Entrevista a Lídia Torroella:

“Vaig començar a jugar a bàsquet als 13 anys, després de passar-me’n vuit fent gimnàstica rítmica i artística. Vaig començar anant al campus-casal d’estiu, i l’enorme implicació de la gent, el seu bon rotllo, i la cohesió i la unió d’aquest club, em van enganxar.

Així doncs, vaig començar a jugar a bàsquet a la categoria infantil, on m’entrenaven en Jordi Ferrer i la Marta Lloret.

Els següents 4 anys (categories cadet i júnior) vam estar sota les ordres d’en Jordi Casas. Destacar el primer any de júnior, on vam aconseguir pujar a nivell A. Malauradament, el següent any l’equip pràcticament es va desfer, quedant només 6 jugadores.

D’aquesta manera, de cares a  la temporada següent (la qual seria el primer any de categoria sènior) calia buscar jugadores pels equips de localitats properes a La Bisbal. El club, doncs, es va moure, i gràcies a això actualment l’equip sènior està format no només per jugadores de La Bisbal, sinó també de Begur i Palafrugell. Aquell primer any de sènior ens va entrenar en Paco López. Destacar que va ser una temporada d’adaptació a la nova categoria i de familiarització amb les noves companyes. Van ser les dues següents temporades (on ens entrenava en Marc Quiñones) quan vam encarrilar-nos buscant l’ascens de categoria. El primer d’aquests dos anys ens vam quedar a les portes de l’ascens, però el darrer any no se’ns va escapar.

Actualment estic jugant amb els dos equips sèniors del club, sota les ordres, per una banda d’en Pere Estrem i, per l’altra, de l’Albert Sunyer i en Joan Bassa.”

1-      Quines van ser les principals raons per què et decidissis pel bàsquet? Havies provat altres esports abans?

Des dels 5 anys que feia gimnàstica, però mai m’havia acabat de fer el pes. Simplement hi anava perquè la meva mare tenia la falsa creença que molta gent té de: “les nenes han de fer gimnàstica; el bàsquet i el futbol són esports de nens”.  D’aquesta manera, quan vaig tenir prou edat per contradir-la em vaig plantar i vaig dir-li que volia deixar de fer gimnàstica. Aquell mateix any vaig coincidir a la classe amb en Jordi Lladó, i ell em va animar a apuntar-me al campus d’estiu de bàsquet. Allà vaig coincidir amb companys sèniors, com en Joan Bassa i en Carles Oliva, que em va animar a apuntar-me a bàsquet la següent temporada. Des d’aleshores que la meva implicació en el món del bàsquet ha anat augmentant.

 2-      Amb el sènior A ja porteu 5 jornades i sembla que aneu agafant el ritme de la nova categoria. També teniu nou entrenador, en Pere Estrem. Creus que l’equip necessitava un canvi d’entrenador? L’equip s’està adaptant al model de joc del nou entrenador?

Sí, sembla que mica en mica ens anem adaptant a la nova categoria i al nou entrenador. De fet, vull destacar la gran actuació del darrer cap de setmana.

Respecte el canvi d’entrenador vers la temporada passada, crec que el canvi era necessari. És cert que la temporada passada vam aconseguir assolir el nostre objectiu, que era l’ascens de categoria, i que hi pot haver qui pensi que el canvi d’entrenador ha estat un trencament d’un bon cicle; però personalment penso que l’etapa d’un entrenador en un mateix equip no ha de ser superior a dos anys.

Així doncs, amb un nou entrenador tenim la possibilitat d’entrar en una nova dinàmica i veure noves formes d’entrenar.

 3-      Quin futur pronostiques per aquest equip de cares a final de temporada?

Crec que farem un bon paper en la nova categoria. És cert que no hem començat en bon peu, però el dissabte passat vam demostrar que si hem pujat és per alguna cosa. Considero que vam donar una molt bona imatge, on la gent de la grada va gaudir amb el nostre joc (sí, sí, es pot gaudir mirant bàsquet femení!). Per tant, tinc bones sensacions de cares als propers partits. Podem! Només ens falta tenir més confiança (tant a nivell individual com col·lectiu).

 4-      A més de jugar amb el sènior A també jugues amb el sènior B. Com portes el fet de fer 2 partits la majoria dels caps de setmana? Quin és el teu rol dins aquest nou equip?

La veritat és que ho porto molt bé. De moment hi vaig amb moltes ganes i no se m’està fent gens pesat (si vols a finals de temporada en tornem a parlar que potser hauré canviat d’opinió).

A aquest nou equip tinc un rol totalment diferent. Les meves companyes del B majoritàriament són júniors i, per tant, estan a una categoria que no els pertoca. Com molt bé ens diuen l’Albert i en Joan Bassa, nosaltres no anem a guanyar, sinó que estem en un any per aprendre. D’aquesta manera, considero que el meu rol dins aquest equip és d’ajuda; però no d’ajuda només en relació als resultats, sinó en tots els sentits. Com ja he dit són noies molt joves, que no estan acostumades a aquesta categoria. El que intentaré al llarg de la temporada, doncs, és ajudar-les, animar-les, manar dins la pista quan sigui necessari… Són noies que ens els darrers anys han millorat notablement, i que encara els queda molt per aprendre.

 5-      L’any passat vas ser una de les persones que més va promoure el bàsquet femení dins el club en equips de base. Gràcies a aquest èxit, aquest any hi ha dos equips femenins (pre-infantil i mini). Com veus el bàsquet femení en el club, actualment i en comparació a quan vas començar?

El futur del bàsquet femení al Bisbal Bàsquet el veig molt i molt bé. En qüestió de tres anys el nombre d’equips femenins ha augmentat considerablement. I és que com ja he comentat en la primera pregunta, cal trencar amb la falsa creença que el bàsquet és un esport de nois. Crec que aquesta creença, juntament amb l’inexistència d’equips base femenins que hi havia al club i la manca de potenciació perquè això no fos així, eren els principals motius pels quals no s’apuntaven nenes petites.

 6-      Creus que el nombre d’equips femenins del club augmentarà?

I tant que sí. Només cal mirar com ha augmentat el nombre de jugadores en les darreres temporades. I espereu-vos, que amb el bàsquet a les escoles la cosa anirà a més!

7-      Ja fa uns quants anys que t’encarregues d’organitzar els auxiliars de taula de cada cap de setmana, però aquest any has decidit agafar més responsabilitats de la coordinació del Club. Creus que els equips joves s’haurien d’implicar més a l’hora d’ajudar a organitzar activitats pel club?

Sí, no en tinc mai prou jeje.

Penso que hi ha molta manca d’implicació dels equips més joves. Jugadors infantils, cadets, júniors… s’han de començar a espavilar. Tot és col·laborar, ja sigui entrenant un equip, agafant alguna responsabilitat en la gestió del club, ajudar en els diversos actes que es fan al llarg de la temporada…. qualsevol cosa! Però en comparació de quan nosaltres (els actuals sènior masculins i femenins) teníem aquesta edat, hi ha molta diferència.

8-      Ja fa temps que es diu que fas les millors actes del club, fins i tot vas estar un any sent taula federada. Com valores aquesta experiència? Com és que vas deixar-ho?

Aquella experiència la valoro molt positivament. Va ser un molt bon any. La federació des de fora és una cosa, però un cop hi ets a dins, veus que és un món totalment diferent. Fent taules vaig tenir la sort de conèixer molta gent, grans persones.

El motiu pel que ho vaig deixar era per falta de temps. Jugar, entrenar, portar la part de canvis i horaris del club, fer taules federades… és complicat compaginar-ho tot. A més, ser taula federada no només era anar a fer taules pels llocs, sinó que també tenia exàmens i trobades cada X mesos. Masses coses per tan poc temps.

Així doncs vaig haver de triar. He de dir que em va saber molt greu i que me n’he penedit força vegades, però no hi tanco la porta.

9-      Finalment, com valores les instal·lacions esportives de La Bisbal en comparació a l’ampli ventall de pavellons que has estat? Creus que és normal que des del club es demani un pavelló nou?

Buff, el pavelló de La Bisbal és pèssim. Perdoneu per l’expressió, però a mi em queien els daixonses a terra quan anava a pavellons de poblacions molt més petites que La Bisbal (i que no eren capital de comarca) i veia que tenien un pavelló com cal.

A més, trobo molt malament posar en risc constantment els diversos usuaris del pavelló (ja no parlo només del bàsquet) per un simple motiu econòmic. Sí, és cert que estem en uns temps molt complicats, però considero que si sumessin la quantitat de diners que han invertit en l’enorme nombre de reparacions i pedaços mal fets que s’han fet al pavelló,  ja quasi tindríem més de la meitat d’un pavelló nou pagat. L’exemple més clar i recent n’és el meravellós terra nou.

I és que quan des del club demanem un pavelló nou ja no és només per la mala imatge que donem als equips visitants, sinó que el que volem és poder garantir la màxima seguretat en la realització de la pràctica esportiva.

 PREGUNTES RÀPIDES:

Un jugador/a de referència: Com a referència no tinc cap jugador, però anys enrere m’agradava molt en Roberto Dueñas.

Un equip: els equips base de qualsevol club, ja que són el futur.

Cinc inicial ideal del Bisbal Bàsquet: Cinta Díez, Alba Punset, MagalÍ Adarnius, Mireia Sanjuan i Montse Farrarons

Un lema:  

– El que guanya mai es rendeix, i el que es rendeix mai guanya.

– Entendre el poder que té el NOSALTRES abans que el JO.

Un hobby: anar de compres és un hobby?

Mar o muntanya: Mar

Si només et poguessis endur una cosa a una illa deserta, què t’emportaries?  Una tele per  poder mirar La Riera jaja

Una cançó:  no és que sigui la meva cançó preferida, però la vull posar pel que em transmet i em fa sentir, ja que em recorda a la meva àvia: La vall del riu vermell

Un somni: Fer un pam més…

El millor moment: com a jugadora no tinc un “millor moment” destacat. Jugar a bàsquet comporta un cúmul de diferents sensacions i sentiments. M’és impossible quedar-me amb només un moment. I com molt bé va dir en Jordi Casas a la seva entrevista, el millor moment és la suma de tots aquests moments.

I com a entrenadora em quedo amb com n’és de gratificant ensenyar una cosa a les teves jugadores i veure que ho fan en un partit. Elles tenen cara d’alegria, però no és comparable amb la que tinc jo.

El pitjor: el 17 de desembre de fa 6 anys, quan en un partit em vaig dislocar l’espatlla dreta.