Vaig començar al món del basquet amb 10 anys a Barcelona, primer a la meva escola , el Bosco Meridiana, després  vaig

estar uns anys al club Mas Guinardó , seguidament vaig passar per les categories inferiors del FC Barcelona, i tot just abans de venir a La Bisbal, jugava amb el Sant Andreu. Un cop a La Bisbal, a partir de l’any 1983, tota la meva trajectòria esportiva s’ha desenvolupat a La Bisbal, com a jugador uns quants anys, i sobre tot com a entrenador  , ininterrompudament des de 1984 fins 1999, i desprès de manera més  alternada, fins la data actual.

1.  Com és que vas triar el bàsquet com a esport a practicar?

En el meu cas, em va agradar de seguida que el vaig descobrir. Recordo que trobava fascinant poder ficar la pilota per aquell forat tan petit, també m’agradava per que és un joc molt dinàmic, on et passaves el partit amunt i avall, atacant i defensant, a diferència del futbol, que feies una cosa o l’altre.

2. Quan et vas traslladar a La Bisbal, vas jugar-hi o vas passar directament a entrenar?

No, al primer any d’estar a La Bisbal, l’any 1983,vaig fitxar pel club (en aquells moments CB La Bisbal), i vaig estar jugant uns quants anys. No et sabria dir quants, doncs les meves neurones comencen a fer-me males passades, però si recordo que varen ser uns anys que vaig disfrutar molt jugant a basquet. Paral·lelament a la meva faceta de jugador, em vaig treure els títols de monitor primer, i després d’entrenador, i ja des de el segon any d’estar aquí, ja vaig començar la meva activitat pedagògica com a entrenador d’equips de base.

 3. Vas estar dins la Junta Directiva del club durant uns quants anys. Quina era la teva tasca o càrrec? Com us organitzàveu?

Bé, la veritat és que amb moltes dificultats, hi havia pocs recursos humans, per la quantitat d’equips i jugadors que teníem. També, certs problemes amb l’Ajuntament que, en un moment determinat  ens volia fer pagar  per l’utilització del pavelló, tot i que mica en mica , amb diàleg es va anar solucionant.

En aquella època en Quim Vancells era el president i jo el tresorer, i jo duia bàsicament l’economia del club, cobrament de quotes, recerca de espònsors, així com també la tramitació de fitxes i relacions amb la federació.

 4. I ara, com veus la salut del club? Ha canviat molt des de que tu ho vas deixar?

Hi tant, la veritat és que quan portes molts anys fent unes determinades tasques, i si a més a més, ho fas de manera anaeròbica, és a dir, amb falta d’oxigen, acabes inevitablement perdent las il·lusió per fer coses noves. És en aquest moment  que ha d’entrar sàvia nova, i en aquest aspecte m’agradaria felicitar a la junta actual, que ha sabut donar a aquest club una vitalitat com mai havia tingut. Aconseguint la implicació de moltíssima gent, que ha fet que , per a mi, aquest club estigui passant una de les èpoques més glorioses de la seva història. Tant a nivell esportiu, amb l’assoliment i la permanència durant dos anys del primer equip a Copa Catalunya, com per les perspectives de futur actuals, amb un equip molt jove i alhora molt experimentat. I sobre tot, amb molt compromís i molta il·lusió per fer coses importants, com també per la seva massa social també molt compromesa i disposada en tot moment a col·laborar amb el que faci falta.

5. En què creus que ha de millorar el club? O quina àrea s’hauria de potenciar més?

Crec que actualment hi ha un equilibri molt bo en totes les seves àrees, aquest any la incorporació d’en Lluis Feliu com a director tècnic, penso que ha estat un gran encert , especialment en la vessant formativa dels entrenadors d’equips de base.

 6. Alguna vegada parlant amb el teu fill Pau, explicava que us feia il·lusió poder entrenar un equip tots dos junts. Aquest any és així, com està anant aquesta nova experiència?

