L’Entrevista nº 17 amb Joan Ferrer entrenador sènior masculí

Avui entrevistem a Joan Ferrer, entrenador del sènior masculí. Per si algú no ho sap, també compagina el càrrec d’entrenador amb el de president del club. En aquesta entrevista parlarem de la seva vessant exclusivament com a entrenador. A final de temporada l’entrevistarem com a president per fer un balanç general. 

Joan Ferrer en la seva etapa cadet

En Joan fa molts anys que viu d’una manera especial el Bisbal Bàsquet. Ha dedicat gran part del seu temps al club, hi ha passat gairebé per a tots els llocs possibles: jugador, entrenador, coordinador, president i per sinó en tenia suficient…fins i tot delegat de camp!

Com a entrenador cal destacar la seva vessant més formativa, tot just fa tres temporades que va fer el salt a la categoria sènior. Els darrers anys l’èxit l’ha acompanyat aconseguint diverses fites esportives que tot i que ell no vol destacar-ho com a fet rellevant, sinó que respon a una recompensa del treball fet per aquests jugadors. De totes maneres, no està de més recordar-ho: 2005-06 Campionat Infantil Provincial, 2006-07 debut categoria Cadet preferent, 2007-08 Sots-campions Cadet Interterritorial amb final davant del FC Barcelona, 2008-09 Campions Júniors Provincials nivell “A” i seguidament Campions de Catalunya a Montblanc, 2009-10 salt a la categoria Sènior amb majoria de jugadors en edat júnior, 2010-11 Ascens a 2a Catalana…

Passió i treball són els seus trets característics i amb els que intenta aconseguir el creixement dels seus jugadors. La gran dedicació per aquest esport fa que estiguem parlant dels entrenaments de més qualitat actualment al Bisbal Bàsquet. Un altre aspecte a destacar seria la preparació meticulosa que fa dels partits. Aquesta temporada juntament amb Paco López i Xavier Escatllar són els responsables dels equips sots-21, sots-25 i sènior de 2a Catalana.

1. Tens algun/s entrenador/s de referència?

Jo em considero entrenador de base. A partir d’aquí sóc mestre d’Educació Física. Per tant la immensa majoria de les referències provenen de la meva formació com a Mestre d’Educació Física. En la formació d’una persona tots tenim algú que ens marca més, i en al meva  en particular, un autèntic “monstre” en el món de l’activitat física i l’esport com en Víctor López em va impactar, em va sacsejar el cervell i les idees. En el “mundillo” del bàsquet he procurat aprendre de moltíssima gent, del llegat que va deixar Loureiro, he après moltíssimes coses dels bisbalencs més ben formats com en Piliu, l’Eva, el meu germà. Paradoxalment, també puc afirmar que,en  vaig aprendre molt d’entrenadors quan pitava, d’entrenadors d’equips preferents de Barcelona, i xiulant 1a Catalana em posava en els temps morts apropet de les rotllanes dels equips per escoltar i aprendre d’autèntics cracks com Marc Dalemús (Farners), Ramon Bech (L’Escala) o Cesc Senpau (Llívia), i molts altres. Ara que em pertoca portar un sénior, tot i que entreni a Handbol, escolto molt en Pau Campos sobre com gestiona un grup humà. Més endavant amb les noves teconologies seguir i llegir Xavi García, els vídeo anàlisis de Piti Hurtado he descobert tantes coses! Ah, i em xupo la tira de vídeos d’entrenadors d’Universitats Americanes, aquests sí que son “savis”!

Però vaja, l’altre dia li vaig veure a en Quim Salvà, que entrena un pre-mini a la pista del costat, fent un joc i posant unes normes que em va encantar! Hem d’estar ben atents, podem aprendre de qualsevol persona.

2. Quines creus que haurien de ser les virtuts d’un entrenador de formació. I d’un entrenador de sènior?

Un entrenador de formació ha d’il·lusionar, ha d’enganxar als nanos. Ha de procurar que l’esforç sigui el factor a avaluar, que s’esforcin però que aprenguin, que aprenguin però sobretot, sobretot, que gaudeixin i es diverteixin.

