L’Entrevista nº 15 amb Rafel Mitjà “la Veu de la grada”

Avui entrevistem a “la veu de la grada” i tot un senyor… Rafel Mitjà .

La foto no és actualitzada, més o menys té la mateixa edat que el pavelló

El seu gran sentit de l’humor  i la seva visió de la vida fa que veure un partit a prop d’ell sigui, si més no, força més entretingut t i divertit. Les seves “frases mítiques” i crits per esperonar a l’equip, són ben conegudes i festejades pels seguidors habituals del primer equip. Així és com s’hauria de comportar  qualsevol persona o afeccionat a la grada: amb passió, diversió i sobretot respecte per tothom, tal i com en Rafel ens té acostumats.

Ja fa set temporades que la família Mitjà-Ragolta van arribar al nostre club i tan en Rafel com la seva dona Rosa (tresorera del club), són uns clars exemples de col·laboració i estimació cap al Bisbal Bàsquet.

Rafel Mitjà: “Vaig arribar a formar part del CE Bisbal Bàsquet la temporada 2005/06, el meu fill havia de jugar a la categoria infantil i el va entrenar en Joan Loureiro. Vaig pensar que el club era una bona opció perquè en aquells moments disposava de dos o tres equips de cada categoria. En Joan Ferrer era el coordinador esportiu, ens  va explicar molt bé la filosofia del club i per això vam triar aquest club”.

1.Creus que va ser encertada la decisió de portar el teu fill a jugar a La Bisbal?

Després de viure les diferents temporades i havent valorat els “pros” i els “contres”, penso que si, va ser una bona opció.

2. Quins aspectes vareu tenir en compte a l’ hora de triar un nou club?

No teníem la opció de poder-nos quedar a Celrà, perquè els nens de l’edat d’en Jordi jugaven tots a futbol.La Bisbal era un municipi proper, disposava d’un bon recorregut esportiu i el meu fill coneixia alguns jugadors que anaven a tecnificació amb ell, com en Joan Bassa, en Genís  Castillo,…

3. Què penses de la “quinta” on juga el teu fill? Quin futur els hi pronostiques?

Són un grup de jugadors que s’esforcen i lluiten per l’èxit. Es un gust veure’ls créixer i jugar durant aquestes temporades. El futur sempre és incert, desitjo que quedin bons amics, bons records i que s’acabin de formar com a bones persones. Esportivament jo no sóc tècnic i per tant no puc donar opinió al respecte.

4. Com veus aquests joves del planter que han anat debutant amb els equips sèniors?

Els veig que juguen amb ganes i il·lusió, però els hi falta madurar i adquirir més experiència per  jugar en aquesta categoria.

 5. Aquests anys has fet una gran feina de “scouting” ( informe i/o seguiment amb gravació d’equips) i en Joan Ferrer ho ha agraït moltes vegades. Com t’has sentit?  I què has de dir dels informes d’estadística dels caps de setmana escrits a mà que fas arribar a l’entrenador?

Quan sóc en un lloc m’agrada col·laborar en el que puc i penso que qualsevol informació, per petita que sigui, si és útil i la puc donar ho faig.

6. Molts lloen el teu bon caràcter quan estàs a la grada animant a l’equip. Et consideres un generador de bon rotllo?

No, em sembla que els espectadors el que hem de fer a la grada és animar i no faltar el respecte a ningú.

7. Quina frase (de les moltes) és la que més t’agrada “cridar” a la grada?

Quan perdem de 25 punts dir: “JA ELS TENIM”, “JA ESTAN ESPANTATS”.

8. Quin és el teu millor record des de que estàs al club?

El millor record, això és molt difícil, penso en uns quants bons records: el guanyar la participació a preferent, l’any que hi vam jugar, el guanyar el campionat de Catalunya Júnior, el pujar a Segona Catalana. Però per sobre de tots, diria que és el del dia que vam jugar la final del campionat Cadet Interterritorial que varem quedar sots-campions de Catalunya guanyant a les semifinals a l’Esplugues i després vam perdre la final davant el Barça amb el pavelló a vessar.

