L’Entrevista nº 13 amb Jordi Ferrer Jofre

Jordi Ferrer en l’any de l’últim ascens a Copa

Avui entrevistem a un dels grans del bàsquet bisbalenc. En Jordi ha estat vinculat al club més de vint anys, ja sigui com a jugador o com entrenador. En l’actualitat ha hagut de fer una pausa i deixar d’entrenar equips per poder dedicar tot el temps possible als seus fills. Però el millor d’aquesta entrevista, tal i com ens argumenta més endavant, és que tard o d’hora estarà a disposició del club pel que faci falta. Aquesta és una gran notícia que des del club celebrem.

Farà un parell de temporades, va rebre l’homenatge del club pels seus 25 anys de bàsquet i pel seu treball com a jugador i entrenador del Bisbal Bàsquet. Va ser un home clau també, en la decisió de la nova creació d’un jove sènior masculí i en l’estructuració dels equips de formació. L’opinió d’en Jordi i les seves aportacions sempre són ben rebudes pels que encapçalem el club en l’actualitat.

També va tenir la millor marxa per tot jugador: retirar-se jugant amb l’equip de la seva vida al costat de molts joves jugadors que ell mateix va ensenyar a botar la pilota. En Jordi, etern capità del Bisbal Bàsquet, al llarg de la darrera temporada en actiu va poder traspassar els seus dots de mentalitat guanyadora, de saber estar dins la pista i dins el vestuari, de com jugar els finals de partit però molt especialment que la il·lusió no té edat.

Cal dir que en Jordi no ha volgut parlar del seu bagatge com a jugador per no avorrir al lector. Però, recordar que ha jugat en diversos equips i que va tenir una brillant trajectòria com a jugador. Concretament amb el Bisbal Bàsquet, va formar part de l’etapa més gloriosa del club en els anys d’ascensos i de Copa Catalunya.

1. Trobes a faltar entrenar un equip ara que has hagut de fer una aturada per la teva paternitat?

La veritat és que no. Segurament si tingués més temps lliure la resposta hauria estat diferent. A més, un any sabàtic després de vint-i-un anys entrenant equips (alguna temporada fins a tres i tot) va bé. Serveix per recarregar bateries i tornar amb més ganes. Això sí, quan els nens m’ho permetin.

2. Has anat seguint els partits del sènior masculí? Com veus la dinàmica del primer equip? Creus que han de millorar en algun aspecte?

Sí. Ja sigui venint a veure alguns partits de casa, ja sigui parlant amb en Joan (Ferrer), en Lluís (Feliu) o algun jugador que he anat trobant. Els vaig veure dubitatius al principi, cosa lògica i normal per debutar en una categoria nova per a ells. Però, de mica en mica, han confiat en les seves possibilitats i s’han assentat molt bé. És el mateix procés que van patir el primer any de Sènior a 3a Catalana. Ara només cal que segueixin treballant per mantenir aquest nivell. Si ho aconsegueixen, la permanència estarà més a prop.

Per altra banda, és evident que tenen molts aspectes per millorar. Només faltaria! Per això es treballa i s’entrena. Si n’hagués de destacar algun, potser haurien de saber jugar millor finals ajustats, a prendre la millor decisió quan la pilota crema.

3. Quin futur pronostiques per aquesta “quinta” tant jove?

Si el grup es manté unit, amb il·lusió i ganes de treballar, donaran tardes de glòria al Club. Després, petits detalls, acabaran determinant si faran més història de la que estan fent. Però ja han aconseguit un dels objectius a complir per un equip Sènior: ser un exemple per als jugadors més joves, en esforç, compromís, actitud, etc.

4. En la teva última temporada en actiu  vas poder jugar amb jugadors que els havies entrenat durant molt de temps per guiar-los en la nova categoria sènior. Quins records tens? Creus que els vas ajudar a créixer com a conjunt?

Abans de començar en tenia moltes ganes. L’única preocupació és si podria tornar a agafar el ritme de competició perquè portava un any sense jugar i si aguantaria mentalment una altra temporada (els que hem jugat molts anys sabem que no sempre es tenen ganes per anar a entrenar). A més, feia poc que havia nascut l’Ona amb la feina que comporta. Però els dubtes es van esvair ràpidament només de veure’ls entrenar. El seu compromís ho va fer tot molt senzill.