Un entrenador de grans… Uf! Sóc un novato en això! Però penso que li pertoca ser el líder d’un grup, que ha de marcar i treballar per aconseguir objectius parcials que acabin conduint a objectius finals. Tot això, contagiant els jugadors d’idees i conceptes que reflecteixin que el treball d’un equip es basa en la cooperació i l’acceptació de rols.

I en els dos casos un entrenador sempre ha de tenir ganes de millorar, d’aprendre, sense por a equivocar-se, però essent autocrític per poder avançar; sense oblidar mai, que el bàsquet, és un joc, el millor joc que s’ha creat mai.

3. Sempre has estat un defensor ferm de la utilització del vídeo com a eina d’aprenentatge. En què t’ha ajudat?

Abans de contestar, mil gràcies a en Rafel i la Rosa per les hores i hores de gravació. Tinc una videoteca!! És una recomanació que faria a tothom, no només en el bàsquet. A quanta gent li agradaria “sortir de si mateix” per veure’s des de fora fent la seva feina? Exceptuant actors, quatre polítics i algú més, qui ho fa? Mira, després d’un partit o un entrenament tens una visió molt subjectiva més producte de les sensacions que de la realitat.

Final Interterritorial Cadet davant el FC Barcelona

Un exemple, acaba un partit i resulta que creus que fantàstic, que hem guanyat de fàbula, que hem agafat 60 rebots defensius… una passada vamos!! A casa, tranquil, prems el play, el pause, el rewind, el play… i resulta que d’aquells 60 rebots 30 han sigut ben bé per alçada i els altres 30 per atzar pur i dur, que la pilota queia allà!! Tatxán, resulta que el vídeo demostra que sistemàticament no hi ha bloqueig de rebot. Ja tenim feina, ja tenim un nou repte. O viceversa, ens han fotut una saca de 50, només hem fet 40 punts, tot un desastre! Play… el vídeo diu que el 90% de les situacions de llançament eren correctament escollides, senzillament no han entrat. Per això i per tantíssimes més serveix el vídeo, scouting, avaluació crítica de la pròpia expresió corporal, calcular el  propi temps de reacció que trigo en resoldre un problema…

4. Quina metodologia utilitzes alhora de preparar entrenaments i partits?

Quina metodologia? Ufff!!! Totes les que conec i domino, seria molt mediocre si només n’utilitzés una. Però bé, n’explicaré un parell. Una és després de l’anàlisi, en vídeo o no, marcar els objectius millorables. Plantegem una situació de joc real on tenim problemes, i evidenciem què volem millorar. A partir d’aquí disseccionem el joc real, primer en situacions perquè el mecanisme decisori (intel·ligència) esculli la millor solució al problema. A partir d’aquí treballem perquè el gest tècnic (o moviment) sigui el màxim d’eficient per la decisió presa . Un cop fet aquests treballs tronarem a una situació de joc més o menys real però donant avantatge a aquells que estan treballant l’obejctiu plantejat i finalment tornaríem al joc real complet però premiant l’assoliment de l’objectiu plantejat.

Potser amb un exemple s’entén millor tot això. Jo analitzo i veig que de 26 rebots defensisus només hem fet 3 contraatacs. El Director Tècnic del meu club ens ha marcat que el joc del nostre equip ha de ser alegre, ràpid i vistós. Tenim un problema = tenim un objectiu: Millorar la nostra sortida de contraatac. Podem iniciar un 5×5 (joc real), dient que les cistelles de contraatac valen 5 punts i que les possessions són només de 12 segons. Com que no en sabem, ha quedat clar  en el partit no haurem d’esperar gaire a veure pilotes perdudes, que triguem més de 12”… Aquí cal plantejar el REPTE als jugadors. Després podríem fer un treball de 3×2 on el que agafa el rebot té, no se, 2 segons en fer la passada i que si xiulem, ha de fer una passada des de la línia de fons obligatòriament a un company que sigui a camp ofensiu.  Un cop fet això tocaria treballar tècnicament, la passada des de rebot sense baixar la pilota, les passades de béisbol o llargues i recepcions aèries iniciant el bot des de l’aire per no cometre passos… Després podríem jugar un 3×3 on quan hi ha un rebot defensiu els “nous“ defensor haguessin de tocar el terra (per donar avantatge) i finalment ja podríem jugar un 5×5 premiant l’assoliment d’objectiu, per exemple qui agafa unrebot i la passa des de dalt 1 punt extra. Amb això s’hauria de començar a notar relativa millora… sinó, alguna cosa hem fet malament, tot sabent què hi haurem de tornar, que res s’aconsegueix en un dia!

