Després d’uns dies sense entrevistes tornem amb un gran company, Dani Juan. En Dani ha esta gairebé tota la seva vida esportiva vinculat al Bisbal Bàsquet, exceptuant una petita etapa de dos anys al BC Torroella. Fa dues temporades que en Dani es va reincorporar a la família del Bisbal Bàsquet i no només com a jugador, sinó que tornava per dur la batuta com a entrenador d’equips de formació o base del club. En aquest sentit cal destacar la gran feina que està fent en Dani juntament amb en Javi López Almirón i també reconèixer el seu creixement com a entrenador i el seu interès per seguir formant-se en aquest sentit. Ens alegrem molt de tornar a tenir-lo entre nosaltres!

No vaig començar a jugar a bàsquet fins a 5è de primària, abans havia provat el futbol i  el primer partit i únic que vaig jugar a futbol vaig tenir que anar amb l’altre equip, cosa que no em va agradar i vaig voler provar el bàsquet animat pels meus companys de col·legi.

Vaig estar jugant al Bisbal Bàsquet fins al primer any de Sots-21, un any molt complicat perquè la gran majoria de jugadors estudiaven a Barcelona i no podíem fer mai cap entrenament complert i les seves lesions eren constants a causa de la baixa forma. Aquell equip es va desfer a final de temporada i els pocs que varem decidir continuar ens van oferir plaça al segon equip del Bisbal Bàsquet. Vaig iniciar la temporada , però de seguida vaig plegar perquè passava una mala època i preveia que seria tot igual que la temporada anterior.

Un any i mig després vaig jugar el Memorial Jordi Sabater i allà en Dani Prat, ex-jugador del Bisbal Bàsquet i president del Torroella, em va oferir jugar a Torroella. Vaig estar-hi dos anys i mig. Allà vaig conèixer unes excel·lents persones,  em varen tractar molt bé i vaig aprendre una miqueta el rol d’estar en un equip amb gent més gran.

La temporada passada, vaig tenir l’oportunitat de poder tornar a jugar al Bisbal Bàsquet i no la vaig desaprofitar. I ara aquí em teniu, en la meva segona temporada..

1. Com va anar el teu retorn al Bisbal Bàsquet? Tenies ganes de tornar?

Era finals de temporada i parlant amb en Martí Xifre em va comentar que de cares a la propera es faria un equip de Sots-25. Cansat dels desplaçaments a Torroella, que pràcticament hi anava casi cada dia perquè també entrenava un equip, la comoditat de poder anar a l’entrenament uns 20 minuts abans i de sortir-ne i estar a casa en menys d’un minut, hi van influir-hi molt. Però, el que més va influir va ser el nom dels jugadors que tenia aquell projecte. No tots els dies et diuen que si vas a un equip tindràs de companys a Xató, Soler, Jordi Mitja, Oliva… Quan em van dir el nom dels jugadors, això va ser determinant per fer-me decidir a tornar definitivament.

Tenia moltes ganes de poder tornar a “intentar” jugar al Bisbal Bàsquet perquè quan vaig plegar ho vaig fer d’una manera no gaire elegant, amb la temporada iniciada i deixant tirat  l’equip.  No les tenia totes si realment podria jugar, però parlant amb el president i alhora entrenador no hi va posar cap pega, al contrari va semblar-li bé.

2. Va ser positiu per a tu el canvi d’aires?

Va ser molt positiu en tots els aspectes, sobretot a nivell personal. Haver de treballar al 200% a cada entrenament per guanyar-te el lloc era una de les situacions noves que m’exposava. Els altres anys i equips on havia jugat estava acostumat a tenir el lloc guanyat, però aquí no et pots relaxar ni un moment.

 He après i continuo aprenent moltes coses que no m’havien ensenyat mai, o per circumstàncies no me les havien pogut ensenyar: diferents situacions, retrobament amb amistats que em pensava que estaven perdudes, canvi de la meva mentalitat en els entrenaments i en els partits. Uns canvis molts positius que han fet que encara m’agradi més jugar a bàsquet.

3. Quina valoració ens pots fer del sots-25 masculí?

És un grup humà molt humil amb molt bona gent. Gràcies a aquest equip he pogut tornar a recuperar la il·lusió de poder gaudir de l’esport que més m’agrada. M’ho passo molt bé ens els entrenaments i amb les diferents coses que fem, a més hi tinc molts amics.

