L’Entrevista nº6 amb Xavier Escatllar

Aquesta setmana tenim el plaer d’entrevistar al “gurú” del club i a una gran persona. En Xevi juga un paper molt important en la formació dels joves jugadors del club. El seu caràcter i manera d’entendre la vida fa que sigui molt estimat pels membres del club. “El tot, a canvi de res”… Aquesta seria la forma més fàcil de descriure en Xevi Escatllar.

Vaig començar a jugar a bàsquet als 16 anys a Montessori venint del handball, per tant feia moltes passes i vaig aprendre a no botar 🙂 … Després vaig passar pel “Pinyonar”, un club d’amics i vaig tornar a jugar a handball, després vaig jugar a futbol americà  i vaig tornar al basquet al C.B. Salt un parell d’anys ( del 1997 al 1999 ) on vaig jugar a primera, després vaig tornar a Montessori per pujar a segona i després al CB Farners al 2000-2001 seguint als amics. I ves per on, a la enèsima retirada al 2001 vaig aterrar per aquelles casualitats (volia jugar amb en Jordi Ferrer, Joan Carles Mora i l’Escri) allà on ara estic com a casa! Des de llavors hi ha hagut una mica de tot, des de Tercera a Copa Catalunya amb bons i mal moments, però sempre aprenent i amb il·lusió!

1. Quantes temporades vas militar al club com a jugador?

Moltes no? Hi sóc d’una o altra manera des de la temporada 2001-2002 em sembla, i fora algun parèntesi llunyà, encara pul·lulo per aquí, ara a l’estructura espiritual del club! 🙂

 2. Quins records tens d’aquella etapa?

Tinc mala memòria pel moments dolents i durs de la temporada de Copa Catalunya, i molt, molt bones sensacions per tot el conjunt!! Diguem que a La Bisbal he tocat la felicitat perquè de tot se n’aprèn!

 3. Fa tres anys es va tornar a apostar per un equip sènior. Tant tu, com en Jordi Ferrer i en Toni López vàreu formar el trio de veterans per recolzar a uns joves jugadors amb una mitjana de 17-18 anys. Explica’ns com va anar aquesta experiència.

Sempre hi he cregut en les barreges, les transferències de coneixement i d’il·lusió en tots sentits, en els aprenentatges mutus, i en la feina de l’equip. El temps i els fets demostren que funciona!

 4. I què ens expliques del “famós contracte i firma” en una tovalloleta?

Va ser un fantàstic xantatge emocional en el que, amb genolls nous, hi tornaria a caure sense dubtar-ho! Jo pensava que aquestes coses només passaven a les pel·lícules o al Messi!

 5.  Com veus el primer equip? Veus factible la salvació?

Després dels primers entrebancs, el primer equip va cap amunt, per tant el veig bé i el veurem millor!!! Aconseguiran assolir la seva fita com a equip.

Pel que fa a la salvació, no en tinc cap mena de dubte si seguim treballant dur i amb il·lusió.

6.  Com a ajudant dels equips sèniors, com afrontes la formació d’aquests jugadors tenint en compte la seva joventut?

Em fixo en el detalls dels jugadors i intento comunicar-ho constructivament perquè cadascú creixi com a jugador i com a persona.

7. Quines perspectives de futur tens. On et veus els propers anys?

Ves a saber, però sempre amb un trosset de cor a  La Bisbal, i seguint fent esport i compartint moments!

8. Sempre que pots participes en l’activitat social del club i els seus nombrosos actes. En aquest sentit com veus la salut del club i quin futur pronostiques?

La salut és bona però cal seguir cuidant-la fent pinya, cultivant l’amor per l’esforç, la humilitat i la feina ben feta.

9. Com valores les instal·lacions esportives a La Bisbal? Pavelló nou?

Malgrat ser necessari un pavelló amb pistes transversals de debó per encabir-hi a tothom amb un cert confort, amb una dosi de realisme actual potser caldria apostar per una VERITABLE millora en les instal·lacions existents mentre no es pugi aconseguir un de nou. El pavelló està gairebé igual ara que quan hi vaig jugar amb 16 anys… és a dir, està bastant més vell!! jeje

 Un jugador de referència: Terry Cummings #34 i Drazen Petrovic.

Posició on jugaves: indubtablement de 5, contundent!

– Cinc inicial ideal de la història del Bisbal Bàsquet: Difícil eh! Arbat, Pujols, Escri, Xató, Ferrer…. i els cors d’ara (Xifre, Yepes, Bassa, …)

– Un lema: endavant, sempre endavant… i amb un somriure!

– Una afició: les persones i les postres 😛

– Un somni: seguir somniant.

– El millor moment: cada divendres anant a entrenar a La Bisbal… i el sopar de després!

– El pitjor: un partit contra el Campdevànol al 1993 on em varen trencar el lligament creuat, sinó encara jugaria amb 43 anys!

Deixa un comentari