La segona… Ara que estem tocats,  malament rai si avui a l’entrenament, no fem unes quants exercicis i activitats de treball cooperatiu que ens condueixin a l’implicació de tots els jugadors en la millora del joc col·lectiu.

5. Com et definiries com a entrenador?

Apassionat, exigent i amb les idees clares.

6. Vist des de fora, se’t considera un entrenador dur. Ho creus?

Sí? Se’m veu dur? Bé… si aquesta duresa fa referència a l’exigència, potser sí. També crec que en els últims temps s’està accentuant unes connutacions negatives a la paraula exigència que no li pertoquen. Ara si se’m considera dur per demanar als jugadors que vinguin correctament equipats, que portin l’aigua a la pista, que estiguin concentrats en el treball i que s’esforcin al màxim en cada acció de cada entrenament i cada partit, penso que no m’han avisat del canvi de significat de duresa en el diccionari o en la sabiduria popular.

Joan Ferrer donant instruccions durant un temps mort

Per a mi, és bàsic que es respectin les normes que marca el club i les habituals d’un jugador de bàsquet per poder fer un bon treball a la pista. Els hàbits i les actituds són innegociables.

7. Sempre parles del compromís i l’assistència als entrenaments. S’està complint?

El compromís i l’assistència condueixen al que realment és important, la constància. La constància ha de ser l’eix vertebrador de qualsevol projecte a llarg termini. S’està complint? Aquesta és una pregunta que només pot respondre la consciència de cada jugador.

8. Ens pots explicar com és que també entrenes equips de base del Vedruna Palafrugell?

Jo sóc mestre d’Educació Física i treballo en aquesta escola des de ja fa uns quants anys. Em van encarregar que coordinés les activitats esportives i l’AMPA del moment em va demanar si podia de fer de monitor d’alguna activitat, ja que n’havia de fer alguna, com no vaig decidir fer bàsquet. Vaig començant amb 7 nens, i unes quantes pilotes grosses,  i desinflades, pista de ciment,.. i mira per on, ara amb esforç i il·lusió, gairebé són 70 nens i nenes de l’escola que juguen a bàsquet. Educar a través de l’esport és la meva feina, i m’apassiona “Enganxar” els nanos perquè facin un esport d’equip, especialment aquells que no fan res i més els hi convé. Allà hi he trobat la confiança de l’equip directiu i de l’AMPA, i els pares, la il·lusió dels nens (són els meus alumnes!) i especialment la complicitat d’en Vicenç Tur, una persona sensacional, i un gran entrenador, que ha fet que ens engresquéssim en tirar el projecte endavant. Considero que és part de la meva feina a l’escola Vedruna.

9. Tots sabem que ets el president del club. És difícil compaginar la presidència del club i alhora ser l’entrenador del primer equip?

És bastant complicat, perquè quan van mal dades el president no em dóna suport… Ara va de perles quan has de ser contundent amb un jugador i li pots dir quelcom més o menys dur i afegir-li “i si no t’agrada… vas a veure el President!” jejejeje. No, ara seriosament, això és com si li preguntessis a una mestressa de casa si és difícil compaginar la neteja de la llar amb anar a comprar. Suposo que et diria que tota feina és imprescindible i algú l’ha de fer.  Partint d’això, tothom ha de tenir clar, que jo on prefereixo ser, on em considero més útil i és on més coses penso que puc aportar al club és a la pista. Si tenim clar que la gestió del club està delegada a un equip humà boníssim, on cada feina està ben definida i on hi ha gent molt competent (Marc Quiñones, Lluís Feliu, Rosa Ragolta,la Raquel, en Narcís i la Lídia Torroella…), les tasques de President es limiten en representació del club en reunions, revisió i signatura dels documents, i bàsicament, bàsicament, donar la cara quan pertoca.

