CAUSES DEL SORGIMENT DE LA UD LA BISBAL

La principal raó que sorgís el nou club Unión Deportiva La Bisbal, va ser que en
Lluís Ginesta i en Josep Mont-ros van veure jugar al grup de joves de la Joventut Obrera Catòlica, a la pista del Camp dels Capellans. Els hi van proposar formar un equip a la mateixa ciutat amb ells d’entrenadors. Ells van acceptar, juntament amb altra gent de la Bisbal. Més endavant també s’hi van afegir jugadors d’altres pobles del Baix Empordà. Així va ser com va sorgir el nou club, l’Unión Deportiva La Bisbal.

OPERACIÓ “SAC DE PÒRTLAND”

El primer any el nou Club tenia com a president l’Ernest Plaja, conjuntament
amb en Lluís Ginesta, en Josep Mont-ros, en Narcís Vidal i en Martí Batallé; els quals també formaven la junta directiva.
Un cop el club va estar organitzat internament, es va plantejar la construcció
d’una pista de bàsquet. Així s’emprengué el que s’anomenà “Operació sac de
pòrtland”. A partir d’aquesta iniciativa de bisbalencs com en Ricardo Lloveras “Met”, Ernest Plaja i Martí Bataller, es va demanar la col·laboració de tot aquell qui s’oferís per construir una pista. Per no haver de donar diners (que la gent no veia amb què s’invertien) es donaven sacs de pòrtland per ajudar a construir una pista de bàsquet
mínimament reglamentaria, així es podia entrenar i jugar a bàsquet. Cal destacar la participació massiva dels ciutadans, entre ells els contractistes de la Bisbal, Rasós i Saballs.
Cal destacar el bar de Can Met que era el punt de trobada dels jugadors per anar a jugar un partit, el lloc on s’organitzaven les activitats i on es desenvolupava tot el funcionament del club; és a dir, actuava com a seu extra oficial de l’entitat. Aquest bar estava situat a sota les voltes de La Bisbal, el propietari del qual era en Ricardo Lloveras que ja hem mencionat abans. En aquest, per potenciar i ajudar “l’Operació sac de pòrtland”, s’hi va instal·lar una pissarra on els voluntaris apuntaven el seu nom i el número de sacs de pòrtland que oferien.
Un cop van tenir suficients sacs de pòrtland, es van posar de seguida a construir la pista de bàsquet. Aquesta es va construir a darrera del camp de futbol municipal que hi havia abans, al costat del passeig Marimon Asprer.
Una anècdota d’aquesta pista és que per pintar les línies, es va fer servir pintura que es pintava la carretera. La van aconseguir gràcies a que un jugador del futur sènior, que va ajudar a habilitar la pista, treballava en un magatzem on hi havia aquestes pintures. Sense que ningú se’n donés conta en va agafar un pot i van poder pintar les línies de la pista. Els primers taulells que s’hi van posar eren de reglament mini, els va regalar la multinacional Coca-cola; més endavant es van adaptar en taulells al reglament sènior. Poc temps després d’acabar la pista, es construïren uns vestidors al costat i s’hi va instal·lar agua calenta; fet celebrat per molts jugadors, ja que després d’entrenar dos cops per setmana en ple hivern era difícil dutxar-se amb aigua freda. Un altre aspecte a
destacar és que un cop finalitzada la pista de bàsquet, els fundadors del nou club van escriure els seus noms a terra en el pòrtland.
El dia 16 d’Agost, coincidint amb La Festa Major, es van considerar el moment
idoni per fer la inauguració de la pista. Malgrat les expectatives que hi tenien posades, el dia anterior va començar a ploure intensament i es talà el subministrament de la llum a tota la població. El dia següent, dues hores abans de l’horari establert, la situació continuava igual, però els organitzadors feren mans i mànigues i l’electricitat es restablí.
La inauguració de la nova pista fou tot un èxit i el nou club s’hi estrenà amb un partit contra els jugadors de Girona. Els jugadors de la Secció de Bàsquet del GEiEG de Girona van ser els guanyadors del partit inaugural, amb un avantatge molt gran sobre els bisbalencs. L’equip de l’U.D. La Bisbal el van disputar els jugadors de la primera temporada sènior d’aquest nou Club. Aquella va ser la primera temporada que van començar a jugar.