CB LLORET 47 – SOL-GIRONÈS BISBAL BÀSQUET 28

PARCIALS: (17-6) (8-1) – (8-7) (14-14)

TIRS LLIURES LOCALS: 8/16 (50%)

TRIPLES LOCALS: 2 Perianes i Fernández.

19 faltes eliminada González.

TIRS LLIURES VISITANTS: 6/12 (50%)

TRIPLES: 3 Sierra 1 i Sanjuan 2.

14 faltes (cap eliminada).

Anna S.(9), Punset (11), Ariadna F.,Aramburu, Lídia T.(2) -cinc inicial – Sanjuan (6), Neus L., Marina P. Aina G., Clara B. i Pacreu.

Aquest seria el resum per valorar el partit més important de la temporada del sènior femení: superades. Les noies del primer equip, van ser superades en actitud, intensitat, maduresa i en ambició.

Les bisbalenques arriben al tram final de temporada en les pitjors condicions que es pot arribar: amb absències, lesionades i algunes jugadores sense el to físic adient per encarar el tram més decisiu.

Però també hi han molts aspectes a analitzar del partit.

El plantejament del partit potser va ser un pèl conservador, però es va creure en aquesta opció degut a les absències de jugadores importants i a la por de patir un excés de desgast físic abans d’hora. La idea principal era arribar a la segona part amb poques faltes i amb suficients forces per encarar els últims 20 minuts.

Si s’analitza en profunditat, en molts aspectes es va aconseguir aquest objectiu. Les bisbalenques deixaven en menys de 50 punts a un equip amb un gran percentatge anotador, sobretot la seva pista.

Les de Lloret sortien molt fortes al 1r quart (17-6) utilitzant a la perfecció la seva millor arma: el joc interior. En molts aspectes l’equip local va fer tot un recital de com han de jugar una parella d’interiors. Amb molta comunicació i amb uns conceptes molt ben treballats i estudiats, les pivots locals guanyaven constantment l’esquena a les bisbalenques i dominaven el poste baix de manera insultant.

Al segon quart es van corregir alguns  desajustaments defensius que van donar el seu fruit. Les bisbalenques només encaixarien 8 punts i s’estava defensant força bé, però per desesperació del tècnic bisbalenc, només s’aconseguiria anotar 1 sol punt des de la línia de tir lliure. Durant la primera meitat, les bisbalenques van errar fins a set accions clares sota cistella i diverses finalitzacions. S’intentava fer un joc obert utilitzant sistemes pel joc exterior i buscar penetracions amb aclarats per l’1c1. En molts aspectes es van crear bones situacions de tir, però no hi havia manera que entrés la pilota, que una vegada i altra era “escopida”  pel cèrcol local. Punset i Aramburu buscaven penetracions a cistella molt ben treballades,  però sense premi final. Les noies marxaven a la mitja part amb un resultat de 25-7, fet que psicològicament era tota una llosa per les bisbalenques.

EL CANVI D’ACTITUD ARRIBA MOLT  TARD

A la segona part, tal i com estava estudiat, les bisbalenques utilitzarien defenses alternatives per aturar l’ofensiva local. Aquestes defenses van funcionar i aconseguirien que les locals no anotessin fins el minut 6 del 3r quart. El canvi d’actitud va ser important i es va defensar amb molta més intensitat, fet que provocava moltes recuperacions. Tot i que en cap moment es va aprofitar per córrer al contraatac. Unes vegades per manca de velocitat i altres per no saber llegir la situació i les línies de passada. En atac estàtic potser hi havien més idees, però faltava més valentia per encarar les diverses situacions i sobretot utilitzar més recursos ofensius. Sanjuan anotaria 2 triples que d’alguna manera desencallava el neguit ofensiu. El resultat parcial de tota la segona part va ser de 22-21 per les locals fet que fa reflexionar si s’hauria d’haver utilitzat abans les defenses alternatives.

6 PARTITS PER CANVIAR LA DINÀMICA DEL GRUP

Pel tècnic bisbalenc la decepció és evident, ja que no tenir la opció de jugar la fase final, fa que no es pugui intentar pujar de categoria que era l’objectiu principal del club. Però, ara no és moment de lamentar-se i encara queden 6 partits oficials per disputar a aquesta temporada, entre els que destaquen els que es jugaran davant del 1r i 2n classificat. Sense la pressió per aconseguir la classificació  a la fase final, les noies hauran de demostrar que en un balanç general, la temporada està sent positiva. Per tant, encara hi ha per davant més oportunitats per treballar tots els conceptes i acabar la temporada donant la millor imatge i versió de l’equip. Esperem que l’equip aixequi el cap i recuperi a un dels seus referents com és Neus Lafont, que no acaba de veure el final de la recuperació de la seva lesió al genoll.