L’entrevista nº10 amb Alba Punset capitana del sènior femení

Desena entrevista amb una persona 10. Després de les diverses demandes per no haver entrevistat encara a cap noia, aquesta setmana entrevistem a la capitana del sènior femení, Alba Punset. La capitana líder i referent del seu equip fa un balanç de la seva visió del bàsquet femení i de l’actualitat del seu equip. Tot un exemple de compromís, esforç i actitud…Com diuen alguns: la lleona bisbalenca! 

Alba Punset capitana del sènior femení

Vaig començar a jugar a bàsquet quan feia cinquè de primària, més per ser l’únic esport d’equip femení que no pas perquè m’agradés. Havia jugat a handbol, però l’equip deixava de ser mixte.

El primer any anava a entrenar, però els partits no m’agradaven gaire, i com que tenia teatre els dissabtes al matí vaig anar a un parell de partits com a molt. Mica en mica em van anar agradant els partits, i em vaig anar enganxant al bàsquet. Vaig jugar 10 anys seguits al Bisbal Bàsquet fins que vaig anar d’Erasmus i vaig jugar per primer cop amb un equip que no era el Bisbal Bàsquet, al principi era molt estrany. Quan vaig tornar de l’Erasmus ala Bisbalno hi havia sènior femení i vaig jugar dos anys a l’IPSI, a Barcelona. El compromís i sobretot haver de passar els caps de setmana a Barcelona em van fer deixar el bàsquet per poder dedicar-me a altres activitats, fins fa dos anys, que em van tornar a enredar per jugar a la Bisbal.

1. Com és que vas tornar a jugar amb el teu club d’origen? 

Aquesta pregunta l’hauria de respondre en Marc Quiñones, que si alguna cosa té es capacitat de convicció (sinó, ja direu que faig contestant l’entrevista)!
Va decidir que portaria el sènior femení i, no se ben bé perquè, va decidir que jo jugaria, no vaig tenir ni veu ni vot! Bé, no crec que li posés molt difícil, en el fons ho trobava a faltar.

2. Et vas adaptar bé al nou equip? Quina va ser la teva primera visió de l’equip?
Jo crec que em vaig adaptar molt bé, no coneixia a la meitat de l’equip, i l’altre meitat la coneixia com a “les nenes” d’un o altre entrenador, però mai com a companyes d’equip. Vaig estar molt a gust, i de fet, segueixo jugant per això.
Vaig pensar que era un equip agradable, amb molt bon rotllo, però un pel massa de “catxondeo” a la pista. Suposo que venia acostumada d’un equip de tres entrenaments a la setmana, que no faltava ni Déu (ni sopars,ni exàmens, ni lesions…) i on la puntualitat i la intensitat als entrenaments eren claus (tot i que després sopàvem sempre juntes i rèiem molt)

3. Creus en aquest projecte del sènior femení que va començar fa dues temporades? Quin futur pronostiques?
És un projecte maco i necessari. Si volem que hi hagi bàsquet femení hi ha d’haver un sènior on emmirallar-se. Sembla que comencen a haver-hi equips femenins que pugen, espero que en uns anys tinguem equips femenins a totes les categories, tot i que això voldrà dir molts equips que necessitaran un horari per entrenar…

4. Com valores la dinàmica del grup? Hi ha hagut noves incorporacions aquest any, què en penses?
Aquest any la dinàmica ha tingut algun moment de relliscada, però crec que l’estem aixecant entre totes (tot i que una flor no fa estiu…)
Les noves incorporacions estan fent una gran feina i les necessitàvem! Espero que puguin estar al 100% en breu i es noti a la pista.

5. A la reunió general de club de la darrera temporada es van fixar els objectius per aquesta temporada. Un d’ells és l’ascens del sènior femení. Creus que pot pressionar en excés a l’equip o hi resteu importància? Veus factible l’ascens?
L’any passat tenia molt clar que no, de fet em van sorprendre els resultats, devia estar acostumada a perdre amb el Bisbal Bàsquet.
Ara ho veig factible, tot i que som un equip força irregular i de moment el Vilablareix no cedeix davant de ningú. Crec que es pot fer, però serà difícil.
Personalment l’objectiu de l’ascens no em pressiona gaire, partit a partit s’ha d’anar treballant. En general diria que totes anem a guanyar cada partit, sense pensar en fases ni en l’ascens.

6. L’entrenador actual va marcar una sèrie de normes i va nomenar dues capitanes. Com portes això de representar el vestidor i ser el pont d’enllaç?
De moment no ens han donat gaire feina (ni l’entrenador ni les jugadores…). Espero que segueixi així! Entenc la nostra funció com la d’un pont per si de cas, però que no sempre ha d’estar actuant. Tenim alguna xerrada tots junts i les coses més personals es parlen directament.

7. Després d’un any amb el grup actual , creus que el conjunt ha crescut?
Si, i tant! Encara falta molt, però ens entenem millor i es nota a la pista. Poc a poc ens anem coneixent, dins i fora. Estem creixent com equip, tot i que a vegades les coses no surten tan bé com ens agradaria, en general en conjunt està creixent.

8. Com veus la salut del bàsquet femení a La Bisbal? Què penses fer pel creixement del bàsquet femení?
Crec que està creixent amb bona salut. Sembla que ve alguna quinta amb cara i ulls, i que no serà la única. Confio plenament en que aviat quan una nena vingui a preguntar per jugar a bàsquet ho pugui fer amb altres nenes de la seva edat, que hi hagi un equip per categoria, que ja toca.

9. Has fet les 10 edicions del casal, com valores aquest recorregut?
Molt positivament! El casal ha anat evolucionant i jo amb ell. Vaig començar com a monitora, sense gaire experiència i fins arribar a coordinadora.
Tinc una estima molt especial al casal, són molts juliols, anècdotes, amistats… Veure que els que van començar com a nens ara estan de monitors és molt agraït.
Espero que aquest any hi hagi més nenes que algun any només hi havia nens.

10. Com valores la tasca que està fent la gent que encapçala el club? En què creus que el club ha de millorar?
Vull felicitar a tots aquells que d’una manera o altra tiren endavant el club.
Crec que s’està fent una tasca molt feixuga. No perquè consideri que portar un club és una feina cansada, però hi ha “masses barrets per a pocs caps”. Falta implicació de jugadors, pares, entrenadors… En general considero que estem massa ben acostumats, i oblidem que qui tira endavant el club són 4 contats i que ho fan per “amor a l’art”.
Espero que poc a poc la gent s’impliqui i es reparteixin les tasques, no només de manera puntual (per diades i demés) sinó al dia a dia.

– Un jugador/a de referència: Eva Bassó
– Un equip: el mini femení del Bisbal Bàsquet, pel que representen, el que són i el que seran.
– Posició on jugues: aler, tot i que a vegades em toca alguna altre posició…
– Cinc inicial ideal del Bisbal Bàsquet: Sierra, Escri, Miralles, Sanjuan i Magalí.
– Un lema: el camí més llarg comença amb el primer pas.
– Una afició: la muntanya. O hauria de dir l’afició del pavelló de la Bisbal, eh Baloo?
– Un somni: un pavelló pel Bisbal Bàsquet, amb tot d’equips femenins donant guerra (i amb entrenadors de sobres!)
– El millor moment: tornar a vestir els colors del Bisbal Bàsquet.
– El pitjor: tornar d’Erasmus i que no hi hagués Sènior Femení.

1 Comment

  1. ole ole i ole
    Només una pregunta, abans hi havia handbol a La Bisbal? quina sort un poble amb tanta varietat esportiva pels seus ciutadants!!!!!!!!

Deixa un comentari