CB TORROELLA 39 – SOL-GIRONÈS BISBAL BÀSQUET 53

Parcials: (14-13) (25-30) – (31-45) (39-53)

C.Ferrer (10), M.Adarnius (12), M.Sanjuan (13), M.Pigem (6) i L.Torroella (5) – cinci inicial – A.Sierra (2), C.Bustamante (2), A.Gasull (1), L.Castelló (2), N.Lafont i A.Aramburu.

Tirs lliures visitants: 3/13 (23,07%)

Triples visitants: 2 Sanjuan i Torroella

 16 faltes cap eliminada.

Tirs lliures locals: 11/19 (57,89 %)

Triples locals: 2 Mateo i Díaz.

15 faltes, eliminada Ferrer.

El derbi baixempordanès de dissabte es va veure condicionat  per les nombroses baixes d’última hora de les locals que només van poder comptar amb sis jugadores. Tot i així, el Torroella no va facilitar les coses a les bisbalenques.

Des del primer minut fins l’últim, les locals van practicar un parell de defenses zonals amb l’intenció  d’embussar l’atac bisbalenc. Durant els primers minuts semblava que seria un partit plàcid, les bisbalenques es trobaven còmodes a la pista i s’agafava un petit avantatge(2-11). Res més lluny de la realitat, les locals obrien un nou parcial i anotarien 11 punts, enduent-se el primer quart  (14-13).

El segon quart va seguir amb la tònica general del partit, les bisbalenques amb un ritme de joc molt lent, sense el domini del rebot i amb una apatia generalitzada a excepció de Clara Ferrer que es desmarcava de la resta de les seves companyes. El conjunt rival rebria oxigen i jugava de tu a tu, ja que veia que podia aguantar aquest ritme tant lent que practicaven les bisbalenques tot i disposar de més rotacions amb 11 jugadores. Amb un 25-30 al marcador s’arribaria a la mitja part.

SIS MINUTS ON ES RETROBEN AMB LA SEVA PRÒPIA ESSÈNCIA

El millor del partit se’ns dubte, va ser poder veure novament (ni que sigui per poc temps) a un equip crescut, ambiciós, lluitador i segur de les seves possibilitats. En defensa el conjunt es va tornar molt més solidari, molt agressiu amb els 2c1 i amb ajudes constants, domini del rebot i alguna que altra sortida al contraatac. En atac estàtic, domini dels conceptes ofensius davant defenses zonals i molta més mobilitat i fluïdesa del conjunt en general. La llàstima va ser no obtenir més confiança en el tir exterior. Es van anotar tant sols dos triples (d’uns cinc com a màxims llençats). Tenint en compte que el conjunt local va defensar en zona durant tot el partit, no deixa de ser si més no curiós. I més, quan les bisbalenques van treballar molt bé per aconseguir bones opcions de llançament.  Amb aquesta millora de joc es va aconseguir la màxima diferència (25-42), a partir d’aquí semblava que el partit ja havia acabat. Els darrers 15 minuts es van fer molt llargs. Els dos conjunts es mostraven molt erràtics (8-8 parcial 4t quart) i amb molt poca motivació en general.

MAGALÍ ADARNIUS EL MILLOR FITXATGE D’HIVERN

La jove jugadora júnior, fa un parell de setmanes que es va reincorporar a la dinàmica habitual del grup després de recuperar-se de la seva lesió. Tot i trobar-se lluny del to físic adequat, torna i de quina manera per ajudar al conjunt. Magalí, jugadora de poques paraules, va argumentar amb fets a la pista perquè el seu entrenador hi té fe cega amb ella. Dominant el rebot ofensiu, aconseguint segones opcions sota taulell, recuperant un munt de pilotes i solidària en defensa. Des d’aquí felicitar-la especialment.

Pel que fa al conjunt en general, tot i obtenir bons resultats, es troba en un bucle apàtic i sense rumb fix. Aquesta dinàmica es pot canviar, de fet hi ha temps per fer-ho. L’entrenador ha demanat més implicació al conjunt, més esforç, treball fort i gaudir d’aquest joc a la pista. La fórmula és molt senzilla, ara elles tenen l’ultima paraula si volen o no seguir creixent i madurar com a conjunt.