Una de les millors coses que hi he trobat es la que molts dels actuals companys d’equip, ens els meus inicis com entrenadors els havia entrenat, i donat consells per intentar millorar. I ara és al revés, són ells que m’ajuden i em donen consells per millorar en el joc. Per tant la valoració d’aquets equip és excel·lent.

4. Després d’assolir la segona plaça a la fase regular, com enfoqueu aquesta fase final i quines possibilitats creus que té  l’equip?

Aquesta segona fase final es planteja i s’enfoca amb molta il·lusió. Per una banda, a falta de poques jornades semblava impossible entrar-hi quan es va perdre el partit al camp del Vilablareix i ens deixava en la tercera posició sense dret a entrar-hi. Vam tenir sort que ells van perdre el seu partit contra els primers  i que nosaltres en el seu camp no vàrem perdre el bàsquet average. Per això,  varem poder entrar a la fase final.

Per tant les possibilitats de l’equip són les màximes. Com ja he explicat varem tenir una mica de sort en poder-hi entrar. Per nosaltres és com un premi i ho afrontem amb molta il·lusió, però conscients de que si la gent  no ho dóna tot i no s’implica a cada entrenament serà difícil aconseguir l’objectiu que es va marcar el club. Però les sensacions són molt positives i estic segur que es lluitarà al màxim per aconseguir l’objectiu.  

5. En la línia estructural a nivell esportiu, quin paper creus que juga el sots-25? Creus que tots els jugadors ho han entès?

Dintre el nivell esportiu, l’equip Sots-25 és un equip per continuar formant jugadors amb un objectiu bàsic, poder arribar al primer equip, i també serveix de pont per jugadors que no disposen de minuts al primer equip i puguin continuar formant-se. Això què vol dir, que jugar en aquets equip no es cap càstig ni res, simplement és ser conscient del rol que un mateix té. Si no es treballa al màxim en aquets equip, difícilment es podrà arribar al primer equip, o tenir l’oportunitat de entrar a les convocatòries. En canvi gent habitual del primer equip on no disposa de gaires minuts, s’hi ha de venir a jugar torno a repetir que no es cap càstig, simplement ha de treballar més fort als entrenaments i que no pateixi que l’esforç serà premiat i valdrà la pena. I si encara hi ha gent que no ha entès una de les funcions d’aquest equip, ja podem plegar, perquè l’entrenador ho ha explicat vàries vegades i sembla que tothom ho ha entès.

6. Abans de jugar un partit què fas per concentrar-te?

Abans de jugar cada partit, sempre tinc l’ampolla d’EPO apunt per poder afrontar la dura jornada basquetbolista. M’ajuda a concentrar-me. Jejeje, es broma!!!

Unes de les moltes supersticions o vicis que tinc és fer gairebé sempre el mateix el dia de partit. Dinar un bon  plat d’espaguetis amb tomata amb la seva corresponent Coca-Loca. Fer mig-diada i una estona abans de jugar fer un “cafè” a la Magnòlia. Un cop he entrat al pavelló, tinc el vici de tenir el primer contacte amb la pista on es jugarà el partit amb el peu dret,  i de seguida que puc també poso el peu dret al terreny de joc.  Durant tot l’escalfament ja em vaig concentrant i a mesura que es va fent la roda ja només estic pendent dels  consells dels companys i les instruccions de l’entrenador.

7. La teva memòria guarda algun record especial?

Jugant tants anys a bàsquet en tinc un munt. Ni ha de tots colors, però la majoria són especials. Potser el que actualment recordo més, és de quan vaig entrar a la primera convocatòria de Sènior o l’ascens de la temporada passada, però ni ha un de quan era petit i portava poc jugant a bàsquet que no oblidaré. Vaig arribar a casa i els meus pares em van dir que havia arribat una carta de la federació. La vaig obrir, i deia que havia estat seleccionat per formar part de la selecció de L’Alt i el Baix Empordà. Per a mi va suposar un alegria immensa. Ara pot semblar una tonteria però quan era petit va significar molt per a mi, em va permetre conèixer altre gent i saber que el món de bàsquet no era tant fàcil com jo m’imaginava.

8. Parlem de la teva vessant com a entrenador. Fa temps que t’estàs formant com a entrenador, creus que has tingut un creixement en aquest sentit? Què fas per a millorar com a entrenador?

Si, m’he estat formant i o continuo fent amb la mesura de lo possible. Gràcies al curs que vaig realitzar fa dos anys i els diferents clínics i xerrades que he assistit m’han fet créixer les meves idees per poder ensenyar als jugadors les coses que he après.

