Aquesta setmana entrevistem a l’Eudald Font, jugador del sènior masculí. Ja fa més d’una dècada que aquest jove jugador es dedica a la pràctica del bàsquet.

Format en les categories de bàsquet de formació del club, podríem dir que ha sigut un dels jugadors amb més projecció i creixement individual les darreres temporades. A més, jugant en una de les posicions “més complicades” com és la posició d’home fort interior. Tot i que també cal dir que una de les seves virtuts en quant a joc, és el tir exterior i de mitja distància.

Les darreres tres temporades, coincidint amb el salt a la categoria sènior, el seu creixement ha estat importantíssim, en certa manera degut al fet d’haver-se d’enfrontar cada cap de setmana a jugadors més veterans i més experimentats i alguns d’ells amb més potencial físic i d’alçada.

INTRODUCCIÓ:

Vaig començar a jugar a bàsquet als deu anys, quan feia cinquè de primària. Tota la meva vida l’he passat al mateix club, al Bisbal Bàsquet. Quan vaig entrar a la universitat, vaig plegar una temporada de jugar per diverses causes, però abans d’acabar la temporada ja estava tornant a entrenar amb els que actualment són els meus companys d’equip per poder-m’hi enganxar la temporada següent. Des de llavors, he seguit jugant ala Bisbali espero poder-ho fer fins que el cos aguanti!

1. Com van ser els teus inicis en el món del bàsquet?

Abans de començar a bàsquet havia practicat Taekwondo i Tennis taula però, molta gent em deia que amb l’alçada i el cos que tenia provés de jugar a bàsquet. No n’estava massa convençut fins que un dia jugant a futbol al pati de l’escola em vaig fer un esquinç al turmell, en Joan Ferrer em va veure amb crosses i el seu comentari va ser: “Això et passa per jugar a futbol, vine a jugar a bàsquet que t’ho passaràs millor!”
Després de l’experiència i que en David Encinas que venia amb mi a classe també jugava i em va acabar d’estirar vaig decidir finalment apuntar-me a bàsquet i fins a dia d’avui jejeje

2. Què t’ha aportat a la teva vida el bàsquet?

A la meva vida el bàsquet m’ha aportat moltes coses. Primer de tot grans experiències i molt bons moments. També nervis, perquè enganyar-nos, però aquells nervis que has d’aprendre a controlar per poder jugar amb serenitat moments importants dels partits que et vindran, i crec que el més important de tot és que he fet molts amics i molt bons, gent no només de l’equip, sinó que també entrenadors, gent del club i rivals a la pista però amics a fora!

3. S’està fent un bon treball als entrenaments del primer equip i alhora esteu competint a un bon nivell. La salvació la veus factible?

Com a jugador i vist des de dins, estic molt satisfet de com treballa tot l’equip i cos tècnic durant la setmana, tant entrenaments com partits. Pot semblar que la feina d’un entrenador és senzilla o que comporta poques hores, però si es volen aconseguir resultats s’hi ha de posar moltíssima dedicació a l’hora de preparar els enfrontaments contra els rivals, els plans físics d’entrenament i en tots els desplaçaments. Crec que ningú pot discutir-me que els entrenadors que ara tenim es dediquen en cos i ànima a fer-ho el millor possible, i sincerament, crec que si seguim amb aquesta empenta i tots units la salvació passarà de ser una idea a ser un fet!

4. En què creus que heu de millorar com a conjunt?

Som un equip jove, però que fa molt de temps que la majoria juguem junts i ens coneixem molt bé, tot i així, hi ha moments que entre alguns jugadors ens podem entendre menys en determinades accions. Un aspecte que hem de mirar de millorar és estar tots atents per així guanyar més confiança amb els companys i ser una pinya tots junts, ja que ens falta una mica degut a que hi ha hagut noves incorporacions en les últimes temporades. Un altre aspecte que hauríem de mirar de resoldre és el fet de que quan les coses no van bé, deixem de ser un equip i cadascú vol anar per el seu compte, en lloc de intentar remar tots cap a la mateixa direcció. Per acabar, tot i que crec que ja s’està millorant poc a poc, és l’assistència dels entrenaments, ja que molts cops, hi ha uns entrenaments planificats i per falta de jugadors no podem realitzar aquests entrenaments per treballar situacions que hem de millorar o que volem polir per aconseguir el màxim benefici per els dos o tres equips els quals formem part.

5. Quin futur pronostiques per als propers anys?

A nivell individual, intentaré aportar el màxim possible al meu equip per poder arribar tan lluny com ens sigui possible. Respecte al primer equip, tan masculí com femení, crec que estan a una bona línia, el masculí amb més dificultats, però estic segur que tenim grans caps de setmana de bàsquet amb molta qualitat a la bisbal per els anys que vénen.
A nivell de club, destacar el canvi que s’està produint. És molt satisfactori poder anar a la tarda pel pavelló i veure tot ple de nens i nenes entrenant, que cada cop n’hi ha més, cosa molt positiva, i a sobre, que molts dels seus entrenadors també són jugadors del club, cosa que crec que dóna un gran exemple i és ideal per formar els futurs jugadors amb una molt bona base de bàsquet. En resum, podríem dir que el futur del bàsquet bisbalenc està assegurat en els pròxims anys i crec que encara no ha arribat al seu punt màxim d’esplendor.