10. Has estat molts anys entrenant equips de formació i encara ho estàs fent. Victòria o aprenentatge? 

 Ara ara! Aquestes són les preguntes que m’agraden! La victòria real en un partit de base està en cada acció, en la superació, en l’esforç, en la valentia de posar a prova els aprenentages, en la presa de decicions… en l’APRENENTATGE… i sobretot sobretot, enla DIVERSIÓ!

Alguns jugadors de l'equip sènior actual en la seva etapa mini bàsquet amb Joan Ferrer

Tot aquell que pretengui valorar el treball en categories de base comptant les cistelles que han entrat, o encara pitjor, les que han entrat d’uns nens d’un altre poble, és que no hi ha entès res de res, i farien  bé d’allunyar-se del terreny de joc o de les grades. En els partits de petits els verbs guanyar i perdre, no hi tenen cabuda, els verbs són APRENDRE i DIVERTIR-SE. A partir dels 15 anys fins als 21, podem canviar una mica el xip, després entenent, que podem utilitzar el resultat com a EINA, pensant que com més resultats ajustats (guanyant i perdent) juguin els jugadors millor podrà ser la seva formació.

11. Què significa per a tu entrenar “al mirall del club”?

Primer de tot m’agradaria matitzar això. Ara mateix no som el mirall del club, i ho dic perquè per ser el mirall i ha d’haver algú que s’hi vulgui emmirallar, i exceptuant l’equip dels Cadets, no veig la resta de jugadors de base amb gaire assiduïtat a les grades del pavelló quan juga el Sénior. A partir d’aquí, i responent a la pregunta, és un honor i una responsabilitat. Hem d’animar als nanos de la base a venir a veure jugar els jugadors, i posar els cinc sentits perquè vulguin aprendre d’aquests jugadors, essent molt responsables que la nostra actuació ha de ser exemplar posant la màxima intensitat a la pista i tinguent un comportament correctíssim amb els altres equips, àrbitres, companys… Aquests jugadors que hi ha ara van créixer volent emular els “flys” d’en Nieto, fent les portes enrera de l’Escri, rebotejant com l’Escatllar, enxufant com en Jordi Ferrer, botant i passant com en Joan Carles Mora, fent els “canyos” made in Gamero, amb el compromís i companyerisme d’en Mallo… Hauríem de fer un esforç com a club per “convidar” els nens a caure al Pavelló i que desitgin defensar com en Joan Bassa, tenir la tècnica individual d’en Xató, imitar el llançament d’en Mitjà, el talent d’en Soler, la sang freda d’en Yepes, la duresa de l’Eudald, el compromís d’en Xifre…

12. Després de l’èxit de l’ascens en l’anterior temporada i trobant-vos a mitja competició, creus que l’equip s’ha assentat en la nova categoria?

Segur que tothom ha sentit el tòpic “costa més mantenir-se que pujar”, no? Doncs això! Bffffff… costa molt més. Serà dur, molt dur… El que penso és que no ens rendirem, serrarem les dents i seguirem treballant i treballant. Som joves, molt joves i estem essent massa irregulars; ara hem de procurar enganxar la dinàmica bona, i això només és possible treballant fort per estar el màxim de preparats per al proper dissabte.

13. Pots fer una valoració de l’estat actual del primer equip? Quines són les seves virtuts i les seves mancances?

El balanç de victòries i derrotes és a la web de la federació. L’estat actual és preparant el partit de dissabte contra el Malgrat. Venim de tres derrotes consecutives. Tenim ganes de fer-ho bé, de donar una alegria a la gent que ens segueix, i ens prepararem per dissabte defensar i córrer, defensar i córrer, i defensar i córrer fins que soni la botzina. Si després aixequem el cap, mirem el marcador i hem guanyat, somriurem contents, i sino ens recolzarem amb mirada trista, però orgullosa, d’haver defensat la samarreta del Bisbal Bàsquet en una plaça històrica del Maresme. Les virtuts? Les intentarem explotar al màxim i treballar per tenir-ne més, i les mancances procurarem suplir-les amb il·lusió i esforç  perquè no se’ns notin massa. I per sortir d’aquesta situació tot dependrà de la RESILIÈNCIA.

