Jordi Lladó, des de ben petit involucrat amb el Bisbal Bàsquet
Tota la meva aventura al món del bàsquet va començar quan devia tenir uns vuit anyets a la nostre classe del col·legi Cor de Maria, quan un dels companys de classe, en Francesc Baquer, es va decidir a apuntar-se a bàsquet. Ell ens ho va comentar a la resta de companys i ens va acabar engrescant a uns 4 o 5 que vam decidir apuntar-nos a provar aquest esport. Vam aconseguir arribar a fer fins un equip de quasi 22 persones als partits de casa i “10” als partits que jugàvem com a visitants. L’any següent ja vam quedar els 10 que anàvem als partits visitants i també es van anar apuntant altres companys d’altres col·legis. Aquest grup que formaríem aquesta temporada s’ha mantingut fins a l’actualitat i s’ha convertit amb un grup d’amics que estimen el bàsquet i això, en part, ens ha permès jugar des d’un bon principi a un gran nivell i aconseguir coses al món del bàsquet bisbalenc que mai ens hauríem imaginat.
El primer entrenador que tindria va ser en Joan Ferrer, el qual acabaria tenint uns quants anys més en el futur. A l’etapa de mini vam tenir el plaer que ens entrenés en Jordi Ferrer, potser la major influència que he tingut dins el Bisbal Bàsquet. Després de l’etapa mini vam començar una etapa novament amb en Joan que ens duria a Infantil a aconseguir el títol de campions de lliga de nivell B. A l’època de cadet vaig començar a alternar 2 partits per setmana amb 2 equips i vaig arribar a jugar 4 partits en un cap de setmana incloent el del sènior A a Copa. Aquella època ens va entrenar en Lluís Feliu i vaig gaudir de valent amb ell com entrenador.
Aquell any vaig començar la meva etapa com a entrenador del club a les categories de formació de la mà d’en Jordi Ferrer que va guiar els meus primers passos com a entrenador, tal i com ho havia fet com a jugador. També durant aquests anys formaria part de l’equip de monitors del campus-casal del bisbal bàsquet als estius.
L’últim any de cadet vam unir els equips de 1er i de 2n any i vam assolir el repte de preferent, una temporada inoblidable que vam jugar amb equips i clubs mítics catalans a les ordres d’en Joan Ferrer altre cop.Novament a júnior ens tornaríem a separar “grans i petits” i començaria un nou any a les ordres de l’Eva Bassó, on tinc un regust amarg d’aquell any, ja que vam tenir una gran entrenadora, i que per culpa de falta de compromís dins l’equip, es va acabar desinflant, i vaig tenir la sensació d’haver desaprofitat una de les millors entrenadores que mai hagués pogut tenir.
El segon any de júnior ens vam reagrupar novament a les ordres d’en Joan i formaríem l’equip que actualment juguem i, entre altres fites, aconseguiríem el campionat Júnior de Girona i Catalunya, i els seus homòlegs la temporada passada a sots-21 i sots-25, a part del debut a tercera Catalana i l’ascens a segona.
Actualment formo part del sènior B de tercera Catalana sota les ordres d’en Marc Quiñones.
1. Havies practicat algun esport abans que el bàsquet? Com recordes els teus primers anys com a jugador del Bisbal Bàsquet? Tens alguna experiència inoblidable?
Per últim, tinc tantes experiències inoblidables que us avorriria llegir-me, però em quedaré amb la d’una diada a infantil, la última en què podíem participar i en la qual ens vam quedar sense equips per jugar i ens van permetre fer dos partits; un contra els veterans del club i el segon a la tarda contra el Sènior A. Poder jugar contra els nostres ídols bisbalencs, amb els quals ens deixàvem la veu animant-los cada tarda al pavelló, amb les grades plenes va ser una experiència inoblidable sens dubte. Ara amb el pas dels anys hem aconseguit poder jugar junts al mateix equip amb uns quants d’aquells jugadors mítics2. Què t’ha aportat a la teva vida el bàsquet? M’ha portat moltes coses que mai hauria imagina’t quan vaig començar. M’ha ensenyat un comportament, educació i respecte. M’ha permès conèixer gent de La Bisbal i de la província, des d’àrbitres fins a jugadors i entrenadors. M’ha aportat poder de desconnexió, aïllar-te del món exterior en moments difícils, o en moment d’estrès. I per sobre de tot m’ha aportat una segona família, un grup d’amics dels de veritat.
