ENTREVISTA DE LA SETMANA – Jordi Casas

Vaig començar a jugar a bàsquet quan feia 4t de primària. Un company de la classe tenia un germà que hi jugava, ell s’hi va apuntar i 2 amics més de classe i jo vam fer el mateix.

Vaig començar a jugar dins el Patronat d’Esports com a Joan de Margarit. Jugàvem dins el Consell Comarcal i hi vaig jugar fins a categoria Infantil.

A categoria Cadet havíem d’escollir entre el BC La Bisbal o el nou club que s’havia creat, que és amb el que vaig acabar jugant, l’Atlètic Bisbalenc.

Allà hi vaig estar fins que de la fusió dels 2 clubs, va néixer el Bisbal Bàsquet. Vaig passar per totes les categories fins arribar a Sènior, on hi vaig estar fins que vaig plegar.

image    

 

1. Explica’ns com recordes el bàsquet a la Bisbal quan vas començar a jugar? Quin club hi havia? T’imaginaves aquesta evolució?

En aquell moment a La Bisbal només hi havia el BC La Bisbal, però al club hi entraves a partir de la categoria Cadet. Abans, quan començàvem a jugar, ho fèiem formant part del Patronat d’Esports.

A partir del naixement del Bisbal Bàsquet, el bàsquet a La Bisbal ha anat a més. El club no ha parat de créixer en tots els sentits. I, si segueixen així, no crec que s’aturi. Em sembla que ningú s’imaginava aquesta evolució. Hi ha moltes hores de feina al darrera. La culminació d’aquest evolució serà quan tinguem un pavelló propi.

 2.       Una curiositat de veure’t jugar era que sempre pels partits et posaves un mitjó vermell a la sabata que tenies el cordó negre i un mitjó negre a la sabata que tenies un cordó vermell, quan vas començar a fer-ho? Per quin motiu?

Sincerament no recordo el quan i el perquè de jugar amb un mitjó de cada color. Eren els colors del club, m’hi vaig posar els cordons, i llavors els mitjons.

Tampoc recordo quan va durar i quan es va acabar aquella “moda”. Encara hi ha qui de tant en tant m’ho recorda.

3.       Els últims anys de jugar amb el Bisbal Bàsquet ho combinaves amb jugar a rugby, a què va ser degut? Notaves molt de canvi? Sigues sincer, ho feies pel tercer temps?

Vaig acabar la temporada 2007-2008 jugant amb el Sènior a Territorial. Érem l’únic sènior del club i, planejant la temporada següent, hi havia gent que no volia jugar o no es volia comprometre, i la temporada 2008-2009 no hi va haver sènior.

No sabia què fer, si plegar o anar a jugar a un altre lloc. I aquell estiu per la Festa Major, em vaig trobar en Simón. Havia coincidit amb ell jugant i portava uns anys als Senglars de Torroella. No hi perdia res per provar-ho, i de seguida em va enganxar.

Aquella temporada vaig poder entrenar amb ells sovint, vaig anar convocat i vaig jugar alguns partits. Des de llavors, no he pogut arribar a compaginar la feina com a entrenador i el rugby. I he deixat d’anar a entrenar tant sovint, he deixat d’anar convocat i jugar, però sempre que puc vaig a veure algun partit, vaig a algun entrenament, algun sopar, i el que no he deixat de fer és anar a la gira que fan cada temporada.

És un esport molt noble, i hi ha molt bon rotllo i molt bon ambient amb tots els companys. L’ambient és collonut i t’hi trobes sempre molt a gust.

I el tercer temps, que és quan els 2 equips i l’àrbitre, es reuneixen junts per compartir unes cerveses i menjar quelcom que ofereix l’equip local, hauria de ser un exemple per tots els altres esports, i crec que es podria arribar a aplicar al bàsquet com “El 5è període”

4.       Si observem el teu historial com a entrenador, majoritàriament t’hem vist dirigint d’equips femenins. Prefereixes entrenar noies abans que nois o és simple casualitat? Algunes jugadores et deien “Candy”, com va sorgir aquest sobrenom?

Majoritàriament no. Sempre he entrenat equips femenins. Si no m’equivoco, vaig començar a entrenar amb en Quicu la temporada 96-97 i des de llavors no he parat. Vam començar amb un equip femení que no trobaven entrenador, i ha sigut moltes vegades això. El bàsquet femení ha estat molts anys oblidat a La Bisbal. Mai hi havia entrenadors que volguessin entrenar noies. Ara la cosa ha canviat.

No he tingut mai cap queixa amb els equips que he entrenat. Les noies maduren abans que els nois, i tenen molt clar el que volen. Sempre he entrenat equips en edats que si juguen a bàsquet, és perquè els agrada. Compleixen als entrenaments, es veuen els resultats a la pista, les jugadores es comprometen amb el club amb el tema de les taules, com a entrenadores, col·laborant amb el club,…

I el tema del sobrenom “Candy”, me’l van posar el segon equip que vaig entrenar. Hi havia jugadores com l’Andrea, l’Ari, la Sílvia, l’Estel, la Sandra….. així que si voleu saber d’on va sortir aquest sobrenom, els ho haureu de preguntar a elles.

 5.       Algunes de les jugadores que estan jugant al sènior femení A les vas entrenar fa un temps. Aquest any s’estrenen en la nova categoria de tercera A, com veus l’equip en aquesta nova categoria?

