SOL-GIRONÈS BISBAL BÀSQUET 48 – CB MAÇANET 39

PARCIALS: (8-13) (20-7) – (11-10) (9-10)

TIRS LLIURES: 15/21 (71,43%)

TRIPLES: 4 A.Sierra 2, A. Punset i L.Torroella.

TIRS LLIURES VISITANTS: 11/22 (50%)

TRIPLES: 2 Carbonell i Enriquez.

M.Sanjuan (9), C.Bustamente (2), A.Punset (8), L.Torroella (6) i L.Castelló (8) – cinc inicial – A.Sierra (6), M.Pigem (2), A.Gasull i N.Lafont (4).

Sembla que les darreres cròniques han ferit moltes sensibilitats, en certa manera perquè el redactor (el propi entrenador) no pot fer un redactat objectiu degut a la seva implicació i treball dins l’equip, per tant passaré a fer articles d’opinió.  Les nombroses visites al nostre lloc web i el seguiment de les cròniques, en certa manera m’obliguen a seguir publicant “les cròniques” o articles d’opinió.

Les bisbalenques van sortir concentrades i obrien un parcial de 8-0 als primers tres minuts. Llavors les visitants van tornar el parcial amb un 0-13 i les locals no anotarien en el que restava de quart. En general les locals van jugar bé en atac però, no eren  suficientment incisives ni directes cap al cèrcol, tot i la superioritat en els 1c1. També hi van haver molts desajustaments defensius que més tard es van poder corregir.

El segon quart va ser més fluid en atac, dues accions consecutives de 2+1, una de Sanjuan i l’altra de Torroella, donaven molta confiança a les bisbalenques que dominarien el tempo del partit.

A la represa les de Maçanet van plantejar una defensa zonal que mantindrien fins al final del partit. Al minut 5 del 3r quart dos triples consecutius de les locals establia la màxima diferència (37-19) i semblava que les bisbalenques tindrien un camí plàcid cap a la victòria, tot i que donarien alè al rival que s’aproparia a 10 punts al final del 3r quart.

Les bisbalenques cada vegada ataquen millor les defenses zonals rivals (de fet ho han de fer gairebé cada cap de setmana). Els conceptes cada vegada són més clars, però cal dir que encara queda molt a fer. Les locals han de donar més velocitat a la circulació de pilota i tenir més concentració i tensió davant d’aquestes defenses. En moltes pilotes doblades es perdien molt bones opcions per manca de concentració, però en general es va atacar amb criteri. Potser també s’haurien d’haver aprofitat més les sortides al contraatac.

Falta recuperar els percentatges reals de tir exterior de l’equip. Destacar l’actuació de Laia Castelló, que va donar l’equilibri necessari al joc interior. Si les lesions la respecten pot ser una peça important per l’equip.

Acaben la segona volta com a segones de grup i amb una sola derrota.

El darrer partit deixa bones sensacions en general que aposten cap a un optimisme global del conjunt. Només és un partit, per tant, caldrà seguir treballant fort i que cadascú faci una mica d’autocrítica pel bé del conjunt i dels objectius marcats: seguir  creixent!

Esperem poder recuperar a les tres lesionades i poder fer una bona segona volta.