Més que ajudar-los a créixer com a equip, va ser aportar-los la meva experiència en fer que uns jugadors amb bona tècnica i bons fonaments aprenguessin bàsquet en el concepte més ampli del terme. Però, sobretot, per superar moments difícils: la baixa dels Baquer, un inici fluix,…

Recordo passar-m’ho molt bé els últims partits. Ja ens havíem assentat, l’equip tenia confiança i els “nens” s’havien fet grans. Amb en Xevi (Escatllar) en parlàvem: havíem complert l’objectiu marcat en començar la temporada d’ajudar-los en la integració a una categoria exigent. Vaig poder tornar a gaudir com a un mer jugador més de l’equip.

5. En aquella mateixa temporada va donar la coincidència que el teu germà Joan era l’entrenador. Com ho vas viure?

Segurament millor que quan va ser al revés fa molts anys, je, je.

L’edat i la maduresa, per les dues parts, van ser dues bones aliades. Com en tota relació, no només entre germans, si parteixes que pots tenir discrepàncies -com tothom- però que es poden parlar sense embuts però amb respecte per l’altre, no hi ha d’haver cap problema. Haig de destacar i agrair que em va donar molta responsabilitat en la presa de decisions. També molta màniga ampla per explicar conceptes, detalls, tant als entrenaments com als partits. En determinats moments semblava més un entrenador que un jugador. Ell tenia l’habilitat, en aquells moments, de fer un pas enrere. I això no és gens fàcil per un entrenador!

6. Actualment tenim 13 equips al club. Com veus l’estructura esportiva amb la nova incorporació de Lluís Feliu com a Director Tècnic?

Veig que, per fi, el Director Tècnic pot dedicar temps a la seva tasca i no té deu càrrecs més! La seva figura ha de servir d’ajuda als entrenadors per fer més efectiva la seva pràctica. Si el Club vol donar un salt de qualitat necessita una figura que intenti i procuri que el nivell i la qualitat d’entrenadors i entrenaments pugi. És un dels reptes a millorar en els propers anys. Necessitem un impuls en aquest sentit i en Lluís té els coneixements i l’experiència suficients per fer-ho possible.

7.  Parlem de bàsquet femení. Hem recuperat un mini femení amb 14 jugadores, un júnior i un sènior. Creus que és el principi per recuperar el bàsquet femení? Quin futur pronostiques?  

Desgraciadament, fa molts anys que sento a parlar del renaixement del bàsquet femení. Però no s’acaba de consolidar. És molt difícil. L’única manera seria anar a buscar nenes, any rere any, a les escoles. S’hauria de treballar aquest aspecte si es vol que aquest mini sigui un fruit aïllat. Si tenim en compte que tenen altres alternatives (aeròbic, funy, rítmica, patinatge,…) no hi haurà ressorgiment si seguim esperant asseguts que vinguin soles i s’apuntin.

8. Com veus la salut del club en general, creus que ha anat canviant? Vas seguint la seva actualitat?

Que ha assolit una època d’estabilitat. Hem passat molts anys durs aixecant un club des de, pràcticament, el no res fins a fer-nos un lloc en el bàsquet gironí. Durant anys molta gent hi ha posat hores i dedicació per tirar endavant aquest projecte. I es feia com bonament es podia. Actualment, el veig més estructurat i assentat. Es troba en un bon punt de partida per plantejar-se metes més ambicioses a curt termini, tant esportives com institucionals.

9. T’agradaria tornar a formar part de l’organigrama o estructura funcional del club en alguna de les seves àrees?

D’això en pots estar segur. Però no en aquests moments. No m’agrada implicar-me en una tasca si no és per dedicar-hi tot el temps necessari per a fer-la el millor que es pugui. Ja arribarà el moment i, com sempre, estaré a disposició del Club per ajudar-lo en el que calgui i allà on creguin que els puc ser més necessari.