Lògicament amb els anys i l’experiència acumulada he millorat. Això també és gràcies a que he estat aprenent al costat de grans entrenadors. En Jordi Ferrer em va ensenyar molt en els meus inicis, després ja més endavant va ser en Joan Ferrer i últimament en Joan Las Heras a Torroella i en Paco han sigut els últims que he après coses noves.  Sempre recordaré un frase en els meus inicis com entrenador que em va dir en Jordi Ferrer “Ara miro entrenaments que feia fa dos o tres anys endarrere i em fa gràcia les coses que feia fer als jugadors per entrenar”. Aquesta frase la pensava fa un temps i tenia tota la raó. Si penso amb les sessions que feia al principi i les comparo amb les que actualment faig, no hi ha punt de comparació. Abans feia exercicis per tenir ocupada l’hora d’entrenament, sense mirar el perquè ni que es treballava, però ara intento sempre fer exercicis amb l’objectiu de millorar els que ens manca í/o perfeccionar el que ja ens surt bé.

Una de les tècniques que tinc per millorar es comentar amb altres entrenadors, o el director tècnic, els exercissis i anar-hi introduint variants, per millorar-los o al·licients per no fer-los sempre igual. Hem fixo amb altres entradors del club o amb un llibre d’exercicis de l’ACEB.

9. Aquest any portes el cadet masculí amb ajuda d’en Javi López. Segurament estem parlant de l’equip que més ha evolucionat en poc temps. Comparteixes aquesta afirmació?

Comparteixo l’afirmació. L’equip amb comparació a principi de temporada a millorat molt. Tot això és gràcies a l’esforç que fan a cada entrenament i rendeixen a la intensitat que els demanem. Tenim la sort també que els entrenadors anteriors també havien fet una molt bona feina i nosaltres l’hem intentat millorar més. En Javi i té un paper important també, perquè a vegades agafa jugadors i els ensenya petits avantatges que els hi són molt positius per millorar en l’aspecte individual, i alhora col·lectiu. I també tenim la sort de tenir uns jugadors que si han d’entrenar un dia de festa al matí o a la tarda, la gran majoria no hi tenen cap inconvenient. Sumant tots aquets aspectes crec que és el que ha sigut la clau de l’evolució i la millora. Però, també hem de ser conscients que hem de continuar treballant en aquesta línia, que encara queda molt per millorar i evolucionar.

10. T’ha ajudat la figura de Lluís Feliu com a director tècnic? Creus que el teu equip treballa en les directrius tècniques establertes per en Lluís?

La última temporada que havia entrenat ho havia fet de segon entrenador. Podia anar una miqueta més relaxat als entrenaments perquè era el primer entrenador que havia de fer cas a les directrius del coordinador. Aquesta temporada em pensava que seria igual, però em toca fer de primer i acatar, amb molt de compromís i sense cap problema, les ordres del director tècnic. Sempre és bo tenir la figura d’un director tècnic, ja que també t’ajuda en millorar coses que creus que es fan d’una manera i potser vas errat o equivocat. A més, també és un altre persona que li pots comentar possibles aspectes futurs i ell et podrà aconsellar de fer-les o abans de fer-les intentar millorar altres coses que encara no ens surten.

De moment crec que s’estan seguint força les directrius que ha establert. I a cada sessió d’entrenament s’adapta a les seves indicacions. Pot ser que alguna no la fem al 100% però s’intenta fer-ho dintre de lo possible.

11. Un consell per aquests/es joves jugadors/es…

Jo no sóc gaire de donar consells, però el que si que els podria dir és que continuïn treballant amb aquestes ganes. Que es deixin de tonteries i facin cas del que es diu. Que escoltin, i no es vulguin avançar a fer coses noves. Primer millorar i aplicar tot el que saben i els hem ensenyat, un cop millorat ja arribaran més coses, però que no vulguin anar ràpid. I que sempre siguin constants en el treball i es fixin amb el primer equip del Bisbal Bàsquet. Es bo anar a veure partits, d’aquesta manera encara s’aprèn més i es poden fixar amb les actuacions, o moviments  dels jugadors, per intentar millora el seus. Un exemple seria amb L’Eudald Font, si anessin a veure els partits veurien que quan s’agafa un rebot ofensiu no es baixa la pilota, un altre seria veure la rapidesa d’en Joan Bassa en els contraatacs… Mil coses que els hem comentat, sempre les practiquem a l’entrenament i no les fan com hauria de ser. Per això, insistim en anar a veure partits dels equips del Bisbal Bàsquet i en especial del primer equip, sinó es van a veure els partits no si podran fixar en aquets detalls. És important, i apart que fa club.