6. Com hauria de ser per a tu l’entrenador ideal? Qui o quins han estat els teus entrenadors de referència?

Per mi un entrenador ideal ha de ser una persona a la qual li agradi el bàsquet i que li agradi la competició. Ha de ser una persona ambiciosa amb coneixements sobre aquest esport i amb moltes ganes d’inculcar als seus jugadors/es tot el que sap i més si pot per aconseguir que els seus jugadors/es millorin tan com puguin. També s’ha de tenir en compte la categoria i els objectius que es volen aconseguir. Per exemple a l’etapa inicial de formació, crec que és molt important que els nens i nenes a part de millorar com a jugadors, també s’ho passin bé i es creïn els hàbits de companyerisme i diversió.

Particularment, no tinc cap entrenador de referència, ja que crec que amb cadascun dels que he tingut m’ha ensenyat coses diferents i amb la combinació de tots ells he pogut arribar on sóc, però si hagués de destacar-ne a un, crec que seria en Xevi Escatllar, que realment no és entrenador, però és una de les persones que més m’ha ajudat a millorar en tècnica individual dins la pista, i com a persona dins i fora.

7. Diuen que a vegades t’ha costat una mica controlar-te. Creus que has evolucionat en aquest sentit?

És cert que de més petit era una mica creuat i a vegades tenia unes reaccions que s’havien de suprimir, però crec que a base de passar el temps i madurar com a jugador i com a persona, aquests moments cada cop són menys freqüents, tot i que a vegades pot sortir la vena radical jejeje

8. Quines creus que són les teves millors virtuts?

Com a jugador o com a persona? jejeje

Com a jugador crec que intento fer-ho tan bé com puc, donar-ho tot en tot moment i complir el compromís d’entrenaments i partits tan com és possible.

Com a persona, suposo que cadascú tindrà una opinió diferent de mi i cadascú em veurà des d’un punt de vista diferent però em considero amic dels meus amics i intento ajudar a tothom sempre que puc.

9. Com valores el fet de doblar partits a nivell formatiu?

El fet de doblar partits és sacrificat per el desgast que pots tenir, però crec que és una cosa molt positiva per tots els jugadors si es fa bé. En la situació actual en la que ens trobem, crec que es porta molt bé ja que d’aquesta manera pots donar oportunitats a tothom. Hi ha jugadors que per el seu físic o per el poc temps que porten jugant o per qualsevol altre motiu, potser no són prou “bons” per jugar al primer equip, però crec que el fet de fer-los jugar dos partits a la setmana és un fet que dóna molta confiança als jugadors i és un mecanisme per millorar tan físicament com tàcticament i, ves a saber, si gràcies a aquestes millores aconseguides doblant partits, algun dia arriben a debutar al primer equip.

10. T’has plantejat entrenar a un equip? Masculí o femení?

Fa uns anys vaig ser entrenador d’equips en categories inferiors però per diferents motius no vaig poder seguir entrenant-los. Ara per ara veig una mica complicat poder tornar a agafar un equip tot i que no impossible. El que no descarto per res del món és entrenar algun equip en un futur no gaire llunyà. I triar entre masculí o femení? No sé que dir-te, els dos tenen coses bones i per això crec que no sabria què escollir, crec que quan pugui tornar a entrenar agafaré l’equip que pugui tan sigui un com un altre i intentaré fer-ho el millor possible perquè l’equip assoleixi tots els objectius marcats.

11. Com valores la tasca que està fent la gent que encapçala el club? En què creus que el club ha de millorar?

Crec que el club està molt ben portat, aquest any més que l’anterior gràcies a la incorporació del director tècnic Lluís Feliu, que està fent una gran feina de formació a entrenadors, cosa que és repercuteix en la millora dels jugadors, i també la seva entrada comporta una major distribució de les tasques del club, així les diferents persones que se’n cuiden de la direcció del club cadascú té menys tasques però més temps per fer-les i això crec que ajuda molt a la bona marxa i el bon funcionament d’una entitat.

12. El pavelló cada vegada s’emplena més quan juga el primer equip. Què li demanaries a l’afició?

És cert que cada cop ve més gent a veure jugar el primer equip, i des de la pista és un aspecte que xoca, però que és molt positiu! Xoca en el sentit que si pensem que fa uns anys érem nosaltres els que estàvem a la grada animant el primer equip, i ara estem a la pista amb la grada plena, significa que les coses s’estan fent bé, ja que el fet que vingui més gent és senyal que s’ho passen bé i els agrada venir.

El que es troba potser una mica a faltar és l’ambient que hi havia, la “zona hooligan” amb el bombo, la bandera, cridant quan tenia la pilota l’equip contrari, quan tiraven tirs lliures…

Un jugador de referència: Xavier Escatllar.

Posició on jugues: Pivot.

Cinc inicial ideal del Bisbal Bàsquet: Soler, Bassa, Hidalgo, Mitjà, Escatllar. (4 petits i un jovenet! Jejeje)

Un lema: Poc a poc i bona lletra! No voler fer les coses tot de cop sinó que amb paciència i persistència crec que poden sortir molt millor.

Un hobby: La música i el mar.

Un somni: Gaudir d’una tarda de bàsquet en un pavelló nou amb equips competint a molt bon nivell i la grada plena d’aficionats i jugadors del club.

El millor moment: L’última jornada de lliga de la temporada passada, els nervis abans, jugar el partit, la notícia de després, el sopar tot l’equip i la festa de després!!

El pitjor: L’inici de la temporada actual, sabíem que era un inici complicat però per molt que treballéssim sempre acabàvem perdent i ho veiem tot negre, per sort, ha canviat i esperem donar molta guerra per 2a!