14. Estant responent els jugadors importants de l’equip?

Els jugadors importants de l’equip? Tots els jugadors són importants! Tots! Des del que fa 20 punts, el que bloqueja un rebot, el que l’agafa, el que talla una passada, el que punteja un llançament, posa un bloqueig… marxa perquè un altre jugui un acalarat…I la meva obligació és fer-los sentir així! Els jugadors d’aquest equip estant responent com els pertoca, INTENTANT-HO! Amb 20 o 21 anys no han de fer altra cosa que intentar-ho i intentar-ho, i entendre que com més els costi, més valoraran, en un futur, el que han fet! I si les coses van mal dades, aprendre d’això, això els farà més forts i preparats per als propers reptes.

15. El club va apostar per un sots-21, un sènior territorial, el primer equip a 2a Catalana i tu n’has estat un defensor ferm. En aquest sentit, ens pots argumentar en què repercuteix formativament als jugadors?

Mira, penso que aquesta és una aposta coherent amb la nostra filosofia. Primer de tot perquè creiem que els grans jugadors es fan jugant, i com més minuts millor, vivint el màxim d’experiències possibles. Partint que si només haguéssim fet dos equips, hauríem d’haver dit a jugadors, que ho sentíem però havien de plegar, després hi ha el fet que si hem fet això és perquè tothom disposi de minuts el cap de setmana, que posi a prova la seva evolució com a jugadors. Et poso un d’exemple,  en Marc Yepes, al qual, potser, encara li falta explotar físicament per poder traduir tot el seu talent en efectivitat per el Sénior, no es queda sense jugar, al contrari és el líder indiscutible del Sots-21 i creix com a jugador, en cas contrari s’estaria fastiguejant a la banqueta, setmana rera setmana, i gairebé segur, plegant. L’exemple d’en Marc, serveix per qualsevol altre jugador del sots-21 o sots-25.

16. Creus que els jugadors han sabut valorar el fet de crear tres equips i que tothom tingui participació en el joc?

Si no ho veuen ara, ho agraïran en un futur. Però aquí voldria afegir-hi que els jugadors van donar la seva paraula al mes de juny passat acceptant aquest model de funcionament.

17. Sots-21 a la fase final de Girona, Sènior territorial amb opcions d’ascens i el 2a Catalana lluitant per la permanència. S’està fent bé el treball del grup d’entrenadors?

Sots-21 formant jugadors per al primer equip, Sots-25 sense deprendre d’ell mateix per culpa d’una greu errada meva, (el partit del Calella a casa), un dia que suplia a en Paco, i el Sénior en zona de descens, aquesta hauria de ser la descripció de la realitat. Si estem fent bé la feina? No ho sé, això ho dirà l’assoliment, o no, dels objectius a final de temporada. El que sí puc assegurar és que procurem entrenar i treballar el màxim de bé en cada entrenament i cuidar tots els detalls en els partits i que d’il·lusió i compromís no ens en falta. I agraïr al màxim la feina d’en Paco i en Xevi Escatllar, en Paco amb la seva visió pràctica, humil i efectiva del bàsquet i d’en Xevi que amb el seu saber fer, la seva humanitat i els seus valors vitals i savis són els qui realment donen els millors consells i encarrilen els jugadors.

