SEGUEIXEN SUMANT

SOL-GIRONÈS BISBAL BÀSQUET 69 – CB BESCANÓ 28

PARCIALS (15-7) (26-8) – (6-10) (19-3)

TIRS LLIURES: 16/25 (64%)

TRIPLES: 2 A. Sierra i Lídia T.

TIRS LLIURES VISITANTS: 6/17 (35,29%)

TRIPLES VISITANTS: 4 Hernández (2) i Puig (2).

Anna S. (12), M.Sanjuan (11), A.Punset (12), N.Lafont i M.Adarnius (19)– cinc inicial – A.Aramburu (4),M.Pigem (5),Lídia T.(3), I.Colls (2) i A.Gasull.

Força complicat fer una crònica amb un resultat final de 41 punts de diferència, ser realista no ho és tant. Les noies del primer equip tenen molt camí a recórrer i molt a aprendre

Ara mateix es pot veure un equip a la pista amb sensacions de saber a què volen jugar. Un equip capaç de fer un plantejament seriós de partit, de córrer al contraatac, de fer un bona selecció de tir, intensitat, etc… En definitiva, mostrant la seva millor versió. Però, quan es relaxa o perd la concentració, mostra una altra cara totalment diferent.

Les bisbalenques van sortir molt fortes i concentrades, amb un ritme i intensitat molt superior al rival (9-0) els primers 3 minuts. L’equip es trobava molt còmode a la pista. La defensa s’imposava i es sortia una vegada i altra al contraatac. En atac estàtic també fluïen les idees i el tir es seleccionava amb criteri. Seguidament temps mort del tècnic bescanoní per utilitzar defenses zonals que no van incomodar a les bisbalenques. Al minut 1 del segon quart un parcial de (0-4) apropava les bescanonines a tant sols 4 punts. A partir d’aquí, una gran defensa i domini del rebot propiciava un festival anotador de les bisbalenques que, amb un parcial de (22-0) deixaven el partit sentenciat a la mitja part (41-15).

La segona part força més gris en quant a joc es refereix. L’equip desorientat, sense idees, poca fluïdesa i perdent el signe d’identitat. Era un moment ideal per saber jugar amb el temps, jugar possessions llargues que més endavant necessitarem en més d’un partit. Saber quan tocava córrer i quan no, provar diferents situacions, treballar millor la selecció de tir i tenir més confiança en els llançaments. En definitiva aprofitar els minuts per créixer com equip.

Per alguns pot semblar estrany aquest tipus de crònica, i més quan s’han guanyat els dos partits disputats per tanta diferència. Cal ser optimistes i més amb les sensacions que està deixant l’equip. Però, aquesta cançoneta ja ens la coneixem de la darrera temporada. Si l’equip està fort és en bona part pel treball fet durant la pre-temporada i pel treball als darrers entrenaments. En aquest sentit cal seguir avançant i assumir nous reptes individuals i col•lectius, ja que és l’única manera perquè l’equip no s’adormi i quan es vulgui despertar sigui massa tard.

Destacar l’aportació defensiva de Marina Pigem durant el segon quart i el debut de la júnior Irene Colls.

Leave a Reply

%d bloggers like this: