Loading
Quim Salvà Gasull

L’Entrevista nº18 amb Quim Salvà

Avui entrevistem a Quim Salvà, jugador  del primer equip i del sots-25, ajudant com a entrenador del júnior masculí i entrenador de base amb pre-minis. I com no, el nostre fisioterapeuta particular. Quim Salvà Gasull

En Quim fa molts anys que pertany al Bisbal Bàsquet, tot i que va fer un petit parèntesis per més endavant, tornar en una nova etapa al club. Podríem dir que  pertany a una “nova fornada” d’entrenadors del  Bisbal Bàsquet. En aquest sentit el club farà tot el possible per ajudar-lo en la seva predisposició a formar-se com a entrenador.

En la seves respostes i arguments, es preveu una maduresa i assimilació de rols (tant d’agrair pels entrenadors) que s’esdevé clau per a la bon funcionament del grup i la seva cohesió.                     

Quim Salvà : “Vaig començar a jugar a Bàsquet bastant tard en comparació amb els nens d’avui en dia que ja comencen amb l’escoleta. Em sembla que tenia entre 10 i 11 anys. Com tot nen de l’època vaig practicar primer el futbol i vaig estar jugant de porter com el meu pare. Tot i jugar a futbol com podeu comprovar la meva eina eren les mans i no els peus , suposo que per això la meva transició no va ser gaire traumàtica.”

“El meu primer entrenador i pot ser que sigui l’últim va ser en Joan Ferrer juntament amb en Sergi Pla, varem ser els seus conillets d’índia em sembla perquè era el seu primer any d’entrenadors. Potser no em vaig aprendre molt de bàsquet o fonaments , però el que sí sé és que des d’aquell any mai més m’ha interessat practicar cap altre esport a nivell competitiu, em vaig enamorar del Bàsquet.”

1. Com va anar el teu retorn al Bisbal Bàsquet? Tenies ganes de tornar?

La veritat és que va ser un fet curiós la manera com vaig tornar a jugar al Club. Vaig marxar abans de l’any del primer ascens a Copa. No quedava ningú de la meva quinta i no tenia lloc al primer equip (cosa normal amb els monstres que tenia davant) i en aquell moment vaig decidir que no m’aniria malament un canvi d’aires i vaig anar a jugar un parell d’anys a Banyoles. Mentres estava jugant a Banyoles acabava el meus estudis de guia de muntanya i em va sorgir una feina a la Molina, la qual vaig acceptar i aquí es va acabar la meva vida basquetbolística.

Van passar 3 anys i el desig de tornar a jugar em picava , però no m’acabava de decidir i durant l’estiu em vaig anar trobant “el nens” que es com els hi dic jo (Xato ,Bassa, Xifre,…) els quals havia entrenat juntament amb en Jordi Ferrer i en Joan Ferrer en diferents anys. Van ser ells els que em van convèncer de que tornes , i no els va costar gaire  ja que em feia molta il·lusió tornar a compartir hores de pista amb ells , “els meus nens” .

També s’ha de dir que, qui em va acabar d’insistir, em va trucar i em va donar horaris i tot el que necessitava va ser l’inestimable Marc Quiñones.

2. Com vas afrontar la primera temporada després del teu retorn? Quins reptes et vas proposar com a jugador?

Va ser dur a nivell físic , no estava al nivell dels nens hi ho patia bastant. Per això em vaig proposar arribar al seu nivell el mes ràpid possible , ja que sempre he sigut una persona bastant competitiva. Intentava arribar sempre 30 minuts abans dels entrenaments a fer carrera continua i exercicis físics per millorar el més aviat possible.

A nivell d’equip conec en Joan Ferrer bastant, ha sigut entrenador meu durant uns anys i l’he tingut d’àrbitre uns quants més. Sé el que li agrada i el meu repte va ser donar molta defensa a l’equip, s’havia que si volia jugar aquesta era la millor manera. Però, això ha canviat en aquets dos últims anys , sobretot aquest  darrer, on el repte ha estat exercir de veterà i ajudar en temes interns de l’equip . Crec que el nens a la pista “se sobran y se bastan “ i la meva feina ara és una altra.

3. Tot i el bon treball del primer equip, està costant molt guanyar partits. Quin futur  pronostiques en aquest tram final de competició?

Tal i com ens diu el nostre entrenador , ens queden 11 finals i hem d’anar una a una , cada entreno serà important , cada minut serà important , cada acció serà important. I per això, tots hem de fer un esforç terrible per aconseguir els nostres objectius. Guanyar partits és una conseqüència del treball previ fet en els entrenaments i últimament no eren els idonis. Tot i així, aquesta dinàmica ha començat a canviar en la última setmana i això s’ha notat a l’últim partit.

Un dels inestimables fans nostres , que són els pares que ens segueixen a per tot allà on anem (això s’agraeix molt per part nostre) em va dir després de perdre l’últim partit que no el preocupava , que el que havia vist a la pista era un equip que podia salvar la situació , sensació que no tenien des de feia bastants partits. Doncs bé aquí tenim la resposta el treball EN EQUIP dóna resultats o per tant hem de seguir treballant , el temps dirà la resta.

4. Abans de jugar un partit què fas per concentrar-te?

La veritat és que de més jovenet feia com en Guardiola anava algun lloc apartat del Pavelló i em posava a escoltar musica, una seria de cançons d’un grup anomenat Prodigy fins que en sortia ben motivat.

Ara no hi crec massa amb totes aquestes coses , crec que el millor per sortir al 100% en un partit és fer un bon escalfament, una bona roda d’entrades i el mes important que els jugador es motivin entre ells, es piquin una mica, l’ambient ha de ser calent amb tensió al cos.

5. La teva memòria guarda algun partit amb un record especial?

No recordo el partit en concret, la veritat no sé què va passar, però si que recordo les sensació de por, emoció, nerviosisme i orgull del dia que vaig debutar amb 17 anyets al primer equip de La Bisbal. Entrenavaen Joan Loureiro i em va convocar per jugar contra el Vilassar de Mar. Recordo que el primer que em va dir abans de sortir a la pista va ser “noi de bons passadors ja en tinc molts” i tot seguit el típic “el que necessito es que la fiquis al forat”, no vaig fer ni un punt aquell partit , però vaig donar dues assistències , tot al revés.

6. Parlem de la teva vessant com a entrenador. Actualment estàs ajudant a J.M. Cano amb el júnior masculí. Quin paper hi jugues?

A finals de la temporada passada vaig decidir que m’agradaria ser entrenador, però que no volia portar un equip jo sol, m’estimava més anar de segon amb alguna persona més formada i aprendre tot el que pogués per en un futur poder donar una bona formació als equips que passin per les meves mans.

Ha sigut una sort que en Cano fos el meu primer. En primer lloc perquè ja ens coneixíem , com a entrenador meu i com a company d’equip durant el període de temps que vaig jugar amb el primer equip a l’època de Joan Loureiro, i en segon lloc perquè es un tio molt agradable i que s’estima molt i molt aquest esport , juntament amb l’Albert Sunyer (Kapon).

En quant al meu paper crec que aquest any és el d’observar molt i aprendre tot el que pugui d’aquests dos grans mestres , juntament amb el que estic aprenent des de fa 3 anys al costat d’en Joan Ferrer en la vessant d’entrenador. Una de les tasques que em vaig proposar va ser la de fer de pont entre els jugadors i en Cano. Intento donar petits consells que a mi m’han funcionat i motivar-los quan estan cabrejats, enfonsats o frustrats. Intento donar-los una altre viso de les coses, que ens les edats de junior a vegades costa de veure.

7. Jugues amb els equips sèniors on manen els resultats, en aquest sentit et costa canviar el xip com a entrenador de júniors tenint en compte que el resultat juga un paper més secundari i on prevalen altres aspectes més formatius?