18. Essencial aconseguir una plaça a 3a preferent? Per què?

Essencial aconseguir la permanència a 2a Catalana! Sinó, la plaça a 3a ja la tindrem! Partint del supòsit de poder mantenir la plaça de 2a, sí que seria important aconseguir aquesta plaça. Per què? Doncs per el mateix motiu que sempre, formar jugadors per al primer equip. Per donar un espai de nivell i exigència (i aquesta categoria ho permet) a les joves perles del club, i perquè els jugadors que ja estan a un passet del primer equip acabin de formar-se dins de la categoria Sénior. Per posar cares i noms a l’explicació, tot i que es poden canviar per qualsevol altre jugador, i afegir-ne o treure’n, perquè els Pujades, Cardoners, Hidalgos, Seguís,… puguin fer el mateix que els Bassa, Mitjà, Xatós, Solers, Eudalds… Som un club valent amb els joves i aquestes apostes fermes perquè els joves juguin i en categories de nivell, ens ha de permetre créixer com a club.

19. Un grup nombrós dels jugadors que entrenes han viscut molts èxits esportius.  Què creus que els ha aportat formativament?

 Si et refereixes a un Sots-Campionat de Catalunya Cadet amb una final contra el Barça i a un Campionat de Catalunya Júnior, penso que són petites recompenses a anys de treball ben fet i de sacrificis com a jugadors. Són premis que es van ben guanyar! Però ara, això, ja queda en el record; per això, el que realment els ha aportat formativament, són un munt d’experiències increïbles, com es prepara una final, com s’afronten els reptes, quines angoixes es poden tenir al jugar una prórroga en una semi-final… Però especialment el que queda són les emocions viscudes, sensacions increïbles que els han de seguir guiant en la seva carrera esportiva.

20. Les darreres temporades, inclosa aquesta, s’ha especulat sobre la teva continuïtat. Tens ganes de seguir? Et sents recolzat pels teus companys i pel club?

S’ha especulat amb la meva continuïtat? Ah sí? Qui? “El entorno”? Tenim “entorno” i tot al Bisbal Bàsquet?  Ostres, això és nou! Suposo que et deus referir a la meva continuïtat entrenant el Sénior. Buf! Penso, que a hores d’ara, amb la feinada que tenim entrenament rera entrenament i partit rera partit, no podem estar pensant en aquestes històries, i molt menys jo! El que sí que puc respondre, però penso que és de lògica, és que si no aconseguim l’objectiu marcat, la permanència, segur que no continuaré. Com suposo, que  si l’aconseguissim, almenys,  m’hauria guanyat el dret de decidir continuar o  no. Però reitero, ni hi penso ni crec que m’hagi de distreure ni un segon pensant en això. A més, afegeixo, que ens els projectes de club, quin sigui el nom  i cognoms d’un càrrec en concret, no ens haurien d’importar gens, el que ens ha d’importar és que es treballi amb les línies generals del club, amb un equip humà implicat i compromès.

21. Com valores la incorporació d’en Lluís Feliu com a Director Tècnic ?

Essent un servidor qui el va anar a buscar, malament rai si no la valorés molt positivament. A partir d’això, crec que és una figura cabdal si volem ser un club que vol créixer esportivament. Té la màxima formació, i a més, té moltíssima experiència, tant a la base com en equips Séniors. Aquesta està essent una temporada, per ell d’anàlisi, i de marcar les primeres línies bàsiques a nivell esportiu. Aquest segon semestre de la temporada ja ens ha posat “deures” a tots els entrenadors, ara ens pertoca a nosaltres demostrar la nostra competència i diligència i portar-los a terme. Amb això, i especialment, quan a finals de temporada, ell dissenyi la nova estructura esportiva per la temporada 2012-13, estic convençut que el proper curs es veuran canvis millores molt evidents.

22. En tots aquests anys quins canvis has vist al club? Et sents ben acompanyat?

Si em poso a explicar tots els canvis que he viscut, necessitareu 6 webs per penjar l’entrevista! Sí que et puc dir que ja les he vist de tots colors, del solar més desèrtic, a les èpoques més glorioses, a un canvi de cicle que tot just ara comencem a pujar la pujada. Crec que durant molts anys, moltíssima gent ha posat esforços immensos per estabilitzar el club i posar el camí més planer per fer un bon treball a pista, els entrenadors hem de posar els cinc sentits en seguir millorant perquè el club segueixi creixent.

