Temporades 1966-67

Aquell any (1966) els va entrenar en Lluís Ginesta (que també actuava com a
distribuïdor esportiu) i van jugar en l’única lliga que hi havia a Girona. Aquesta lliga
estava formada per equips com per exemple: l’Adepaf de Figueres, el Palafrugell, el
mateix GEiEG de Girona, Ripoll, Sant Pau de Seguries… Aquell any no hi van haver
gaire bons resultats i es recorda que només es van guanyar dos partits en tota la
temporada, un conta el Ripoll i un altre contra el Sant Pau de Seguries. La principal
causa d’aquests mals resultats va ser que els jugadors bisbalencs no tenien gaire tècnica alhora de jugar. Com jugaven contra equips que ja feia uns anys que portaven jugant a bàsquet es veia reflectit amb els resultats.

Els calamars de Can Met
A causa d’aquests resultats en Ricardo Lloveras (propietari de Can Met) va fer
una aposta amb els jugadors d’aquest equip; els hi va dir que cada partit que guanyessin els convidaria a menjar calamars a la romana, perquè els mateixos jugadors sempre li deien que els feia molt bons. Només van guanyar dos partits, però en Ricardo els va convidar més de dues vegades.
Tot i perdre la majoria de partits, els joves es divertien practicant el seu esport
preferit i alhora visitaven les poblacions de la comarca. Cada diumenge l’equip es citava a Can Met, i els entrenadors i els familiars els jugadors es traslladaven amb vehicles propis allà on s’havia convocat el partit. Cal recordar bona voluntat d’aquests primers iniciadors, ja que també era una despesa de temps i diners per tirar endavant el grup.
Els desplaçaments anaven amb els cotxes de la gent que formava part de la directiva ja
que la junta va dir que pagaria la benzina dels transports. També es recorden partits en que s’havia d’anar a jugar a Olot per exemple, marxaven a les 8 del matí, jugaven el
partit i es quedaven a dinar; es a dir el partit els hi suposava una excursió de tot el dia.
Un aspecte a tenir en compte era que a fora del mateix bar de Can Met, hi havia
una pissarra on cada cap de setmana s’hi apuntaven els partits que jugava l’U.D. La
Bisbal. Tot seguit en podem veure una imatge d’aquesta pissarra.

Els fitxatges de Donaire i Las Heras

També cal destacar que en aquest equip, hi va haver una incorporació de
Cuenca. En Pepe Donaire, era professor de Cuenca que per raons extra oficials, va anar
a exercir la seva professió a Ullastret. Com que li agradava jugar a bàsquet va decidir
jugar amb l’equip sènior de La Bisbal.
La segona temporada del Club, la 1966-1967, ja hi van haver dos equips
masculins: l’equip sènior que continuava de la temporada passada i un nou equip de
jugadors de la categoria júnior. Aquest dos equips anaven molt lligats, ja que on jugava l’equip de júniors també jugava l’equip sènior.
Pel que fa l’equip sènior d’aquesta temporada, hi van haver noves incorporacions que van fer augmentar la qualitat de l’equip. Aquell any, el club G.E. i E.G. va difondre i van venir a jugar a la Bisbal en Paco Faura, en Dionisi Carandell i en Joan Lasheras . Aquell any, es van guanyar més partits que la temporada anterior; fins i tot van esta apunt de quedar primers de la categoria territorial.
Aquí es podem veure un retall de diari on parla del fitxatge d’en Juan Lasheras.