Aquesta setmana entrevistem a Rosa Ragolta, fins avui tresorera del club i que per motius personals deixa el càrrec que ocupava fins ara.

La Rosa fa unes quantes temporades que es va involucrar i participar en l’activitat de club formant part de la junta directiva. En una primera etapa va fer de “pont d’enllaç” entre les famílies i el club, tot i que com diu ella no va tenir gaire feina en aquest sentit. Més endavant agafaria el relleu de l’antic tresorer i durant tres temporades ha dut la batuta de la gestió econòmica del club.

Parlem d’una persona de club, disposada a col·laborar en tot allò que faci falta i aportar el seu granet de sorra per poder tirar endavant l’entitat que representem. Dialogant, comprensiva i sempre pensant en positiu ha donat aquell toc d’optimisme necessari  per poder seguir creixent com a entitat esportiva.

El club l’hi estarà infinitament agraït per tot el que ha fet durant aquests anys. Que tinguis molta sort Rosa!

“Molt bon dia, tarda o vespre, segons el moment que llegiu l’entrevista. Vaig aterrar al Bisbal Bàsquet quan a Celrà no hi havia nens que juguessin a la categoria que li tocava jugar al meu fill, en Jordi”.

“Sempre m’ha agradat participar, sense molestar, amb les entitats que m’han sigut properes, per això com a mare he procurat ajudar en el que he pogut al club”.

1. Com vas iniciar la teva implicació dins el club?

A nivell familiar vam ajudar en actes i esdeveniments, ajudar a servir els dinars de la Diada i si hi havia alguna altra cosa que podíem fer la fèiem.

Després es va demanar que hi hagués una persona que fes d’enllaç entre la junta organitzativa del club i els pares i em van demanar si podia fer aquest paper, el vaig fer, però llàstima que no era una feina remunerada perquè quasi es podria dir que seria la millor del món. No va venir mai cap pare ni cap mare a comentar res, per tant el que entenem per “curro” era nul.

Després se’m va demanar si volia fer de tresorera, al mateix “matar” les hores a les oficines podia fer una altra feina i així ho vaig fer.

2. Has seguit durant molts anys als teus fills per un munt de pistes. Què és el que més valores de tots aquests anys? Què creus que els hi ha aportat a nivell personal?

Penso que l’esport és una activitat molt interessant per la mainada, no només per mantenir una bona salut física sinó perquè ajuda a conèixer gent, a fer amistat, a valorar l’esforç, la feina conjunta i el treball en equip, entre moltes altres actituds.

 3. I a tu?

El fet de seguir els nostres fills fa que els pares puguem participar en una part de la seva  vida. Passes a tenir converses, moments, implicacions, projectes comuns,…, els nois i noies passen edats de “tancament” emocional i això fa que si tens una vivència comuna et puguis comunicar amb ells en algun aspecte.

4. Creus que la gent és conscient de la feina que es fa des de la junta directiva? Creus que és reconeguda?

Sovint, des de dins sembla que la gent no valora la feina fan les persones que tiren endavant un club, però  jo crec que sí. Sovint ens fixem amb els comentaris poc encertats, però hi ha molta gent que valora la feina, l’esforç i el temps que inverteixen les persones de la Junta.

5. Ens pots explicar en què consisteix la feina del tresorer/a del club?

Us puc explicar la feina que he fet jo, la dels tresorers anteriors cal preguntar-ho a ells.

La feina de la tresorera consisteix en quadrar pressupostos, procurar que els ingressos siguin superiors a les despeses. Donar el vist i plau a les despeses que es generin per material esportiu, sous, arbitratges,…

6. Com es gestiona el club a nivell econòmic? Quines són les seves fonts d’ingressos?

Cal dir que els ingressos del club essencialment venen dels pares, tot i que darrerament tenim la sort de disposar d’un espònsor “Sol Gironès” que ens va equipant els jugadors i col·labora amb el club. També tenim una subvenció de l’Ajuntament , d’altres ingressos poden ser dela Diputació, Consell Comarcal,…

També un any es van fer socis, però no va acabar de resultar.