No massa , la veritat és que no em costa gaire. Encara que molts cops em poden les ànsies de voler guanyar (això mai s’ha de perdre) tot i que intento no transmetre-ho a la pista, ni als jugadors , la processó va per dintre. Tinc molt clar el que busca el club en aquestes categories i en Cano també , ho sigui que la transició es fàcil.

El que necessiten aquests jugadors es millorar tècnicament , tàcticament i psicològicament per poder tenir les millors armes per arribar al primer equip i posar pressió als Xatons , Basses, Eudalds i Mitjans. Guanyar o perdre ha de ser una lliçó per treure’n conclusions per així al pròxim partit fer-ho millor. No ha de ser l’ítem que marca el desenvolupament dels jugadors, ha de ser una eina , no un objectiu.

8. Quina valoració ens faries del joc de l’equip júnior i dels resultats, en aquest moment de la temporada?

A nivell personal estic molt orgullós dels nanos , estant fent un bon treball a cada entrenament ( siguem 7 o 12 jugadors com hauria de ser sempre ) i tenen un molt bona predisposició a escoltar i aprendre tot allò que els vols transmetre. A nivell d’equip el salt des de principi de temporada a on som ara ha sigut espectacular, segons a la meva manera d’entendre-ho. Estem plantant cara a tots els equips. Equips que ens fotien 60 punts de diferencia se les han vist magres per guanyar-nos, això vol dir que l’equip a respost bé a tot allò ensenyat, això denota que tenen molta ambició. És una molt bona notícia pel futur del club.

9. També estàs entrenant pre-minis i donant un cop de mà als entrenadors més novells. Què t’ha demanat en Lluís Feliu respecte aquestes equips? Segueixes una programació adient a la categoria?

No m’agrada fer la “gara-gara” gratuïtament , però la veritat és que en Lluís és una persona que l’hi agrada el que fa i ho demostra cada cop que parles de bàsquet amb ell , està fent un feina de fons que no es veu a ull públic molt bona.

Em va demanar que els dos equips de pre-mini necessitaven córrer més, cansar-los , que el treball de condició física fos una mica més intens i que treballes molt les habilitats motores dels nens , ja que així els donaríem les millors eines per assolir altres objectius a mig i llarg termini. I així ho intento fer.

En quant a ajudar els entrenadors més novells , el que intento no es donar-los mil exercicis d’això hi ha milions de llibres i pagines d’Internet. El que intento es  mostrar-los la meva manera de portar nens: la manera de parlar, com tractar-los en els conflictes entre ells, a ser més autoritaris perquè els nens et respectin sense que et tinguin por. Coses pràctiques , que a mi ningú em va ensenyar i que m’han servit de molt un cop les vaig descobrir.

10. Com veus el planter del Bisbal Bàsquet?

Molt sa , crec que tenim una molt bona generació de jugadors pels dies futurs del club. Tenim molts equips de planter i això denota que el bàsquet a La Bisbal està creixent, ara es feina dels entrenadors i l’entorn del club donar-los la millor formació perquè arribin a ser grans jugadors i millors persones.

11. Un consell per aquests/es joves jugadors/es…

En donaré dos je,je,je sóc així de bona persona. El primer “Saber escoltar” , sembla una tonteria però molts cops els entrenadors ens diuen o diem moltes coses en un moment i els jugador fem que sí amb els cap però només sentim bla bla bla, el que volem és sortir a la pista i jugar. No costa ni dos segons escoltar el que t’estant dient i interpretar-ho sobre el context en el que estàs, això pot  marca la diferència entre guanyar o perdre.

I el segon , que no fa gaire el vaig donar als meus companys d’equip és que quan surts a jugar ja sigui en un entrenament o en un partit “Has de voler fer millors als teus companys” si tots fem això serem millors , perquè la fórmula és recíproca tot el que faràs pels altres , els altres o acabaran fent per tu. I el més important tant si es guanya com si es perd , les sensacions que t’emportaràs a casa seran sempre positives.