12. Com valores iniciatives com la xerrada per a entrenadors de la passada setmana al Local Social? Et va agradar

 Aquestes iniciatives són molt bones, i la meva opinió es que ni hauria de haver més sovint. Els clínics i xerrades que fan a els de la federació estan bastant bé, però a vegades  cal veure l’opinió de gent de fora de la federació. En aquesta xerrada al local social vaig aprendre moltes coses noves que les tenia com mitificades i ens van ensenyar que no havia de ser així. Em va agradar molt i crec que no serà l’única que s’hi farà, ja que són molt positives per tots els entrenadors del club. Van molt bé per la formació dels entrenadors més joves i no tant joves. S’ha d’aprofitar un local com el que tenim per fomentar més aquestes xerrades.

13. Quins canvis has trobat al club després d’haver estat un temps fora?

Uns quants canvis, sobretots molts d’importants. Quan vaig estar desvinculat durant un temps les oficines començaven a estar al lloc actual però encara els faltaven coses. Ara estan super millorades i crec que dóna una imatge de club exemplar. Com també les equipacions pels entrenaments. Dóna un plus, una imatge i un toc de qualitat als entrenaments que ja els agradaria a molts clubs de la comarca tenir.

Un altre dels canvis que més ens va sorprendre i ho vaig trobar pràcticament nou era l’organigrama estructural del club. Diferents persones, algunes de conegudes i d’altres de noves, encarregades de diferents àrees o de tasques concretes. Abans, sinó em falla la memòria em sembla que ho feia una mateixa persona o com a molt dos persones i a vegades no podien amb tot i quedava alguna cosa penjada. Ara ha canviat, tot estaà organitzat de tal manera que de cada àrea hi ha un responsable i saps sempre  amb qui has de parlar en cas de dubte. Gent que sembla que no, però inverteix moltes hores.

14. Com a esportista i usuari, què penses sobre les instal·lacions esportives de La Bisbal?

Això es un tema que ja fa temps que se’n parla. Hi ha un col·lectiu de gent que no és usuària habitual de les instal·lacions i diuen que estant molt bé i que no ens podem queixar. Mentida!!! El terra en algunes zones fa gairebé impracticable la practica de qualsevol esport, les dutxes ja no en parlem. Fa poc si va detectar problemes amb legionel·la. La temperatura de l’aigua varia sempre, a vegades crema i  a vegades es freda i no surt amb pressió. Algunes dutxes ja ni raja aigua. El que consideren segon pavelló per la practica d’esports com és el firal només serveix per una cosa, per fer festes. La practica d’esport al firal és impossible. El terra patina constantment i es fa impracticable qualsevol exercici amb intensitat, si plou hi has d’anar amb la zodíac i l’abric de caçar tonyines.

 Entenc que en el temps que correm i que ens hem d’estrènyer el cinturó no es pot permetre fer-ne un de nou, però si més no quan s’intenta fer un millora que es faci bé o que a l’hora d’invertir en altres projectes que són considerats inútils es mirin bé les necessitats del poble.

Un jugador/a de referència: No n’he tingut mai cap, però m’agradava molt en Bodiroga quan jugava al Barça. L’intentava imitar en quan a moviments a la pista, però no eren els mateixos. Jejeje

Un equip de referència: El Barça de la temporada 2002-2003, que va aconseguir el triplet. No em vaig perdre cap partit d’aquella temporada. Els jugadors com Bodiroga, Fucka, De la Fuente m’agradaven molt.

Cinc inicial ideal del Bisbal Bàsquet: Xató, Jordi Ferrer, Joaquim “Presi” Vancells, Josep Pacreu  i Escatllar.

Un lema: Qui no córrer vola! I també, Cornut i ha pagar el beure!

Un hobby: Desplaçar-me i viatger sempre que puc amb el FC Barcelona, o simplement poder anar al Camp nou. Em fascina!

Un somni: Poder aixecar una copa amb el Bisbal Bàsquet.

El millor moment: Tot i que no hi vaig participar gaire, l’ascens de la temporada passada. Va ser com diria en Robirosa “Apostoflant”, es va premiar tot el treball de l’any, el patiment, l’esforç. Va ser magnífic, l’alegria un cop finalitzat el partit, la festa després del partit, el sopar, més festa…Apostoflant!!!

El pitjor:Un diumenge d’abril quan em vaig aixecar al matí. Em varen trucar de  Torroella i em van despertar dient que un company de l’equip havia mort en un accident de cotxe. Va ser un cop molt dur.