Aquesta setmana entrevistem a Jordi Pujadas, el jugador que sense cap mena de dubtes ha evolucionat més al llarg de les darreres temporades. Com ell mateix ens explica, va començar a jugar una mica tard pel que sol ser habitual, concretament a la categoria Infantil de la mà de Joan Loureiro. Tot i així, i amb la perseverança que caracteritza al de Palafrugell, ha aconseguit arribar a un nivell més que òptim i a una evolució basquetbolística reconeguda per tots els entrenadors del club. Tot aquest esforç, treball i constància han tingut el seu premi. Durant la temporada de Cadet Interterritorial ja va ser un fix d’en Joan Ferrer i peça clau.

La seva principal virtut sempre ha destacat per ser un gran defensor. Jugador explosiu i que aporta molta intensitat pel seu equip. Cal destacar que aquestes darreres temporades ha fet un salt cap a un nivell superior en aquest sentit, assimilant conceptes tàctics a nivell defensiu que el fan ser encara millor defensor. Les dues últimes temporades s’ha vist un Jordi molt més madur i amb una aportació ofensiva que va creixent any rere any. Tot aquest treball ha tingut la seva recompensa, debutant aquesta temporada amb el primer equip a 2a Catalana. Així que tenim Jordi per temps!

“De petit mai havia sentit interès pel món del bàsquet, fins que en Joan Loureiro, aleshores el meu professor d’educació física i entrenador de l’infantil a La Bisbal, em va insistir molt perquè jugués a aquest esport. Així va ser la meva arribada al Bisbal Bàsquet, on després de sis temporades, he conegut un munt de gent fabulosa del club i el seu entorn, i sobretot he descobert un esport que m’apassiona.”

1. Com és que decidissis venir a jugar a bàsquet a La Bisbal?

Xavier Loureiro és un dels meus millors amics des de la infància i el seu pare i ell van ser l’impuls perquè jo acabés jugant aLa Bisbal.

2. Quines van ser les sensacions als primers entrenaments? Et vas adaptar bé al grup?

La veritat és que el principi em sentia una mica estrany en un lloc on no coneixia a ningú, però tots els companys em van rebre molt bé i de seguida vaig fer grans amistats amb la gent de l’equip. Considero que vaig tenir una bona adaptació al meu primer equip perquè els companys tampoc m’ho van posar gens difícil.

3. Què representa per a tu el bàsquet?

Crec que el bàsquet és un esport molt complex que t’ensenya molts aspectes els quals es poden extrapolar al dia a dia. Durant aquests sis anys he viscut experiències inoblidables jugant a aquest esport i ara mateix s’ha guanyat  bona part del meu temps lliure setmanal. El bàsquet és el  món on em refugio quan vull desconnectar de qualsevol cosa.

4. Alguns entrenadors del club creuen que has fet una gran evolució com a jugador. Ho perceps de la mateixa manera? Quines creus que són les teves virtuts i quins aspectes creus millorables del teu joc?

Sempre he pensat que vaig començar massa tard a practicar aquest esport, així que cada any intento aprendre part de la tècnica individual que hauria d’haver après de més petit, més tots els fonaments col·lectius del bàsquet que s’ensenyen quan el jugador ja és més gran. També he tingut  la sort de tenir grans entrenadors i de poder viure temporades de les quals he après casi tot el que sé d’aquest esport.

Com a jugador, crec que la meva virtut sempre ha estat la defensa perquè simplement és una qüestió d’actitud i ganes.  Ofensivament crec que tinc molts aspectes a seguir millorant, sobretot pel que fa la tècnica individual. El tir seria un exemple  clar en el qual haig de seguir millorant.

5. Al llarg d’aquestes temporades has pogut viure un munt de bones d’experiències amb els teus companys. Quins records tens i amb quina d’aquestes et quedaries?

Com deia abans he tingut la gran sort de formar-me com a jugador a l’entorn d’una excel·lent generació de jugadors i al seu costat viure grans temporades de bàsquet. Per mi sens dubte, la millor experiència en aquests sis anys va ser la final contra el Barça. Aquell dia vam viure tots una festa del bàsquet inoblidable.

6. Aquesta temporada només has pogut entrenar amb el grup els divendres, ja que durant la setmana estudies a Barcelona. Has fet algun treball “extra” per a no perdre la condició física?

Durant tot l’any, entre setmana hem estat amb en David Cardoner fent esport per compensar els entrenaments que ens saltem. Al principi de temporada entrenàvem en un equip d’Hospitalet de Llobregat dos dies a la setmana, però del Nadal cap aquí anem a jugar a bàsquet qualsevol temps lliure que tenim.

7. Campions de sots-21 nivell A-1 de Girona i accés als Campionats de Catalunya. Com afrontes aquest nou repte? Com veus a l’equip?

Aquest any em fet una gran temporada amb els sots-21 i hem demostrat que som un equip on tots els jugadors han aportat coses al llarg de la temporada. Durant la temporada l’equip ha tingut una variabilitat de jugadors molt alta però tot i això em estat força regulars i l’equip ha sabut treure tots els partits endavant (si més no, hem donat la cara en tots) fossin quins fossin els jugadors que formessin l’equip aquell cap de setmana.

L’equip arriba als campionats de Catalunya amb ganes de disfrutar i passar-ho bé, amb ganes de repetir la festa viscuda el2010 aMontblanc. Crec que tenim equip per fer un bon paper, no sé si per guanyar, però sí per poder anar allà a fer suar el rival.

8. Aquesta temporada has pogut debutar amb el primer equip a Segona Catalana i amb molt bon nivell. Com valores aquesta aposta que ha fet per tu l’entrenador del primer equip?

Poder jugar amb el segona és un vot de confiança que sens dubte haig d’agrair a en Joan, m’ha donat molta més autoestima dins la pista i em fa veure que estic seguint en la bona línia treball.

9. Quin futur pronostiques per aquest grup tant jove de jugadors?

Som un grup molt jove, la majoria són campions de naixement. Molts estan acostumats a jugar amb gent que porta més bàsquet sota les seves bambes, però és un grup que sempre que ha competit a la categoria corresponent a la seva edat ha marcat la diferència amb la majoria d’equips. Per tant, quan bona part del grup hagi arribat a la seva maduresa basquetbolista, penso que aquest col·lectiu farà pujar el primer equip a les categories que es mereixen. Abans però, cal molt esforç i treball i sobretot paciència, el temps posarà les coses al seu lloc.

10. Hi ha algun company que t’hagi sorprès en comparació a altres temporades?

En Jordi Mitjà ha fet un final de temporada espectacular en tots tres equips. Tot i que no és una sorpresa perquè tothom coneix la qualitat d’aquest jugador, si hagués de triar algun company seria ell.

11. Quina visió global tens del Bisbal Bàsquet com a club?

Actualment crec que el club està treballant bé per poder arribar en un futur a tenir dos sèniors (femení i masculí) a categories autonòmiques amb un cantera sòlida. La majoria de la gent del club viu el bàsquet d’una forma especial, no és un simple hobby, sinó que per molts representa bona part de la seva vida. Aquí es veu reflectida la implicació de jugadors, entrenadors, etc. amb la institució, per mi la gran virtut del club.

12. Et veus vestint la samarreta del Bisbal Bàsquet molts anys?

Sempre he vestit la samarreta deLa Bisbali avui dia tinc molts amics aquí, així que aquest poble s’ha convertit en la meva segona casa. Vull seguir jugant a bàsquet fins que el físic m’ho permeti, així que de moment em veig jugant aquí tots els anys que faci falta.

13. Com a usuari i esportista, què penses de les instal·lacions esportives de La Bisbal? Pavelló Nou?

El pavelló necessita un sostre nou, que comportaria un pavelló nou. Les instal·lacions podrien està millor, però també podria ser pitjor. La situació que vivim aLa Bisbalno crec que sigui la única en la província, les coses estan complicades i ara mateix veig difícil la possibilitat d’un pavelló nou a curt termini.

Un jugador/a de referència: Víctor Sada, en actitud i treball.

Un equip de referència: Com a culé que sóc, el Barça.

Cinc inicial ideal del Bisbal Bàsquet: Xató, Bassa, Mitjà, Oliva i Eudald

Un lema: El millor atac és una bona defensa.

Un hobby: La bici.

Un somni: Acabar la temporada amb els dos Campionats de Catalunya que ens esperen a la mà.  

El millor moment: La final dels Campionats de Catalunya de Cadet interterritorial al 2009.

El pitjor moment:  Alguna derrota contra el Palafrugell. Després has d’aguantar les brometes durant una setmana!