L’entrevista a Jordi Miralles, actual jugador del Sènior Masculí A:
1. Què et va portar al món del bàsquet?
Des de sempre m’havien agradat molt tot tipus d’esports de pilota, i me’n sortia força bé.
El bàsquet ja m’agradava, però ho compaginava amb altres esports com el futbol sala o el hoquei patins (era molt dolent!). Vaig haver de triar i amb els amics de l’escola ens vam decidir pel bàsquet. A partir d’aquí, vam fer un equip federat i vam anar millorant cada temporada.
2. No és la primera vegada que et vesteixes de blanc, roig i negre; què et va dur al CE Bisbal Bàsquet per primer cop? Quin és el millor record d’aquesta etapa?
És una història força curiosa. Jo venia de dos anys jugant amb el FD Cassanenc a un nivell força alt, però els resultats no havien acabat de ser bons (2 descensos seguits de copa catalunya i primera catalana.) Teníem un equip molt jove i força inexpert. Tot i que havia après molt amb en Xevi Pell i l’Albert Sunyer de la Bisbal estava una mica tip de perdre, d’entrenar i volia tranquil·litat i tornar amb els amics. Ja ho tenia fet amb el Palafrugell i amb en Joan Danés, però la insistència de l’Albert Sunyer i l’amistat amb en Xavier Escrihuela van ser clau per acceptar.
El tema curiós és que no volia venir a jugar a la Bisbal perquè entre d’altres jugadors hi havia en Jordi Casas! Sempre era complicat que et defensés i m’havia fet patir molt quan jugàvem en categories inferiors contra la Bisbal. Amb en Jordi n’hem parlat alguna vegada i ara ens uneix una molt bona amistat.
I el millor record? Uf, en tinc molts! Va ser una gran etapa a tots els nivells! Vam ser un gran equip a nivell de joc, però penso que fins i tot vam ser més bon equip a nivell humà i d’amistat. Recordo sopars al bar muntanya, al carrer ample, amb les mítiques aletes de pollastre, d’altres al Mas Pi a Verges tocant el piano i cantant al Karaoke, molt bons partits (especialment un a la pista de l’Adepaf de Figueres amb el pavelló ple de gent amb la cara pintada dels colors del club, també amb una bandera gegant!), el partit contra el Cassà que ens va permetre pujar a Copa Catalunya, jugar amb un grup de música tocant a la grada, veure gent d’arreu vibrant a la grada amb l’equip i animant, molts dels meus actuals companys d’equip amb 11, 12 i 13 anys als finals de partit com ens saludaven, els Nadals amb l’amic invisible…tinc molt bons records d’aquells quatre anys.
3. Com a jugador del Bisbal Bàsquet, com vas viure el segon ascens a Copa Catalunya i conseqüentment la desfeta de l’equip? Quins records tens?
Des del meu punt de vista, la segona volta de la temporada de copa Catalunya va ser molt dura i complicada i ens va fer molt mal tot el que va passar. A finals d’aquell any, vam decidir continuar un any més a l’equip i deixar el club allà on crèiem que es mereixia. L’any següent, a primera, vam fer una bona temporada amb l’Anton Lasheras i un partit final a una pista complicada, jugant contra en Marvin Alexander (ex ACB) i jugant-nos l’ascens. L’Escri a l’últim segon va fer la cistella que ens va permetre pujar de categoria. Va ser impressionant!
Tot i això, a l’equip érem un gran nombre de jugadors palamosins i ens feia il·lusió jugar a casa, sense haver-nos de desplaçar per anar a entrenament i fer pujar una mica el bàsquet i l’ambient a Palamós. Per tots va ser dur deixar l’equip de la Bisbal, on havíem passat uns anys fantàstics, però també ens feia gràcia encetar una nova etapa de bon bàsquet al nostre poble.
4. Aquest any has tornat al club juntament amb en Marc Nieto, quins motius t’han empès a tornar obrir una nova etapa a la Bisbal? El fet de saber que en Lluís Feliu seria l’entrenador del Sènior A et va dur a prendre aquesta decisió?
Feia un parell de temporades que m’havia pres el bàsquet molt més en calma i que no tenia massa ritme de partits i d’entrenaments i ja ho començava a enyorar. En Lluc, el meu fill, ja té un any i mig i es comença a interessar per les pilotes i tenia ganes que em veiés jugar.
Aquest estiu vam anar de viatge amb en Marc Nieto i en vam començar a parlar. Tots dos vam coincidir que seria interessant tornar a jugar i la possibilitat de la Bisbal era molt llaminera pels dos. A més, hi havia l’Ignasi Sabater, en Cano i en Xevi Escatllar. També coneixíem força el gran ambient del club, els jugadors de l’equip, la lliga i el nostre nou “rol” que ens motivava i agradava.
Vam parlar amb en Lluís Feliu, com a director esportiu encara, ens va solucionar alguns dubtes i ens va agradar molt la proposta que ens va fer. Amb ell tenim molta confiança i ens coneixem molt bé, per tant també va ser important a l’hora de prendre la decisió.
5. Fa poc has sigut pare, com portes això de compaginar aquesta tasca i estar vinculat amb un equip? Quins canvis has notat respecte abans?
De fet ho estic descobrint, però el que realment penso que ha canviat és el compromís que puc assolir amb l’equip. Això ho he parlat amb l’entrenador i amb molts jugadors. Però sempre he estat acostumat a donar-ho tot per l’equip i a anar sempre als entrenaments i partits. M’he compromès per aquesta temporada però tinc molt clar que el primer és la meva família. Segurament hi haurà algun partit o algun entrenament al que no podré assistir i espero que els meus companys ho entenguin.
Penso també que ser pare m’està portant un equilibri i una serenor diferent a la d’abans; penso aprofitar en tot moment els bons moments (que en són molts) amb la família, però també els bons moments amb els companys d’equip; pista, entrenaments, dutxes, sortides i sopars.
I el fet de veure el meu fill a la grada o més endavant espero que darrera la banqueta, fins i tot fent algun tir a cistella o xutant la pilota per la pista m’encantarà, em motivarà i m’omplirà de satisfacció.
6. Després de tota la pre-temporada i dels dos primers partits, quines han estat les primeres sensacions dins l’equip?
Molt bones! Els companys de l’equip, del sènior B i dels sots 21, pares, entrenadors, gent del club, etc. Genial i realment penso que hi ha un molt bon ambient!
La pre- temporada va ser molt divertida però un pèl dura per mi… estava força malament físicament. Ara em sento una mica millor que el dia 20 d’agost. Feia un any que no feia massa exercici i em vaig posant mica en mica al dia… encara em queda molta feina per fer!
7. Quin creus que és el teu “rol” dins l’equip?
Doncs un “rol” que m’encanta! Intento sumar en tot! Ja sigui a l’entrenament, vestidor, sopars o partits! Ajudar als jugadors de l’equip en tot el què pugui. En Genís, en Pau i en Marc Yepes juguen de base i és la meva posició de tota la vida, i m’agrada molt parlar amb ells. Però també intento explicar als altres companys com penso que poden fer més mal als contraris i millorar el seu propi joc. Aportar tranquil·litat, serenor i calma. M’agrada parlar amb ells, intentar explicar tot el què sé i animar-los a seguir fent-ho de la millor manera possible! La veritat és que m’està sent molt fàcil perquè són grans jugadors, molt joves però grans jugadors! Amb molt talent, dedicació, bon caràcter, ganes i que s’esforcen per aprendre. A més, escolten i aprenen molt ràpid. El club té molt bon equip per anys!
8. Has notat diferències en el funcionament del club entre la primera etapa en el club i ara? Quines?
Penso que la pàgina web i xarxes socials en general estan molt vives i funcionen molt i molt bé. I això és molt interessant. El club està viu i constantment informa de tot a tothom. També el fet d’anar tots conjuntats a l’entrenament facilita molt les coses i fa guanyar qualitat i temps a l’entrenament.