10. Part de la teva etapa com a jugador va coincidir amb la més “gloriosa” del club. Com vas viure el segon ascens a Copa Catalunya i conseqüentment la desfeta de l’equip? Quins records tens?

Aquella temporada es presentava molt difícil. Veníem d’una temporada molt dura a Copa Catalunya que va acabar amb el descens. Algun dels pilars d’aquells anys d’ascensos continuats deixava l’equip (Mallo, Mora) i les perspectives no eren bones. Però vam fer un final fantàstic de lliga i una fase d’ascens impecable i vam tornar a pujar. Tot i això, en Nieto i els jugadors de Palamós ja havien manifestat que, passés el que passés, no continuarien al Club. Sense ells es feia inviable tornar a jugar a Copa Catalunya. En aquelles condicions es va decidir, encertadament, de parlar amb els altres jugadors perquè es busquessin equip i de vendre la plaça.

Per això és tant important tenir un planter de jugadors de casa! El final no hagués estat tan traumàtic.

11. Què t’ha semblat el nou format del Memorial Jordi Sabater d’enguany?

Encertat. Hi ha gent que no hi estarà d’acord però era necessari fer-ne un replantejament. Evolucionar és positiu sempre i quan no es canviï l’esperit del Memorial. De tota manera, potser les dates no són les més encertades i caldria revisar-les.

12. Què penses de les instal·lacions esportives de La Bisbal? Creus que som un dels cuers de la província a nivell d’instal·lacions?

Ets molt generós quan et refereixes a instal·lacions, si més no, si parlem de Pavellons. Crec que està tot dit i no cal afegir-hi res més. De fet, cuers a la província no ho som. N’hi ha que estan pitjor: Fonteta, Ultramort, Cascavells, Torrent,…

13. Com et vas sentir el dia que el club et va homenatjar en el teu 25è aniversari dedicat al món del bàsquet?

Va ser un dia molt especial, envoltat de gent estimada i de companys amb qui havia compartit moltes estones de bàsquet. Sempre és emocionant i un plaer que se’n recordin d’un. No abunden detalls d’aquests i li estic molt agraït al Club. Moments com aquests fan que vegis que no han estat endebades totes les hores dedicades a uns colors.   

14. Què penses del nou Local Social del club? Hi estàs d’acord?

Evidentment, si no representa cap despesa per al Club, hi estic absolutament a favor.

És una gran idea. Iniciatives com aquesta que fomentin la relació i integració dels diferents membres que formen part del Club són per aplaudir i emmarcar.

 –        Un jugador/a de referència: Per totes les seves qualitats, Chichi Creus

–         Un equip: Qualsevol dels que jugat. Sempre m’he sentit molt a gust arreu on he estat.

–         Posició on jugues: Tot i que he fet de tot, base–escorta. 

–         Cinc inicial ideal del Bisbal Bàsquet: Xató – Escri  – Nieto – Arbat – Mora, 4 petits com passa molt sovint al Bisba Bàsquet.

–         Un lema: En el món del bàsquet només hi ha un secret: Treball, treball i treball.

–         Un hobby: El pàdel. També fer excursions amb la família i la colla.

–        Un somni: Veure una presentació del Sènior abans d’un partit a Copa Catalunya amb 24 equips més del club (masculins i femenins) en un flamant Pavelló nou ple.

–         El millor moment: El triple a l’últim segon amb el Sènior B a 3a Catalana a Castelló d’Empúries que ens va donar la victòria. Venia de luxar-me l’espatlla en un partit de Copa a Pineda. La recuperació, ambla Ju, va ser molt dura. Molts moments vaig pensar que no podria tornar a jugar. Recordo entrenar amb en Xató, Bassa, Mitjà,… que eren Infantils perquè no m’atrevia a entrenar amb el Sènior. Em va donar forces per seguir endavant.

–         El pitjor: El primer any de Cadet portàvem cinc partits i no havia jugat ni un minut. Vaig deixar el bàsquet. En Lou (que havia estat el meu entrenador l’any anterior) em va venir a veure i em va convèncer perquè continués.

Deixa un comentari