L’Entrevista amb Mireia Sanjuan, jugadora del sènior femení

Tornem amb les entrevistes, avui amb Mireia Sanjuan una peça clau del sènior femení. La seva polivalència fa que el seu joc sigui determinant pel seu equip. Actitud i presència a la pista i generadora de bon rotllo i bon ambient al vestidor. Breument és com es pot definir a la de Begur, que ens parlarà sobre diferents temes de l’actualitat del  club.

Vaig començar a jugar a bàsquet als 8 anys a Begur, mai m’havia interessat per aquest esport però, allò típic que totes les

Mireia Sanjuan

teves amigues s’hi apunten i tu també. Poc a poc m’hi vaig anar enganxant, i així vaig passar per totes les categories del Begur fins arribar a sènior amb només 16 anys. L’etapa al Begur només va durar dons anys més, els quals els recordo com els millors anys que he passat en el món del bàsquet, tant com per l’ambient de l’equip i el rendiment a la pista, disfrutàvem, i això per mi era el millor.

Finalment l’equip es va dissoldre i tothom va anar a parar a diferents clubs, en el meu cas aquí a la Bisbal amb quatre companyes més.

1. Com és que vas triar jugar al Bisbal Bàsquet després de l’etapa a Begur?

Tot va ser una mica improvitzat, l’entrenadora va dir que no seguiria i llavors tothom es va anar dividint. Una jugadora se’n va anar a jugar a primera i de les restants algunes a Palamós i les altres aquí a La Bisbal. No sabria dir el motiu pel qual ens vem decidir per jugar a aquí, suposo que en Marc ens ho va vendre molt bé.. jajaja! Nosaltres l’únic que teníem clar és que voliem jugar a bàsquet i La Bisbal ens va semblar un bon lloc.

2. Aquesta és la teva tercera temporada amb el sènior femení. Com valores aquestes temporades al club?

La veritat és que molt bones, la primera va ser una mica d’integració, cap de nosaltres ens coneixíem i va ser un any en el qual ens vam centrar més en fer equip que en la competició i els resultats. En canvi, a la segona temporada, encara que també hi van haver noves incorporacions la gran majoria ja ens coneixíem i ens vem centrar més en la competició. Vem fer una molt bona primera volta i tot i perdre alguns partits importants al final ens vam quedar casi a les portes de l’ascens, aquest any esperem aconseguir-ho.

3. Creus en aquest projecte del sènior femení que va començar fa dues temporades? Quina és la salut actual de l’equip?

Hi tant! Ens hem de creure que ho estem fent bé per poder fer-ho bé, i jo crec que ho podem aconseguir, aquest és el nostre any.

En aquests moments l’equip està fort, tot i la derrota contra el Vilablareix que va fer molt de mal, penso que s’està treballant bé. Hem de ser més ambicioses i posar-hi més ganes, penso que el que li manca a l’equip en aquests moments és motivació, que per mi, és l’essència del bàsquet i de qualsevol esport ja que et dóna peu a millorar.

4. Com valores les noves incorporacions d´aquest any?

Molt positivament, el jovent puja fort i es nota. Sempre va bé que s’afegeixi més gent al carro i no només per ajudar-nos a la pista, sinó que també venen amb moltes ganes i energia i això vulguis o no s’encomana, la qüestió es anar sumant.

5. L’entrenador actual creu en la teva polivalència i t’ha fet variar de posició segons les necessitats de l’equip. Com ho valores? En quina posició et sents més còmode?

Personalment m’agrada molt anar variant de posició, diferents punts de vista, diferents maneres de jugar, que millor que poder tocar una mica de tot. De cada posició s’aprèn una cosa nova i això és amb el que et quedes. A dia d’avui i també tenin en compte l’equip, potser em trobo més còmode jugant en qualsevol posició interior, però tot depèn.

6. Has tingut ofertes per marxar a jugar amb altres clubs? Si és així, com és que has volgut seguir al Bisbal Bàsquet?

Alguna que altre oferta si que he tingut, però per motius d’estudis i també de quilòmetres he preferit quedar-me on sóc. La qüestió es seguir jugant a bàsquet i ho seguiré fent fins que se’m permeti, i per què no al Bisbal Bàsquet? Tenim un projecte entre les mans i em faria molta il·lusió aconseguir-ho, i més amb un equip que ha començat des de zero.