Trobo molt interessant també que quasi tots els jugadors sèniors del club hi estan molt involucrats. Participen en moltes activitats; casals, entrenadors d’equips de base, etc. I això és molt positiu.
Com abans, veig tothom molt il·lusionat amb tots els equips, un club amb ganes de fer les coses bé, amb ganes de treballar els equips de base i amb uns valors d’identitat i de país molt interessants.
9. Has notat alguna diferència pel que fa l’estat de les instal·lacions esportives? Creus que la Bisbal necessita un pavelló nou?
I tant que el club mereix un pavelló nou! O grans millores en l’actual!
És un tema que em sorprèn molt! Penso que la gent del bàsquet es mereix un pavelló molt més en condicions. No pot ser que els vestidors estiguin igual que sempre, amb la meitat de les dutxes sense funcionar, a vegades sense aigua calenta, etc. A més de les goteres i inundacions que ja he patit amb només un mes de ser-hi.
A més, la diferència més gran que he notat és amb el futbol. Tenen un camp genial, nou de trinca i amb uns vestidors al·lucinants just al costat del nostre pavelló.
Sobretot penso que s’ha de millorar molt el pavelló per els nens i nenes de menys edat, l’escola de bàsquet, els pre-minis i minis masculins i femenins són els que es mereixen un millor tracte i millors instal·lacions.
PREGUNTES RÀPIDES:
– Un jugador/a de referència: De petit era en Màgic Johnson però de gran sempre m’he mirat als meus companys de posició en tots els equips on he jugat. En Joan Carles Mora i en Jordi Ferrer m’han ensenyat moltes coses a la pista de bàsquet.
– Un equip: El Barça i tot i que era força petit la Jugoplàstica d’Split sempre m’ha cridat molt l’atenció.
– Posició on jugues: Base
– Cinc inicial ideal del Bisbal Bàsquet: Com que en un partit no és massa important els cinc que comencen, faré un recull d’alguns (n’hi ha molts d’altres) jugadors molt importants per mi amb qui he jugat a la Bisbal:
Xavier Escrihuela (qui em va portar al club el primer cop i gran persona), Marc Nieto (el meu company de viatge en molts sentits), Marc Curto (el meu gran amic amb qui he compartit més hores de bàsquet de la meva vida), Ignasi Sabater (Hem compartit moltes hores a la banqueta i clau en la tornada al club), Xevi Escatllar (un gran referent com a persona), Nando Brazo (l’equip de la Bisbal em va fer descobrir una gran persona) i en Marc Carbó (que sempre hi és!). Tot i que he tingut molt bons entrenadors i amb tots tinc molt bona relació en Cano és com un germà gran per mi. I molts altres jugadors que valoro molt com a persones i companys!
– Un lema: Fes l’amor i no la guerra.
– Un hobby: Viatjar! Sens dubte, és la meva gran passió.
– Mar o muntanya?M’agrada el mar quan toca i la muntanya també… però no m’agrada estar-me molts dies seguits al mar i tampoc a la muntanya. Combinar-ho i anar-hi amb una molt bona companyia sempre.
– Si només et poguessis endur una cosa a una illa deserta, què t’emportaries?Uf, no m’agrada gens estar sol! Alguna cosa per poder marxar-ne el més ràpid possible!
– Una cançó:Depèn del moment i de l’estat d’ànim i o ocasió… però m’agrada molt “boys don’t cry” dels The Cure.
– Un somni: Salut i el millor per la gent que estimo.
– El millor moment: Segur que encara està per arribar… però veure el meu fill rient i dient “papa” no té preu. En bàsquet; el dia que vaig penjar les botes amb l’equip sènior del Palamós guanyant el campionat de Catalunya de primera catalana.
– El pitjor:En el món del bàsquet… el dia que es va destituir a en Felip Puig del sènior masculí. N’he après molt d’aquell dia.
Leave a Reply