De moment molt bé, estic molt content amb l’experiència. A en Pau, l’he tingut alguns anys com a jugador en la seva etapa de mini, juvenil i l’any passat a junior, i sempre li havia dit que m’agradaria poder entrenar algun equip amb ell, aquest any s’ha fet realitat, i de moment ens entenem molt bé, i em sento molt orgullós també de la seva afició per la vessant formativa i el seu compromís amb el club. M’agradaria poder-li transmetre el que he après durant tots aquests anys, i també estic segur que jo aprendré també moltes coses al seu costat.

Ja només quedaria la tercera etapa, que seria que en un futur pròxim, fos ell el que m’entrenes a mi, però això ja ho veig una mica més difícil d’aconseguir,ja,ja,ja

 7. Quines perspectives de futur tens. T’agradaria portar un equip més gran o prefereixes seguir portant equips de base?

La veritat és que durant aquests 25 anys, menys sènior masculí, he portat tot tipus d’equips , però el que més m’agrada és el basquet en la seva etapa de formació més inicial, on s’ensenya els fonaments tècnics més elementals, i alhora més importants per ser un bon jugador en un futur.. Sense oblidar per descomptat la vessant formativa també com a persona.

 8. Hi ha possibilitats de tornar a veure al “Duo Dinámico”, és a dir a tu i en Joan Loureiro tornant a dur un equip com la darrera temporada?

Bé, es una llàstima que en Lou  no es digui “Manolo”, llavors si que seriem de veritat el “duo Dinamico Manolo i Ramon” ja,ja,ja.

Val a dir que amb en Joan tenim  molt bona sintonia des de sempre, i l’any passat com que tots dos no teníem tot el temps que voldríem , amb el copet final d’en Joan Ferrer, no ens va costar gaire tornar-nos a ajuntar per portar el júnior masculí. I la veritat és que ha estat una temporada fantàstica, amb en Joan sempre aprens coses noves, és el  meu referent com entrenador, si a això afegim un grup humà  excepcional com era el junior masculí, el resultat va ser una temporada excel·lent  i exitosa.

Mai se sap, tot i que ara com ara, potser no podem tenir el compromís i la dedicació necessària per repetir l’experiència.

 9.      Sempre que pots vens a veure els equips sèniors del club i a més, el teu fill  Pau hi juga. Creus que ens esperen molts bons anys de bàsquet a La Bisbal?

No en tinc cap dubte, crec que aquests jugadors tant joves ens han de donar moltes alegries a l’afició, tenen las qualitats tècniques necessàries, i els valors necessaris per triomfar: il·lusió, compromís, competitivitat, respecte, i generositat.

10.  Com valores les instal·lacions esportives a La Bisbal? Pavelló nou un dia o altre?

Si més no, seria convenient unes bones reformes, doncs tots coneixem els defectes de les instal·lacions dels dos pavellons, hem de seguir insistint, però també hem de ser pragmàtics i seguir lluitant amb el que tenim.

–   Un jugador de referència: Michael Jordan.

–   Posició on jugaves: base.

–   Cinc inicial ideal de la història del Bisbal Bàsquet: Seria just per cinc i molt injust per vint-i-cinc, em quedo amb un equip: el de Copa Catalunya, que en va fer viure tantes bones tardes de bon bàsquet a La Bisbal, crec que no trigarem gaire a veure-ho novament amb aquest joves jugadors que tenim.

–   Un lema: la il·lusió per damunt de tot.

–   Una afició: a més del basquet, el Pitch & Putt.

–   Un somni: aquest any tocarà la loteria al club 24981, i llavors si que podrem construir el nostre propi pavelló.

–   El millor moment: Els millors moments són els que hem viscut quan algun equip del club assoleix un campionat o un ascens de categoria, per l’emotivitat del moment i per que es el premi a tota una temporada de treball.

–   El pitjor: La pèrdua d’en Jordi Sabater i d’en  Carlos Martini.