L’Entrevista nº20 amb Magalí Adarnius jugadora del júnior i sènior femení

Magalí en una acció d'un partit.

Aquesta setmana entrevistem a Magalí Adarnius, la jove jugadora de tan sols setze anys que al llarg de les  darreres temporades ha fet un salt enorme. Durant el primer terç de la temporada passada, Magalí va començar a entrenar amb el primer equip i ben aviat va formar part de la dinàmica habitual del grup. El fet de no tenir jugadores interiors de referència, va suposar un protagonisme prematur per aquesta jove jugadora. Parlar de Magalí com a jugadora, és parlar de progressió constant i esforç continu. Jugadora de poques paraules, argumenta amb fets a cada entrenament i a cada partit l’aposta que ha fet per ella, l’entrenador del primer equip.

Veure un vídeo d’aquesta jugadora és confirmar que parlem de la típica jugadora d’equip, que suma, i que sol trencar estadístiques. Aquella mà per tallar una pilota, la lluita sota el cèrcol, llançar-se a terra, aquell rebot, aquella assistència… tot allò que a simple vista no es veu però, que defineix clarament l’essència d’aquesta jugadora.

Si a tot això, sumem una polivalència natural i el fet de ser com una esponja que absorbeix tots els conceptes que se li expliquen, fa que s’auguri un futur més que prometedor.

“Com tota nena als vuit anys, primer vaig pensar en el bàsquet només com una simple extraescolar, està clar, no penses en el futur, però ara amb setze, et tornes a plantejar perquè realment jugues a bàsquet, sincerament no és una de les preguntes més fàcils que m’han fet. Però, he arribat a la conclusió que no és només un esport sinó una filosofia de vida, amb això em refereixo als moments en què et pares a pensar en què una simple pilota i una cistella et poden fer arribar a oblidar de tot”.

1. Què representa per a tu el bàsquet?

El bàsquet  per a mi representa vàries coses: la primera i més important és l’esforç i constància que implica formar part d’un equip, la segona és l’equilibri entre joc i competició i, per últim, la convivència dins d’un club de bàsquet.

2. Com portes això de combinar dos esports com el bàsquet i el horseball?

Bé, al principi era bastant dur però un cop passat els primers mesos, tot va ser més fàcil, el temps no és realment important si practiques dues coses que realment t’apassionen, encara que vagis amb el temps just… Tot és començar!

3.Quina sensació vas tenir quan et van demanar entrenar amb el primer equip? I el dia que vas debutar?

Pff, molts nervis, penses en la gran oportunitat que t’han concedit i que l’has d’aprofitar, tot i que vaig tenir els meus dubtes encara que sembli inútil tenir-los ja que, portes tan de temps esperant aquest moment … Vols i no vols, i vulguis o no és una sensació rara, el principi et sents incòmode, no estàs al teu lloc, no saps com juguen, no coneixes a quasi ningú, com reaccionaran…però com tot, de mica en mica vaig veure que m’inspiraven molta confiança, i m’anava sentint més integrada.

El meu primer partit va ser tot un festival de nervis, elles portaven més temps jugant juntes i en el bàsquet la cohesió entre l’equip és el més important , i clar entrenar juntes és una cosa, però jugar al ritme d’una dinàmica que realment no saps fins a quin a punt arribarà, i tu amb aquesta et fa parar-te a pensar “ Què coi faig aquí ? “, i això segons abans de sortir a tocar la pilota.

4. Et vas adaptar bé al nou equip? Quina va ser la teva primera sensació envers el sènior femení? Al principi em va costar adaptar-me, però gràcies a tot l’equip que m’ajudaven i m’animaven molt, la cosa va començar a funcionar, també cal dir que els entrenadors van ser-hi en tot moment, L’equip en si, es veia molt unit, i efectivament dins del vestidor era la canya! No només era un equip, sinó un grup d’amigues, i això es nota molt dins la pista!

5. El fet de fer el salt al primer equip era essencial pel teu creixement individual. Has respectat el pacte que vas fer en que et demanaven la mateixa implicació  amb el júnior femení? Haig de dir que des del moment que vaig decidir acceptar la proposta em vaig esforçar al màxim per respectar aquest pacte ja que encara que hagi de jugar amb el primer equip no significa per res que hagi d’abandonar el júnior femení, tot i sabent que en molts moments haig de deixar un equip per anar a un altre i això s’ha d’entendre.

6. En alguns moments de la temporada s’ha qüestionat la poca implicació d’algunes jugadores júnior, què en penses ?

Sí, sé que hi ha falta d’implicació ja que, tothom en aquest equip té diferents prioritats, però hi ha d’haver un mínim de compromís. Però, al no haver-hi aquesta implicació  afecta a què sempre siguem lo últim dins del club.