7.  Objectiu esportiu del club: l’ascens del sènior femení. Ho veus factible? 

Clar que sí! Com he dit abans hi hem de creure, però està clar que no es viu d’il·lusions, tenim molta feina per endavant, molts aspectes a millorar i per aconseguir-ho s’ha de treballar. Per això la motivació i les ganes són molt importants, tot l’equip ha de tenir un únic objectiu i creure-hi.

8. Com veus la salut del bàsquet femení a La Bisbal? Què creus que pot fer el primer equip per potenciar el bàsquet femení?

Poc a poc es va potenciant el bàsquet femení a La Bisbal, ara ja tenim tres equips. El que s’hauria d’aconseguir és la continuïtat de tots els equips femenins, aconseguir que passessin per totes les categories fins arribar a sènior, per tant, no s’ha de perdre la il·lusió. Penso que això no només és feina dels entrenadors sinó que els equips més grans han de donar exemple als mes petits. Les nenes han de poder emmirallar-se amb el senior femení, i voler arribar-hi.

9. Què és el que més t’ha sorprés del Bisbal Bàsquet o el que més t’agrada d’aquest club?

Per sobre de tot l’ambient, és el que més em va impactar quan vaig arribar. Hi ha molt bon rotllo, la gent és molt oberta i de seguida m’hi vaig sentir a gust. Una cosa que sí que es pot afirmar del Bisbal Bàsquet és que som una gran família, i això no es pot dir de tots els clubs.

10. Ens pots explicar alguna anèctoda divertida d’aquestes tres temporades al club?

Ostres, una de bona.. segurament  fa dos anys al sopar de final de temporada. Els dos equips seniors juntament amb els entrenadors del club vem anar a sopar a Can Saló, un cop acabat el sopar alguns dels jugadors dels dos equips junt amb en Joan Ferrer i en Marc Quiñones vam llogar un taxi d’aquells de 15 places i vam anar direcció Girona, a Carpas exactament. Després de tota la nit de festa ens vam juntar tots altra vegada a esperar el taxi, i llavors va ser quan en Martí Xifre li pregunta a en Marc Quiñones si li donava temps d’anar a comprar alguna cosa per menjar i en Marc tot confiat li va respondre que sí! Passats 10 minuts va arribar el taxi, ens hi vam pujar i quan ja érem a mig camí es va sentir en Marc cridar: “On és en Baluuuú!” Total que ens havíem deixat en Martí Xifre a Girona! Jajaja Mitja volta i altre vegada cap allà.

Quan vam arribar on estava en Martí també vam veure que ens haviem deixat en Marc Yepes que  havia anat amb ell a comprar menjar! Jajajaja  Quin atac de riure ens va agafar…

11. Com a esportisa i usuaria, què penses de les instal·lacions esportives de La Bisbal? Creus que som un dels cuers de la província a nivell d’instal·lacions?

Realment són pèssimes, no em posaré a enumerar totes les mancances que té el pavelló vell de la Bisbal perquè potser duplicaria l’entrevista, però és evident que no ens queixem pel simple fet de crear rebombori, sinó perquè la pràctica esportiva ja ha passat de ser deficient a insegura i això no és pot permetre. Les intal·lacions són vergonyoses, i encara més sent capital de comarca.

12. Amb quin d’aquests “sobrenoms” et quedes: “Miss Begur”, “Poli”(polivalent), “Sanjupower”, o hi havia algun altre?

Jajaja com es nota que l’entrevista la fa en Marc… La veritat és que no em quedo amb cap d’aquests, poca gent em diu així. Si he d’escollir potser em quedo amb Sanjuan, ja que m’ho van començar a dir a aquí a La Bisbal i mira, es veu que ha calat. Haig de dir que mai m’havia agradat el meu cognom però ja és diu que les coses canvïen.

Un jugador/a de referència: La Sara Díez, sem queia la baba quan jo era petita i la veia jugar! jajaja

Un equip: el meu, se’ns dubte!

Posició on jugues: on mani el mister.

Cinc inicial ideal del Bisbal Bàsquet: Xató, Pau Soler, Mitjà, Magalí i Eudald.

Un lema: Qui no arrisca, no pisca! S’ha de donar-ho tot, no? jajaja

– Una afició: El bàsquet i sortir amb les amigues.

Un somni: un només? Susposu que ser feliç i pujar de categoria!

El millor moment: l’últim any al Begur, inoblidable..

El pitjor: quan l’equip de begur es va desfer.

 

Deixa un comentari