Rafel Mitjà "el senyor del bigoti" amb l'equip júnior a Montblanc juny 2009

9. En tots aquests anys quins canvis has vist al Bisbal Bàsquet?

Quan vam arribar el màxim exponent del Club era Copa Catalunya, després hi va haver una forta davallada, que de mica en mica, es va recuperant.

10. Com valores la tasca que està fent la gent que encapçala el club? En què creus que el club ha de millorar?

Ho valoro bé pel temps i l’esforç que hi dediquen i podrien millorar deixant pas a la gent més jove del club.

11. Quin és el teu punt de vista sobre les instal·lacions esportives a La Bisbal? Pavelló nou?

En aquests moments és impossible un Pavelló nou, ni aLa Bisbalni enlloc. Penso que en quan a instal·lacions esportives, dins la mateixa comarca, hi ha cinc o sis municipis que passen la mà per la cara ala Bisbal, la inversió s’havia d’haver fet abans i és incomprensible que un municipi Cap de Comarca tingui el pavelló que té. La pista inestable, les dutxes amb problemes continuats, vestidors amb molt que desitjar i les grades impossibilitades perquè la gent gran, discapacitats, cotxets,.. hi tinguin accés, per no haver-hi no hi ha ni seients!!!

12. Què penses del nou Local Social? Què s’hi hauria de fer perquè tingui més rendiment?

Hi vaig estar el dia de la inauguració, feia molt de goig, però potser caldria donar-hi més rendibilitat, organitzar més activitats, implicar més equips, implicar-hi més els pares,…

13. Com portes això de tenir a la teva dona (Rosa Ragolta) a la junta directiva com a tresorera del club?

Molt de galls per tan poca gallina.

14. Ens pots explicar “el teu afer” a Montblanc amb en Genís Castillo? Va perillar el teu matrimoni?

El meu NO, el seu SI. No us puc explicar el que va passar en aquella habitació, ni a la del costat , on hi havia en Joan Ferrer i en Marc Quiñones, vam fer un pacte de silenci.

Instantània de "l'afer" a Montblanc amb Genís Castillo

Un jugador de referència: Xevi Rabasseda, és un gran jugador , bona persona i penso i desitjo que arribi lluny.

Cinc inicial ideal del Bisbal Bàsquet: en Pere, en Miquel, en Maties, en Tomàs i en Llorens  (tots poden ser cinc inicial ideal).

La Maria,la Mercè, l’Enriqueta,la Carmeila Conxita(també poden ser cinc inicial ideal).

Un lema: Que el món és pari, que jo baixo! (ho diula Mafalda)

Un hobby: Col·lecciono caganers (de fang, eh?).

Un somni: Ara no en tinc cap!

El millor moment: El naixement del fills.

El pitjor: Si ha arribat no me’n he assabentat !

Una resposta a «L’Entrevista nº 15 amb Rafel Mitjà “la Veu de la grada”»

  1. Ostres Santa!!! La mítica foto de l’escena “tórrida” entre Xató i Mitjà!!!! Mmmmmmmmmmmmm!!! Per, cert… Per a mi no hi ha pacte de silenci… ja ho podeu explicar tot!!! jajajajjajaja

    Des d’aquí agraïr tot el que en Rafel i la Rosa han fet fet pel club i per l’equip… Especialment hores i hores de gravació de partits i partits de bàsquet… sense els quals, sens dubte… no hauríem fet res del què hem fet!!!

    Ah… i jo crec que té frases molt més bones!!!

    “Jordi!!!! Torna fill!!!” (El seu fill anant a buscar una pilota que havia sortit per la porta del pavelló)

    “No passa res àrbitre! Deixa’ls estar… No hi entenen res” (Després de les protestes del públic, local o visitant)

    Però clar que ho dic perquè la de que estant espantats, quan anem 25 avall… ja no em fan ni p… gràcia!!!

    Moltes gràcies Rafel, per tants somriures, per tant d’esforç, per tanta companyia… i per tanta amistat!!

Deixa un comentari