7. Moltes jugadores júniors (amb menys bagatge basquetbolístic que altres companyes) han progressat bastant els darrers mesos. Què ha canviat en comparació amb les dues temporades anteriors? L’entrenador! jajajaja S’ha de dir que en Martí està fent una molt bona feina, molt estressant i dura perquè combinar el temps en jugar al seu equip, amb els nostres partits, amb els seus entrenaments i els nostres, veritablement costa. Però ell hi ha ficat moltes ganes i il·lusió i això és el que ha marcat la diferència i crec que nosaltres li hem de demostrar que sabem que no ho fa perquè sí.

8. Després d’un any com una jugadora més del primer equip, quina valoració en fas? Creus que has crescut com a jugadora? Sí, realment he après molt de les altres, sobretot d’unes quantes persones que quan veuen que t’equivoques et rectifiquen, i tot i que, no t’agradi en un principi després et recompensa com a persona. Penso que a la vida tots són experiències, i l’has de gaudir al màxim, i aprofitar les oportunitats que et donen, potser mai les tornes a tenir.

9. En quina dinàmica es troba el sènior femení en aquests moments? Quina valoració fas dels entrenaments i del joc en l’actualitat? Molt bona, ja que estem a la fase d’ascens, i això és una molt bona senyal, ara cal esforçar-se al màxim per aconseguir grans objectius, tot i que hi ha moments que el rendiment no és gaire bo, tenim prou capacitat per adonar-nos i intentar rectificar.

10. Com valores l’aposta del teu entrenador per alternar la teva posició en el joc interior amb una altra més aviat de 4 obert? Et sents còmode alternant aquestes posicions? Si, s’ha de reconèixer que des de dalt el joc es veu molt diferent, t’hi acostumes ràpid, i penso que és una bona manera d’aprendre més sobre el bàsquet  ja que encara que pensem que potser ho sabem tot, no és així.

11. Quines creus que són les teves virtuts?

Compromís, motivació, moltes ganes, insistència, il·lusió, ganes de millorar, superació i sobretot esforç. 

12. Com afrontes aquesta fase final? Creus que s’aconseguirà una de les dues places per l’ascens de categoria? Aquesta fase crec que és un gran repte per a nosaltres, i que tot i això ens ho mereixem més que mai i, hem de tenir una gran confiança en nosaltres mateixes. L’any passat no vam aconseguir-ho, i aquest any crec que si donem la nostra millor versió  a tots els partits pot ser fàcil aconseguir-ho.

13. T’agradaria seguir molts anys jugant a bàsquet?

La veritat és que sí, el bàsquet és un esport que m’agrada i m’ho passo bé jugant i de moment no tinc pensat deixar-ho. Tot i que m’agradaria dir mai ho deixaré, mai se sap.

14. Com veus la salut del bàsquet femení a La Bisbal? A base de l’esforç, la il·lusió i les ganes de totes les noies, mica en mica, el bàsquet femení va creixent. Tot i que ara és bo que hi hagi més equips, és important que  d’aquí un parell d’anys o tres segueixin jugant, ja que així no es perdrà l’essència del bàsquet femení.

15. Què creus que s’hauria de fer per potenciar el bàsquet femení? I tu en què estaries disposada a col·laborar?

Aquest aspecte és molt relatiu. El bàsquet femení està, d’alguna manera, menys- valorat que el masculí, i això fa, que les noies puguin arribar a tenir una mena de “por” i sentir-se inferiors respecte els nois… Tots i així, quan ets petit, potser no li dons tanta importància, però a mida que et fas gran veus que l’ha diferència és clara i notable. I estaria disposada amb qualsevol idea que vegi correcte i pugi aportar futur al bàsquet femení.

Un jugador/a de referència: Clara Bustamante, (la millor) jajjaja

Un equip de referència: El nostre, indiscutible!!!

Cinc inicial ideal del Bisbal Bàsquet: Xató, Pau Soler, Sanjuan, Adrià Vives, Xifre

Un lema: El fracàs comença quan falla l’esforç.

Un hobby:  El horseball

Un somni: Un pavelló nou, possible o simplement un somni?

El millor moment: Tots els anomenats “derbis” on s’hi veu ganes de guanyar, pressió d’equip i il·lusió a la pista

El pitjor moment:  13 de novembre del 2011, després d’un canvi sense portar ni 1 minut a pista, dislocar-me l’espatlla esquerra,  va ser molt dolorós.

Deixa un comentari