 7. Quina quantitat de despeses pot generar un club com el Bisbal Bàsquet?

Les despeses bàsicament són en funció de l’esport, material esportiu, equipacions, premis per alguna diada, cursos per formar els entrenadors, arbitratges, taules,…

8. Per què has decidit deixar el càrrec de tresorera aquesta temporada?

La temporada passada la nostra secretària va estar de baixa per maternitat i els que estàvem a les oficines vam fer les seves tasques, però aquesta temporada ja s’ha incorporat i amb el sistema de pagament de quotes i l’ampliació de la junta, m’ha semblat que es podia fer la feina sense la meva intervenció.

També tinc una situació familiar una mica “complicada” i sempre em fa por agafar un compromís i no poder-lo dur a terme.

9. Quines iniciatives hauria de tirant endavant el club per créixer econòmicament?

En aquests moments ho veig molt complicat perquè una possible solució seria buscar altres espònsors i col·laboradors del club, però ara les aportacions són complicades.

10. El club ha notat la crisi econòmica?

Sí, tot i que la majoria de la gent s’esforça per pagar les quotes dins els terminis establerts, hi ha famílies que els hi costa arribar en aquestes fites.

11. La relació amb l’Ajuntament no ha estat gaire bona els darrers anys. En l’àrea que t’ha afectat (econòmica), com valores situacions com no poder “explotar” les màquines de begudes al no tenir servei de bar i que la majoria de consumidors són gent del bàsquet. O d’altres com l’explotació de la publicitat al pavelló (on podem veure publicitat d’empreses que fa anys que no paguen i d’altres que ja ni existeixen)?

Penso que a nivell d’Ajuntament s’hauria de fer un replantejament global de la situació de totes les entitats esportives, caldria crear un patronat que aglutinés a totes les entitats, expliqués bé com administra els diferents bens, aportacions econòmiques, material.. Es ridícul que cada vegada que es vol fer un acte s’hagin de llogar cadires, per exemple, hi ha material comú que es podria emprar i no caldria fer una despesa cada vegada.

També caldria unificar criteris pel que fa a la gestió dels espais municipals com pavelló, camp de futbol,…

12. Podria ser que l’Ajuntament tingués més ingressos si fessin les coses d’una altra manera?

Pot ser més que ingressos les entitats s’estalviarien diners i al final això sempre repercuteix a nivell econòmic.

13. Com veus la salut del club a nivell social? I esportivament?

Penso que la salut del club és bona, la gent participa i sovint s’omplen les grades de aficionats que els hi agrada l’esport i que se senten còmodes veien els partits.

Esportivament també tornem a fer un bon camí, ja veiem els resultats, les noies pugen de categoria, els nois també queden campions, això està molt bé.

14. Què penses de les instal·lacions esportives de La Bisbal? Pavelló Nou?

Em pensava que aquesta pregunta ja havia “caducat” com els iogurts, crec que tothom ha contestat el mateix. S’han deixat passar els anys i no sé perquè el Pavelló s’ha quedat vell i deteriorat, per no haver-hi no hi ha ni cadires, a l’hivern el ciment de les grades és molt fred, les dutxes, els “xampinyons” a la pista,…

Ara tots coincidim amb el mateix, no és un bon moment, cal dir que La Bisbal necessita un Pavelló Nou com acabar el museu de la ceràmica.

Un jugador/a de referència: Jordi Mitjà ( amor de mare).

Un equip de referència: Bisbal Bàsquet ( amor de club).

Cinc inicial ideal del Bisbal Bàsquet: Joan Ferrer, Xevi Escatllar, Marc Quiñones, Paco López i Txetxu Rotllan (oooooh això està molt malament de només poder-ne posar 5, en tinc molts altres i noies,….)

Un lema: Pit i collons ( Albert  “Capon”).

Un hobby: Fer entrevistes pel Bisbal Bàsquet

Un somni: Tenir cadires encoixinades al Pavelló Nou.

El millor moment: Encara no ha arribat.

El pitjor moment: Ja ha passat (el meu home em feia el salt a Montblanc, eh, Genís?).