Avui entrevistem a Neus Lafont que, juntament amb Alba Punset, és la capitana del sènior femení i representant del vestidor. Aquesta és la tercera temporada que Neus forma part de la família del Bisbal Bàsquet un cop acabada la seva etapa a Begur.

Des dels inicis dins el club, sempre ha estat disposada a col·laborar. Concretament ha estat una de les persones més implicades en la organització de les dues edicions de les 24 hores de Bàsquet a La Bisbal d’Empordà.

Neus Lafont reflexiona i fa un interessant balanç del primer equip femení i de l’estat actual en que es troba l’equip.

Vaig començar a jugar a bàsquet als 8 anys, després de provar altres esports. He de confessar que en aquell moment no sabia si decantar-me pel futbol o pel bàsquet però,  com que a Begur no hi havia equip femení de futbol, vaig decidir-me fàcilment. Vaig jugar amb totes les categories del Begur, van ser uns anys de grans moments amb el bàsquet. Recordo anar a tecnificació els diumenges,  on vaig conèixer ala Nuri Ferrerila Sara Diez.L’últim any de Junior es va desfer l’equip perquè tothom anava a estudiar fora i vaig plegar. No ho vaig poder aguantar i l’any següent ja tornava a jugar amb l’equip Sènior. El juny del 2009 la nostra entrenadora va dir que plegava. Ens vam repartir per diferents equips, quatre companyes més i jo  vam  venir a jugar ala Bisbal.

1. Quin és el repte més difícil que t’has proposat , respecte a l’esport, i què has acabat aconseguint?

Personalment, tornar a agafar el ritme i el nivell després d’estar un any sense jugar.

2. Abans de jugar un partit què fas per concentrar-te?

No sóc gens supersticiosa, però m’he acostumat a assegurar-me que ha entrat l’ultima pilota de la roda d’entrades abans de començar el partit. No sé, és la sensació de “comencem bé!”.

3. La teva memòria guarda algun partit amb un record especial?

L’últim partit jugant amb el Begur. Va ser molt emocionant.

4. Va ser encertada la decisió de venir a jugar a La Bisbal?

En el moment de la decisió no ho veia del tot clar, on s’està millor que al propi poble, on coneixes a tothom i tens el teu grup?, creia que mai tornaria a viure moments de bàsquet com els anteriors. Però després d’aquests tres anys estic contenta d’haver vingut. He conegut molta gent, i m’he hagut d’adaptar a un nou lloc i a noves maneres de fer! A més a més, considero que els canvis fan créixer com a persona.

5. L’entrenador actual va marcar una sèrie de normes i va nomenar a dues capitanes. Com portes això de representar el vestidor i ser el pont d’enllaç? Sou un grup cohesionat?

És un grup, malgrat el que es diu fora, molt unit. El primer any amb en Paco es va destinar a fer pinya i penso que l’objectiu es va assolir notablement. Aquests anys hem fet moltes coses juntes fora del bàsquet. Per aquesta raó, representar el vestidor i ser el pont d’enllaç no és difícil. Però també cal dir que quan hi ha algun problema no sempre és agradable ser-hi al mig.

6. Quina valoració ens faries del joc de l’equip i dels resultats, en aquest moment de la temporada?

Realment, els resultats són molt bons, 13 partits guanyats de 15 és una xifra magnífica. No obstant, crec que ens correspon estar més amunt que en aquesta categoria i que jugant com ho estem fent no seria suficient. L’equip fa temps que no practica el millor joc. Hi ha una falta de motivació important i sense això no es pot millorar ni donar la millor versió.

7. Creus en aquest projecte del sènior femení que va començar fa dues temporades? Quin futur pronostiques?

Clar que hi crec! És evident que si es vol fomentar el bàsquet femení ala Bisbalés totalment necessari aquest projecte. Espero que aquest sigui el nostre any i aconseguim l’ascens.