3. Actualment estàs jugant amb el sènior B del Club i els resultats no estan sent els esperats ( 0 – 7). Què creus que està fallant? Quin futur pronostiques a final de temporada? Bé, des d’un començament sabíem que començava una temporada complicada, en què ens afrontaríem a la que està sent una categoria amb molt nivell, i molt competida. Evidentment no és un bon inici, però jo crec que s’ha de donar cert temps, ja que comencem una etapa amb nou entrenador, nous sistemes i amb el handicap afegit que alguns jugadors doblen amb el segona. Estem veient equips amb grans canvis, com els Lakers o bé el Barça, que no estan fent bons inicis de temporada, per tant cal tenir paciència, no desanimar-se i millorar. Si l’equip manté una línia de treball ascendent i arriba alguna victòria, la moral pujarà. Espero que l’equip a final de temporada hagi pogut sortir del descens directe. Sent així, mantindrem la categoria.
4. Aquest any també hi ha hagut un canvi d’entrenador a aquest equip, en Marc Quiñones. Després de 8 jornades, t’has adaptat al seu model de funcionament i de joc? Notes moltes deferències respecte l’any passat? Nosaltres veníem de molts anys a les mans d’en Joan Ferrer i ha estat un gran canvi per a nosaltres, són models bastant oposats en certs aspectes, però no en la base. He de reconèixer que no ha estat fàcil, però aquestes últimes setmanes ja es veu a l’equip adaptat tant als entrenaments com als partits. Aquest any estem treballant aspectes que potser en anys anteriors havíem obviat més com l’1×1 i el 2×2. Els altres anys el treball es basava més en els sistemes de joc. De totes maneres, la sortida al contraatac i les pressions defensives són aspectes que no han variat en excés. 5. Ja fa uns quants anys que t’iniciaves en el món dels DJ’s i actualment estàs tenint bastantes actuacions. Com portes el fet de combinar aquests dos hobbies?
El fet que m’iniciés al món del Disc-jockey ve donat gràcies al meu pare, que s’hi havia dedicat, i de ben petit em va fer aficionar per aquest món. Si bé és cert que al principi era un hobbie i el compartia, actualment és més professional i és una feina que puc compaginar amb els estudis. Això ja m’ha fet perdre algun partit/entrenament aquesta temporada, i cada setmana que tinc alguna actuació toca resar perquè no em coincideixi amb el partit, o bé a vegades toca córrer d’una punta a l’altre.
6. Fa dos anys entrenaves a un equip base, a què va ser degut que deixessis d’entrenar? Et veus l’any que bé o d’aquí dos anys tornant a entrenar un equip?
El fet pel que vaig deixar d’entrenar equips base va ser per qüestió d’horaris a la universitat, que van passar a ser de tardes, i això m’impossibilita poder entrenar un equip, inclús faig tard a l’entrenament del meu propi equip. Tinc ganes de tornar a entrenar, i de ben segur tornaré amb piles carregades si es presenta l’oportunitat, dependrà de si em queda pendent quelcom de la carrera o bé si començo alguns nous estudis l’any vinent. A dos anys vista té moltes més probabilitats.
7. L’any passat vas quedar campió de Catalunya a les categories de Sots-21 i Sots-25. Aquesta última us està permetent jugar a Tercera Catalana aquest any. Com vas viure aquest treball, tant individual com col·lectiu, per aconseguir aquest premi? Ja havies viscut aquesta situació el segon any de Júnior a nivell A. Quin record en tens d’aquesta fita?
D’entrada he de confessar que sóc una persona molt pessimista i si bé és cert que l’objectiu hi era, també era molt conscient que era una fita molt complicada, perquè per a compaginar gairebé tres categories necessites un nivell de concentració espectacular. L’equip rival ve a jugar el seu partit, pensant en tu, i tu n’has jugat un fa 5 minuts i ara necessites pensar en aquell, deixant de banda quan coincideixen partits, el cansament físic i mental. Però motius per confiar en el grup mai me’n faltaran, i la veritat es que un cop ens vam col·locar a les dues finals i amb l’ascens de a 2a materialitzat, després d’un llarg camí, allò no se’ns podia escapar, i culminar la temporada perfecte estava més a prop que mai.
