Aquesta setmana entrevistem a l’entrenador de l’infantil masculí Jordi Rotllan, cal destacar la gran tasca formativa dins del club.

Vaig començar a jugar a bàsquet als 10-11 anys (5è de primària al Joan de Margarit) en aquella època era l’edat que es començava a jugar i tot va ser per l’amistat amb companys de classe d’aleshores. Parlaven que es volien apuntar a jugar a bàsquet i jo que ja practicava un altre esport (el tennis, un esport individual) vaig pensar que un joc d’equip, amb els amics, també em faria gràcia i que alhora em serviria de complement pel meu esport prioritari en aquell moment.

De la mà d’en Daniel Ribés, Joan Lourerio, Pitu Pla, Albert Sunyer, Jordi Ferrer, etc…, vaig anar passant per categories del Club, compaginant-t’ho amb el tennis fins als 17 anys que vaig decidir deixar la pràctica del bàsquet per falta d’hores.

1. Com va ser que vas decidir entrenar?

Va ser per un qüestió laboral. El pas de treballar a Girona, amb un horari fixe de matins i tarda, a disposar de tardes lliures en la meva nova feina a Palafrugell va provocar que pogués “invertir” hores en d’altres coses, i l’amistat amb en Joan Ferrer així com una anterior etapa en el Casal del Bisbal Bàsquet a l’estiu; em van fer oferir-me per ajudar a en Joan pel que necessités. I fins avui.

 2. Aquesta és la segona temporada que portes aquest grup. Quins objectius t’has marcat? Creus que hi ha hagut una evolució en l’equip?

L’objectiu és millorar! Aquest és el meu màxim objectiu d’un any per l’altre. Millorar en tots el aspectes (els jugadors i jo mateix) ens portarà a aconseguir millors resultats, alhora tenir més ganes d’aprendre i tenir la recompensa de l’esforç.

 3. Totes les etapes són importants, però aquesta en concret és força especial. L’any passat van passar de mini-bàsquet a pista gran amb noves dimensions i espais,  i aquesta a un canvi de pilota. Com veus l’adaptació dels teus jugadors?

Ha sigut i és difícil. Com tu dius l’any passat vam passar a pista gran i això per un nen ja és un canvi gran, i aquest any amb la pilota gran és un altre canvi bastant gran tot i que els últims mesos de la passada temporada ja entrenàvem amb pilota gran. L’adaptació és qüestió de temps i individual, però puc dir que ara per cap dels infantils la pista gran és un problema, treballarem perquè la pilota gran ho sigui el menys temps posible.

 4. Com planifiques les 3 sessions d’entrenament previstes per cada setmana? Aquest any tens ajuda de l’Albert Sunyer. Quin treball específic feu per l’equip?

A part de l’amistat que tinc amb l’Albert, estic molt content de la seva feina amb nosaltres. Puc dir, sense equivocar-me, que els millors entrenaments han sigut els dimecres amb ell. La passió amb la que explica i el coneixement d’exercicis de tècnica individual fan que els jugadors millorin sense adonar-se’n. Respecte a la planificació dels altres dies (dilluns i divendres) és segons l’espai que disposo. El dilluns tenim ¾ de pista del Pavelló i fem exercicis de 2×2, 3×3, mitja pista, circuits. En canvi el divendres que disposem d’una “pista” al Firal, doncs aquell dia ens posem a córrer que ens convé força.

 5. Quines diferències trobes de quan tú eres jugador amb els jugadors d’ara?

La diferència més gran i que més m’ha sorprès és la dependència dels pares. M’explico, a la meva etapa d’infantil anava a entrenaments a peu o en bicicleta, ara això és gairebé impossible de veure.

 6. T’ha costat adaptar-te a la filosofia del club, on la formació està per davant dels resultats?

No, i ho demostren els resultats dels meus equips. Crec que ningú ha perdut tants partits les últimes temporades com jo.

7. En molts partits hi ha hagut més diferència física que no pas en qualitat o conceptes basquetbolístics. Estàs d’acord amb aquesta afirmació?

Totalment!. A la Bisbal tenim una falta d’alçada a les categories inferiors alarmant. Però això ens ajudarà en el futur, on suposo , i espero, recuperem els centímetres de desaventatge.

8. De moment t’has mogut en les etapes cadet i infantil. En un futur t’agradaria canviar d’etapa?

Sincerament, no m’hi veig. Crec que aquesta és l’etapa en la que em sento còmode. Tot i que a vegades no és tan fàcil com sembla.

9. Quina visió general tens del club? En què creus que ha de millorar?

El club és evident que creix, i cada any som més equips, més nens i nenes que s’apunten, més entrenadors, més gent col.laborant però no ens hem de conformar i hem de seguir captant nens, entrenadors, col.laboradors i seguir creixent. El conformisme no ha d’existir.

 10. Com valores les instal·lacions esportives a La Bisbal? Pavelló nou un dia o altre?

Algú dubte de la resposta?!. Et posaré un exemple: aquesta tarda (divendres) tinc entrenament amb el nens, com has comentat abans juguem en una pista gran…..que menys que entrenar en un lloc de la mateixes dimensions el dia abans del partit! Al pavelló hi ha equips de categories superiors, d’acord anem cap al Firal…..al Firal hi estant muntant un festa per dissabte (quan no hi ha donació de sang o hi ha degoters) i ara? Doncs al Mas Clarà. I ara, després de molt de temps intentant tenir un lloc decent per entrenar podem anar a l’institut. Esperem que no plogui. Ja cal que m’abrigui! Algú posa en dubte que ens manquen instal·lacions adequades?!

• Un jugador de referència: Magic Johnson, Toni Kukoc, Lamar Odom.
• Un equip: La Penya dels anys 90 i Los Angeles Lakers.
• Posició on jugaves: Aler.
• Cinc inicial ideal de la història del Bisbal Bàsquet: J. Ferrer, Ramírez, Nieto, D. Prat, Arbat.
• Un lema: Respecta i et respectaran.
• Una afició: Els esports en general.
• Un somni: En aquestes dates, que ens toqui la loteria del Bisbal Bàsquet de tots!
• El millor moment: El primer partit.
• El pitjor: les lesions.