8. Com valores les noves incorporacions i els salt de les júniors al primer equip?

Trobo genial que hi hagi noves incorporacions a l’equip i que totes contribueixin positivament per assolir els objectius de grup. Des del meu punt de vista, estan fent una gran feina!

9. Com veus la salut del bàsquet femení a La Bisbal? Què creus que hauria de fer el primer equip per potenciar el bàsquet femení?

Veig que mica en mica es van ampliant el nombre d’equips femenins al club i això és una gran notícia. Cal que el primer equip sigui una gran pinya i s’evidenciï que amb un grup fort res és impossible. Es necessita l’ascens per tal de motivar i demostrar que nosaltres, les noies, també podem arribar amunt.

10. Un consell per a les futures jugadores…

Jo els diria que disfrutessin al màxim d’aquest esport i que s’ho passessin bé jugant, que t’ensenya moltíssimes coses positives tan a nivell personal com interpersonal.

11. Quina visió global tens del Bisbal Bàsquet?

Quan vam arribar ala Bisbalvam quedar sorpreses de com se’ns va acollir al club. I es que realment és una família!

12. Es podria dir que has estat la mà dreta d’en Joan Bassa alhora d’organitzar les 24 Hores de Bàsquet a La Bisbal. Com ho valores? Repetiràs l’experiència?

Fa uns mica més de dos anys es va proposar la idea de organitzar-les, i jo com molta altra gent vaig oferir-me a ajudar amb el que necessitessin. El que no em pensava és que acabaria al capdavant d’aquest acte amb en Joan. Realment ha sigut una experiència bastant bona. Comporta moltes hores i alguns moments d’estrès, de veure i comprendre diferents maneres de treballar, i nervis perquè tot surti com una desitja però quan és el migdia següent i et feliciten deixes enrere aquests moments estressants. Però, dic bastant perquè penso que un acte així no el poden tirar endavant quatre persones i és el que ens hem trobat. Anar darrere la gent crema molt. Per aquesta raó, no crec que torni a estar al davant d’aquesta organització però si ajudaré amb alguna tasca si puc..

13. Com a esportista i usuària, què penses sobre les instal·lacions esportives de La Bisbal?

Les instal·lacions són pèssimes, però en el moment de crisi econòmica que estem vivint i amb les necessitats socials que hi ha,  no crec que ara sigui el moment de demanar el pavelló perquè hi ha prioritats evidents. No obstant, quan vas a jugar a altres pobles i veus els seus pavellons, consideres incomprensible/inadmissible que una capital de comarca, amb molts habitants fent servir la instal·lació,  disposi només d’aquest prehistòric pavelló.

14. Alguna anècdota divertida d’aquestes darreres temporades?

Ufff…. n’hi ha moltes!! Homeeee… el vestidor del pavelló de Bescanó n’ha viscut nombroses, entre elles una caiguda impressionant (eh Aina??? xd) o un croissant desaparegut per la bossa dela Marina. Peròper mi les millors han sigut al cotxe. Anàvem a jugar  a Sant Joan Les Fonts i ens pensàvem haver-hi arribat. Era molt petit i no enteníem com ens podíem perdre. El primer cop que vam preguntar ens van portar fins una sala polivalent que feia el servei d’església. Com que no ho vam veure clar,la Marinava tornar a preguntar i una senyora ens va recalcar que a Castellfollit no hi havia cap pavelló. Tot el cotxe va començar a riure.

Un jugador/a de referència: En Rodrigo deLa Fuente i en Šarūnas Jasikevičius.

Cinc inicial ideal del Bisbal Bàsquet: Genís, Pau Soler, Mitjà, Eudald i Ignasi.

Un lema: “Mira endavant i somriu, que la vida són dos dies!” o “una cistella fa feliç a una persona, una assistència en fa feliç a dues”.

Un hobby: A part del bàsquet? …riure! xd

Un somni: Disfrutar de tot el que faci.

El millor moment: L’última temporada a Begur.

El pitjor: Quan es va desfer l’equip a Begur i al principi d’aquesta temporada.