CB SARRIÀ DE TER “A” 36 – SOL-GIRONÈS BISBAL BÀSQUET 51

PARCIALS: (15-14) (16-26) – (26-33) (36-51)

TIRS LLIURES LOCALS: 8/11 (72,7%)

TRIPLES: 2 A.Fuentes.

15 faltes, cap eliminada.

TIRS LLIURES VISITANTS: 6/15 (40 %)

TRIPLES: 4 L.Torroella.

15 faltes, cap eliminada.

C.Ferrer (6), A.Sierra (4), M.Sanjuan (8), A. Aramburu (12), A.Punset (3), M.Pigem (3), L.Torroella (12), A.Gasull (2), M.Farrarons (1) i L.Castelló (1).

Dissabte les noies del sènior femení jugaven l’últim partit de la temporada al mateix lloc on van començar la lliga al setembre, a Sarrià de Ter.  La setmana anterior s’havien assegurat l’ascens de categoria (objectiu de club) i amb la victòria de dissabte s’embutxaquen el campionat de lliga, “la cirereta del pastís”.

Partit molt previsible davant d’un equip veterà que va alternar dues defenses zonals durant tot el partit. Com a lectura general, es podria dir que les bisbalenques van atacar molt bé les defenses plantejades per l’equip rival. Al primer quart Lídia Torroella, que va estar molt encertada, va anotar tres triples gairebé consecutius. Tot i així, la defensa bisbalenca no equilibrava la balança. S’arribaria al descans amb una diferència de 10 punts a favor.

A la represa, el domini bisbalenc seguia persistent i s’arribava a la màxima diferència fins al moment 17-30. Però, quatre minuts d’excessiva relaxació provocava un parcial de 9-0 a favor de l’equip local que s’acostava fins als sis punts. El tècnic bisbalenc demanava un temps mort per exigir més intensitat defensiva. L’equip va saber reaccionar i amb una Alba Aramburu molt implicada en defensa, s’aconseguia dominar el rebot defensiu i poder optar a les transicions. Cal dir que durant tot el partit, l’equip va atacar de manera brillant la seva defensa zonal. Van sorgir moltes idees, algunes d’elles sensacionals i de “cara a la graderia”, però no totes ben materialitzades per mals gestos tècnics. Destacar també l’actuació de Clara Ferrer, poc conformista i que va provocar amb la seva entrega en defensa, diverses recuperacions de pilota i un parcial de 0-7 al darrer minut de partit per “maquillar” el resultat final.

CREIXEMENT DEL CONJUNT i APOSTA PER JUGADORES JÚNIORS

A punt de finalitzar la temporada, la sensació que queda és d’haver assolit un creixement global en el joc i d’haver fet una bona feina. S’ha dedicat molt de temps a aquest equip i mica en mica s’han assimilat molts conceptes, reptes personals, millora individual d’algunes jugadores, etc… Un altre fet a destacar, és l’aposta que s’ha fet per jugadores júniors. L’entrenador actual té com a costum, quan es fa càrrec d’un equip, mirar que hi ha per a baix i donar oportunitat a jugadors/es que s’ho mereixen. En aquest sentit, fins a sis jugadores han participat a les sessions d’entrenament del primer equip i cal destacar l’enorme creixement de Magalí Adarnius i la gran sorpresa d’aquesta temporada: Montse Farrarons. Les dues joves jugadores han sigut elements importantíssims en aquesta fase final del campionat.

 ALBA PUNSET COM A REFERENT

Segurament molts poden pensar que destacar una jugadora, quan parlem d’un conjunt no és gaire ètic. Però, en el cas de l’Alba entenc que es mereix aquest reconeixement per part del seu entrenador pel seu grau de compromís, la seva entrega, la imatge que ha projectat, el saber creure en aquest projecte, assumir el rol de líder i pel recolzament total cap al seu entrenador en moments complicats de la temporada. Amb aquests fets, argumenta l’aposta que es va fer ella.

MOMENT PER FER BALANÇ

L’activitat del club arriba al seu punt més àlgid. I, als diferents membres de la junta se’ls hi acumula la feina. Durant aquest mes s’haurà d’atendre als actes de club, confecció de plantilles, planificació, tancament de temporada, pressupost, reunions, etc…Per tant, s’haurà d’anar “matant temes”. Concretant amb el sènior femení, aquesta setmana l’entrenador actual es reunirà amb Lluís Feliu (Director Tècnic) per fer balanç de la temporada i per prendre la decisió de la continuïtat o no amb el primer equip femení.

FOTO DE L’EQUIP COMPLERT