Del primer a la categoria de júnior el recordo molt especialment pels moments viscuts, nosaltres vam anar-hi el dia abans a concentrar-nos, i veure arribar un autocar ple de gent des de La Bisbal fins a Montblanc perdent un diumenge per veure’ns a nosaltres, a l’inici de les semifinals, no té preu.
En els dies posteriors o ara en fred deixant l’eufòria de banda, penses i te n’adones que això no tothom ho pot dir ni ho pot explicar i li acabes donant tot el valor que té haver aconseguit totes aquestes fites durant aquests darrers anys.
8. Pel que fa al Club, aquest any hi ha un equip menys respecte l’any passat però, com a novetat, hi ha els tres equips pre-mini de les tres escoles de la Bisbal. Quin futur basquetbolístic pronostiques pel Club per d’aquí a uns anys?
Aquesta novetat dels equips formatius a les escoles de La Bisbal era un projecte del club que ja feia temps que es volia dur a terme i que tots en teníem ganes. Sens dubte és una gran notícia que ajudarà a què el bàsquet bisbalenc, i l’esport bisbalenc en general, gaudeixi d’una gran salut. Poder arribar a molts més nens i poder-los ensenyar ja dins l’escola els valors de l’esport i els hàbits de practicar un esport és una gran notícia.
9. Aquesta temporada alguns joves han acceptat ajudar a organitzar i fer funcionar el Club. Et veus d’aquí uns anys (o no tants) al costat d’aquests companys ajudant a dirigir el Club?
Els que em coneixen més de prop ja saben que sóc una persona a qui li encanta col·laborar i que normalment sempre que pugui aportar un granet de sorra ho faré. Actualment no disposo de tot el temps que cal per poder dur a terme una tasca d’aquestes magnituds, però sí que si properament el tinc i puc ajudar en el que sigui possiblement estigui al mateix vaixell que els meus companys.
Des d’aquí m’agradaria que tothom que pugui llegir això sàpiga valorar la feina que fa tota aquesta gent, una feina que normalment no es veu, i són moltes hores al llarg de l’any i que la gent no valora, i sense ells res funcionaria. Crec que tots hem de fer un esforç i envers de criticar des de fora, el millor és col·laborar sempre que es pugui i entre tots sumar pel Bisbal bàsquet, el club està obert a tothom qui vulgui aportar el seu granet de sorra!
10. Després de fer el famós vídeo de caçadors de bolets al pavelló Vell que fins i tot va sortir als Matins de TV3, com veus l’estat del pavelló? Creus que a la Bisbal li fa falta un pavelló nou?
L’estat del pavelló de la Bisbal el qualificaria com un estadi de regional per una ciutat de primera, com altres coses en el poble que em fan preguntar si realment la Bisbal reflecteix ser una capital de comarca. El pavelló fa temps que havia d’haver estat reemplaçat. Actualment és impossible i inviable la construcció d’un nou pavelló, però m’agradaria que la gent reflexionés un segon amb el cost dels pedaços que s’han fet al llarg d’aquests últims anys i el cost d’una instal·lació nova ( a els costos dels pedaços sumeu que encara tenim el mateix pavelló i que res és per sempre ).
De totes maneres, el més preocupant avui en dia és la salut del terra podrit, això pot la salut dels esportistes. Un terra que no se’n deu haver amortitzat ni un 20%… Polítics bisbalencs, reflexionem-hi siusplau.
PREGUNTES RÀPIDES:
Un jugador/a de referència: Magic Johonson.
Un equip: Sens dubte el Barça.
Cinc inicial ideal del Bisbal Bàsquet: Jordi Miralles, Jordi Ferrer, Escri, Guillem Gubert, Xevi Escatllà
Un lema: No deixis per demà el que puguis fer avui
Un hobby: La música i els cotxes.
Mar o muntanya: L’Empordà
Si només et poguessis endur una cosa a una illa deserta, què t’emportaries? Les postres de l’Escatllà
Una cançó: Waiting on a Sunny day – Bruce Springsteen
Un somni: Jugar al pavelló nou de la Bisbal
El millor moment: Els sopars al mas Xató dels divendres, jeje i basquetbolíticament el dia que vaig poder debutar a Copa Catalunya amb 15 anys!
El pitjor: Una lesió al turmell dret l’any que jugàvem a preferent.
Leave a Reply