Si em sento ben acompanyat? Ostres! Durant anys hi ha hagut molts entrenadors que han picat pedra i més pedra, aquests entrenadors se’ls hi hauria de fer un pedastal a cadascú a l’entrada del Pavelló Nou. Els Ramon Soler, Jordi Ferrer, Jordi Casas, i molts més abans i els Txetxus, Pacos, Marc Quiñones en aquests últims anys han estat a les trinxeres. Segur que d’aquí uns anys algun general es penjarà alguna medalla, ojalà, ara; qui realment té mèrit són els entrenadors de trinxera, els que treballen i penquen per formar jugadors per als primers equips. També amb els joves que comencen i la gent que s’hi ha involucrat, si entenem que tots junts, que el que hem de fer és treballar per formar jugadors, de ben segur que ens espera un bon futur.

23. Quin és el teu punt de vista sobre les instal·lacions esportives a La Bisbal? Pavelló nou?

Dubto molt que encara quedi algú al planeta Terra que no conegui la meva opinió sobre aquest tema. El que jo em pregunto és què hi ha fa un interrogant darrere de Pavelló Nou!

La Bisbal tindrà el nou pavelló que ja li  pertoca des que es van sobrepassar els 10.000 habitants. Ara ja s’ha descobert la “mentida” i l”estafa” de declarar el pavelló firal com a Pavelló Esportiu per poder optar a una piscina coberta.

Però bé, aquesta resposta no em pertoca a mi, malauradament, li toca a l’alcalde de La Bisbal. Els entrenadors treballem per aconseguir els objectius del club i els polítics treballen per dur a terme els programes electorals, no?

25. Alguna anècdota divertida en els darrers anys?

Alguna? Milers!! I ara ja noto que em faig gran perquè explico masses “batallitas”. L’altre dia en recordàvem una de no fa pas massa. En un temps mort, jo estava al mig de la rotllana ben concentrat, dibuixant i explicant una jugada… i en Xató, que estava bevent aigua… s’ennuega… i m’escup directament a mi, cara molla, cabells molls, la jugada de la pissarra esborrada… jajajajajajaja! Ens rebotíem de riure. Moltíssimes anècdotes! De casals, de colònies, de tornejos, de la nit de Montblanc, dormint plàcidament, la tornada amb cotxe…

Un jugador de referència: Un únic i exclusiu no en tinc cap. Jo jugava de base, per aquest motiu sempre m’haviat fixat en bases, en bases intel·ligents! Els Magic Johnson, Petrovic, Jasikevicius, Txitxi Creus, Papaloukas… I a nivell més Bisbal Bàsquet, com no, el meu germà Jordi.

Cinc inicial ideal del Bisbal Bàsquet: De base: la intel·ligència, d’escorta: el compromís, d’aler: la il·lusió, d’ala-pívot: el treball i de pívot la constància.

Un lema: El bàsquet és per als intel·ligents i quan sóc a la pista un punt de l’Anibal de l’Equipo “A”, “me encanta que los planes salgan bien

Un hobby: Jo sóc un paio molt nerviós. Cuinant, és en els pocs moments queem relaxo. M’agrada molt, m’encanta preparar plats de cuina tradicional. M’agraden molt els  esports, sóc culé fins a la mèdul·la i m’encanta jugar a jocs (de taula, de pilota, del que sigui!)

Un somni: Sóc dels que pensa que els somnis s’han de verbalitzar menys i més treballar per fer-los realitat.

El millor moment: Tants i de tant bons!! I tant emocionants!! Però segur que els millors encara estan per arribar. Tot i això, és innegable que cantar “A la plana…” al bell mig de la pista o a la dutxa, és acollonant!

El pitjor: La mort del meu pare va coincidir amb el meu primer any de jugador  de bàsquet. Per això estic tant agraït a aquest esport i me l’estimo amb bogeria, perquè en uns moments de la infància on em pertocava riure i ser feliç ni reia ni era feliç, el bàsquet, la pilota, l’aro, els companys, me’n van ensenyar.

3 Comments

Deixa un comentari