Últimament estic força desconnectat del Bisbal Bàsquet. Fa temps que no vaig a veure partits, però les segueixo cada setmana per la web.

Aquesta categoria, la conec perquè el Sènior de Calonge ja hi va jugar la temporada passada. És una categoria amb equips més seriosos, entrenador, jugadores veteranes que venen de categories superiors i estan cansades de desplaçaments a Barna, una categoria més igualada que d’on vénen,… És una categoria maca de jugar.

Han perdut una de les jugadores de referència d’aquests dos últims anys com era l’Alba, portaven 2 anys guanyant i per força diferència, tenen un nou entrenador i s’han d’acostumar als seus sistemes, a la categoria…. Els costarà més que els altres anys, però estic segur que se’n sortiran i faran una bona temporada.

I no em perdré el derbi empordanès entre el Bisbal Basquet i el Calonge.

 6.       Actualment ets dels responsables CB Calonge Sant Antoni, a què va ser degut el canvi d’estar relacionat amb el club de la teva infància a anar a Calonge? Quina és la teva funció en el CB Calonge Sant Antoni? Et veus en un futur tornant a estar involucrat amb el Bisbal Bàsquet?

 En uns campus de tecnificació vaig conèixer 2 noies que hi jugaven. Vam mantenir el contacte i quan va plegar en Nando Brazo, que les entrenava, m’ho van oferir a mi. La bona predisposició de la junta i dels tècnics d’esports em va fer acabar de decidir.

Allà m’ocupo de tots els tràmits relacionats amb la federació, i entreno el Júnior. Aquest any tenim la Cristina que s’ocupa del bàsquet base, que fins ara també ho feia jo.

No m’he acabat de desvincular mai del Bisbal Bàsquet. Allà és casa meva. De moment hi segueixo involucrat amb els Veterans.

7.       Havent jugant molts anys al pavelló municipal, ens veiem obligats a preguntar-te per les instal·lacions esportives de la Bisbal. Creus que es necessita un pavelló nou?

 De la manera que està tot, ara no és el millor moment per edificar un pavelló nou. Però si en un futur arriba, crec que el que fa més falta és que des de l’ajuntament es treballi per cuidar més tot el que està relacionat amb l’esport.

Comparant Calonge amb La Bisbal, la gestió esportiva li dóna mil voltes. Hi ha un equip tècnic amb cara i ulls. Hi ha uns conserges que treballen a gust i fan molt bé la seva feina. I el més important és que allà es creu en l’esport. Es cuiden moltíssim les instal·lacions, sempre hi ha moviment.

Les activitats i classes que s’organitzen, la Nit de l’Esport, els nens tenen un ventall molt ampli de clubs amb activitats molt diverses per fer.

S’ha d’ajudar als diferents clubs perquè vagin endavant, i no posar pals a les rodes.

I això és el que a La Bisbal fa moltíssims anys que no hi és. Què en faríem de tenir un pavelló nou sense una bona gestió? Quant duraria?

PREGUNTES RÀPIDES:

Un jugador/a de referència: Sempre he sigut un fan d’en Michael Jordan. Però no li arriba a la sola de la sabata a en Xevi Escrihuela. Un jugón i un dels millors amics que tinc.

Un equip: El CB Girona abans que hi aparegués Akasvayu per carregar-s’ho tot.

Cinc inicial ideal del Bisbal Bàsquet: Sempre he sigut jugador de Sènior B, i al llarg dels anys he jugat amb grans jugadors, millors persones, i hem passat grans moments tant dins com fora la pista. I no em puc quedar només amb 5. Aquí en van uns quants… en Pesarki, en Manel, el “presi” Quim, en Gamero, en Jordi Puig, en Fontpi, el “capi” Prats, en Pisuke, en Mavro, en Jordi Barba, en Nandu,… i uns quants més.

Un lema: Pel bàsquet, i que el repeteixo moltíssim… El que es fa als entrenaments, es fa als partits.

Un hobby: No tinc cap hobby destacat.

Mar o muntanya: La muntanya. Més a l’estiu que a l’hivern.

Si només et poguessis endur una cosa a una illa deserta, què t’emportaries? Un vaixell per tornar. Uns dies sol estarien bé, però no gaires.

Una cançó: No tinc una cançó, escolto de tot i variat. Depenent del moment o la situació, escolto una cosa o una altra. Però sempre hi ha lloc per Green Day, The Offspring, Bad Religion…..

Un somni: Arribar a gran amb bona salut i estant bé física i mentalment.

El millor moment: El bàsquet m’ha donat molts bons moments. I me’n segueix donant. Amb tota la gent que he conegut, sempre és un bon moment quan pots parlar, compartir taula, una copa…

Trobar-te amb jugadores que has entrenat, parlar amb elles, preguntar i saber com els va, anar a sopar, a fer la copa….

Entrenadors, àrbitres, jugadors d’altres equips que quan te’ls trobes sempre hi ha un moment per xerrar una estona, anar a entrenar amb l’equip on juguen, anar a sopar…

I tots els companys de la colla, menys un que el vam acollir, hem jugat a bàsquet junts, hem compartit moltes coses dins i fora la pista. I les que queden per compartir.

El millor moment serà la suma de tots aquests moments passats i per arribar.

El pitjor: No hi ha pitjor moment. Hi ha moments dolents. No gaires, però n’hi ha. I me’ls quedo per a mi.

Deixa un comentari