12. Aquest any si tot va bé acabaràs la carrera. T’has plantejat implicar-te més dins del club? T’agradaria assumir alguna àrea o responsabilitat?

Això espero acabar la carrera que ja em toca. No, la veritat és que no m’he plantejat assumir cap rol dins els club. Encara que estic obert a ofertes , crec que tots els que estem dins el Bisbal Basquet haurien de tenir una  bona predisposició a l’hora d’assumir càrrecs dins el club , des de fer les taules (importantissim!!!) fins el càrrec de president. Però ara mateix l’objectiu que tinc dins el club s’encamina més en la direcció esportiva que no pas logística, és formar-me com a entrenador el millor possible, i contribuir d’aquesta manera al creixement de l’entitat. 

13. Quina visió global tens del Bisbal Bàsquet?

La visió d’un club seriós, que té molt clar els objectius que ha de treballar per créixer i ser un referent a nivell del Bàsquet Gironí , no solament a nivell de joc sinó que també es treballa per ser una gran entitat. Crec que ho demostra el fet de tenir unes de les millors 24h de Basquet de Girona , una de les Diades més potents i el nou format del Memorial Jordi Sabater, que de seguir així pot acabar sent un dels tornejos d’hivern més atractius a Girona.  Però la visió que en tinc a nivell personal és que som una gran Família.

14. Com a esportista i usuari, què penses sobre les instal·lacions esportives de La Bisbal?

Que hagis de fer la pregunta ja denota que hi ha algun problema amb les instal·lacions. Em sembla que en les altres entrevistes ha quedat molt clar la postura de tot usuari del pavelló. Necessitem unes instal·lacions al nivell del que representa ser capital de comarca això esta més clar que l’aigua , però també sóc conscient que això ara per ara és una utopia. Però per aquest motiu nosaltres (el club) no hem de deixar de lluitar i reivindicar aquesta manca de servei i reclamar unes instal·lacions noves. Com diuen les noies del sènior en aquella gran fotografia   “El Bisbal Bàsquet es mereix més”.

15. Què penses del nou local social del club? Com a jugador i entrenador, quina proposta faries per potenciar-ne més el seu ús?

És una gran idea la veritat , tenir un punt de trobada per tots els components del club allà on poder fer sopars , xerrades o simplement anar a veure un partit de bàsquet i poder comentar i discutir amb altre gent interessada en el nostre esport és un luxe. Però, també entenc que els luxes sempre són cars , per això entre tots hauríem de fer un petit esforç per mantenir-lo en funcionament, com per exemple : fer-nos tots socis (començant per mi…) , intentar muntar alguna xerrada amb algun personatge del món del basquet, obrir el local amb preus populars per veure partits de qualsevol esport. No ho sé crec que entre tots hauríem de tirar-ho endavant 

Un jugador/a de referència: A nivell internacional sempre he estat un enamorat d’en Kobe Bryant. I a nivell nacional en Navarro, i a nivell de club en Carlos Ramírez o en Marc Nieto.

Un equip de referència: Bisbal Basquet ascens a Copa Catalunya.

Cinc inicial ideal del Bisbal Bàsquet: Tot aquell que dedica hores al club i que es des viu per ell , per mi té un lloc al 5 inicial.

Un lema: “Fes el que sentis” ja sigui en l’esport o en la vida , segur que d’aquesta maner mai te’n penediràs de res. 

Un hobby: L’Ski , el senderisme , barranquisme, els esports d’aventura en general i la música.

Un somni: No es diuen que si no deixen de complir-se.

El millor moment: Tornar a jugar al Bisbal Basquet al costat del joves que jo havia entrenat en el seu primer any de jugar a Bàsquet.

El pitjor: No tenir lloc al primer equip i haver de marxar del club , encara que tinc molt clar que amb els jugador que tenia a davant va ser una cosa normal.

                                                  

Deixa un comentari

%d bloggers like this: