostres necessitats i per poder trobar un dia a la setmana en la qual poguéssim entrenar. El club li va sembla molt bé, ens va buscar un forat dins els horaris de pista que tenia el club i nosaltres vàrem agafar el compromís de formar part del club i participar en els actes que es fessin des de l’entitat.

 10.   Havent jugant molts anys al pavelló municipal i havent-ne visitat tants, ens veiem obligats a preguntar-te per les instal·lacions esportives de la Bisbal. Creus que es necessita un pavelló nou?

En el moments actuals que estem vivint, sobretot econòmicament, seria una imprudència i una irresponsabilitat la construcció d’un nou pavelló a la Bisbal.

Evidentment, el pavelló actual té moltes mancances i necessita millorar-ne les seves condicions per adequar-les a les necessitats de les activitats que s’hi realitzen.

A mòdul d’exemple, el pavelló de la Bisbal és un pavelló amb unes dimensions d’un PAV2 (Pista doble poliesportiva 44m x 22m) i teòricament hauria de tenir 2 pistes travesseres reglamentàries (que no les té). Actualment, i per poder assumir el volum d’activitat que s’hi realitza ( sense tenir en compte el patinatge i el tennis taula)  s’està utilitzant com un PAV3 (Pista triple poliesportiva. 45m x 27m ), que són els pavellons que tenen 3 pistes travesseres reglamentaries.

És evident que el pavelló d’esports s’ha quedat petit per poder assumir tot el volum d’esportistes que té la nostra població, però com ja he dit abans, crec que en aquest moments no és un tema prioritari.

PREGUNTES RÀPIDES:

Un jugador/a de referència:  Michael Jordan

Un equip:  Chicago Bulls

Cinc inicial ideal del Bisbal Bàsquet:  No em puc quedar amb només cinc jugadors, però si que et puc donar 5 característiques  que ha de tenir el cinc ideal del Bisbal Bàsquet:  TREBALL EN EQUIP, ESFORÇ, PERSEVERANÇA, INTEL·LIGÈNCIA i GENEROSITAT

Un lema:  treball, treball i treball.

Un hobby: les noves tecnologies

Mar o muntanya: Mar i muntanya, les dues coses.

Si només et poguessis endur una cosa a una illa deserta, què t’emportaries? El mòbil per trucar que em vinguessin a buscar.

Una cançó: Escolto i m’agrada tot tipus de música . Potser de la l’actualitat escolliria el “Gangam Style”, però de sempre qualsevol cançó de Maná.

Un somni: Que els meus fills juguin a bàsquet i gaudeixin tant com jo d’aquest esport.

El millor moment:  Si et refereixen en el món del bàsquet, qualsevol dels ascensos aconseguits. Si és a la vida, el naixement dels meus dos fills en Pau i en Lluc.

El pitjor: La mort d’un company d’equip.

4 Comments

Deixa un comentari